Els mossos que desactiven bombes: "No sempre cal tallar un cable de determinat color"

SabadellTothom ha vist alguna vegada una pel·lícula d'acció, i el sergent dels Mossos d'Esquadra Gustau Aparisi no n'és cap excepció. Ell, subcap de la unitat especialitzada en explosius de la policia, els Tedax, observa atentament la pantalla cada cop que una bomba està a punt d'explotar. I gairebé sempre s'emporta una decepció: "Esclata i els dos protagonistes corren a càmera lenta. L'ona de l'explosió els segueix darrere seu a la mateixa velocitat. És fals, estan més que morts: l'ona va a 10.000 metres per segon", afirma. Aparisi diu que en el seu sector se sol repetir una frase: "Si sents l'explosió vol dir que estàs viu". La ficció és ficció i sovint té poques coses de realitat. Com el cable vermell que el protagonista talla quan queda un segon perquè la bomba exploti. I l'aconsegueix desactivar. "No és tan fàcil. No hi ha un color que cal tallar", rebat el sergent dels Mossos. Una de les poques coses que sí que es poden complir és que una trucada des d'un mòbil antic activi un sistema electrònic que provoqui una forta detonació. 

"La nostra prioritat és treure de l'equació el risc de la vida humana. Quan s'ha establert un cordó de seguretat, encara que l'artefacte exploti sol, aquí ja hem guanyat", reflexiona el sergent. Ell és comandament de l'especialitat més antiga dels Mossos, la que va crear el president Josep Tarradellas quan va tornar en una època convulsa on els cotxes bomba i els artefactes casolans eren uns dels factors de més risc. Llavors tots els agents eren homes, però ara Aparisi destaca que hi ha una sergenta, una caporala i una mossa.

Des de llavors les bombes també han evolucionat, però també i sobretot el mètode d'aprenentatge. "Abans si volies entrar a ETA t'enviaven a França a fer un curset d'explosius. Ara el terrorisme jihadista utilitza manuals a través de les xarxes socials", explica Aparisi. I això és un risc, ja que la fabricació d'una bomba és un procés "perillós" i si la fabriquen persones sense experiència poden passar coses com l'explosió de la casa d'Alcanar quan l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, cuinava triperòxid d’acetona (també conegut com a TAPT). La tecnologia evoluciona, i Aparisi explica que les bombes cada vegada tenen més circuits i trampes, però els materials no canvien: el TATP, per exemple, es va descobrir al segle XIX. 

Precisament, en la desactivació d'explosius terroristes, els Tedax no mouen mai l'artefacte perquè sol ser inestable. Primer, s'hi acosta un robot amb desenes de càmeres i accessoris que l'observa de prop i el radiografia. I després? "Les tècniques de desactivació són secretes per acord del consell de ministres", deixa clar Aparisi. La clau, però, és sempre treballar des de la distància. El robot, per exemple, porta una escopeta, i amb un tret es poden desactivar algunes bombes. També ruixant l'artefacte amb un canó d'aigua del mateix robot. Però a vegades, allà on no arriba la màquina s'hi ha d'acostar l'home, i un agent dels Tedax es posa un vestit de protecció per fer comprovacions o, si cal, manipular la bomba. Hi ha cops que també entren en joc els gossos de la unitat canina, que amb l'olfacte comproven si un artefacte és realment explosiu o no. "Posen tantes trampes que a vegades l'única opció és una explosió controlada", admet Aparisi, que repeteix: "Això no és Hollywood".

Intel·ligència policial

L'escenari ideal és desactivar la bomba i que els Tedax la puguin analitzar a fons de cara a la posterior investigació. Així, reconstruint bombes que, en principi, no semblaven connectades van aconseguir enxampar l'octubre passat un anarquista que va atacar fins a cinc bancs i supermercats de Barcelona. I no només això. "Gràcies a informacions nostres, que hem passat a policies estrangeres, s'han tancat casos internacionals", afirma el sergent. És a dir, des dels Mossos han facilitat dades concretes sobre explosius que han permès detenir persones a Alemanya o Holanda, per citar dos països. 

El sergent recorda que l'objectiu dels anarquistes és atacar els símbols del capitalisme, i per això s'han trobat amb artefactes a la facultat d'ESADE o en un camp de golf, o cartes bomba dirigides a comandaments de la policia o a un jutge. Aparisi recorda un cas especialment. "Una dona embarassada que treballava en una empresa que tenia Silvio Berlusconi com a accionista va obrir un paquet bomba que havien enviat uns anarquistes italians. Però el va obrir del revés i no va explotar. Després, va trucar als companys de feina dient que eren uns cabrons per fer-li aquella broma. Li van respondre que no li havien fet cap broma. Llavors, va trucar a la policia, que va desactivar l'artefacte. Si hagués obert el sobre del dret la dona hauria mort, i el seu fill també". Aparisi recorda que totes les institucions tenen detectors i que alguns artefactes els aconsegueixen interceptar a Correus.

La tasca dels Tedax, però, no comença i acaba amb la desactivació de bombes. També hi són per comprovar falses amenaces o cada vegada que ve un cap d'Estat o s'organitzen actes com el Mobile World Congress. Divendres eren a Montjuïc per al partit del Barça, i dijous a Montilivi per al del Girona. Una gran part del seu dia a dia també se centra en la recuperació i desactivació d'artefactes bèl·lics històrics: en 12 anys n'han recuperat 8.200. Els tenen tots en una extensa base de dades, i des de fa unes setmanes també es poden situar en un mapa interactiu. Les peces més destacades es troben en un museu situat just al costat dels despatxos on treballen, a la seu dels Mossos a Terrassa, una sala on hi ha des de les bombes més antigues de l'època napoleònica fins a míssils utilitzats per l'OTAN durant unes maniobres que van aparèixer surant a les costes catalanes. Una sala té un petit espai top secret amb exemples d'armes biològiques i també materials i imatges dels atemptats del 17-A que no han sortit a la llum.