Els Mossos compren nous robots per desactivar bombes: t'expliquem com funcionen

BarcelonaSón versàtils, fins al punt que s'adapten, segons els Mossos d'Esquadra, "a qualsevol mena d'entorn". Són robots per desactivar artefactes explosius i fer front a diverses amenaces que l'agent pot controlar des de molt lluny: un quilòmetre de distància si hi ha obstacles (com parets, per exemple) i fins a tres km a camp obert. El robot s'adapta al terreny tota l'estona: si ha d'entrar en un lloc estret de les vies del metro, s'aprima i redueix l'amplada, que pot augmentar si ha d'analitzar un entorn més gran. I, a la vegada, es pot fer prou petit per ser transportat en una maleta. "És una conducció semiautònoma", descriu el subinspector Eduard Bosch, cap de l'Àrea Tedax-NRBQ dels Mossos. És a dir, que el robot s'adapta automàticament al terreny i supera autònomament els obstacles. La policia catalana ha anunciat la incorporació de dos d'aquests nous robots a l'Àrea Tedax del cos, que suposen "un avenç tecnològic molt rellevant", segons el comunicat que ha emès el cos policial. Bosch ho qualifica directament de "bestial". Són de la marca aunav.NEO HD, tenen un cost d’1.022.600 euros entre tots dosi la seva adquisició està cofinançada pel fons europeu de Seguretat Interior.

Durant aquest 2024 fins al mes de novembre, l’Àrea Tedax-NRBQ ha dut a terme 1.124 serveis. Concretament, 612 han estat dispositius de protecció, 371 neutralitzacions d’artefactes i 62 actes esportius, entre d’altres.La nova adquisició es farà servir en la desactivació d’artefactes explosius destinats a la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat.

Bosch reflexiona que amb els nous reptes de seguretat calen eines més versàtils. Les formes d'actuar dels grups criminals i terroristes són "molt canviants", i hi ha "tendències i modes", apunta. Per això, la policia també ha d'endinsar-se en una mena de guerra tecnològica i estar a l'última, en eines i també en informació.

En aquest sentit, una de les novetats d'aquests dos nous robots –amb els quals ja s'han fet diversos simulacres– és que permeten donar resposta a les amenaces NRBQ (incidents amb risc nuclear, radiològic, biològic i químic), ja que se'ls podrà instal·lar uns sensors que detecten aquestes radiacions. Fins ara, els sensors s'enganxaven manualment, amb una pinça, per exemple. Bosch també explica que els robots antics a vegades deixen de funcionar si hi ha inhibidors de senyal. Ara, els nous "tenen una protecció especial" i unes càmeres de molt més alta definició que fan que al monitor es vegi "com si estiguessis allà".

Les pinces també tenen molt més tacte. "És com una mà", descriu el subinspector. Fins i tot, poden posar quants quilograms de força ha de fer el robot per aixecar, per exemple, una motxilla sospitosa. Tot plegat fa que els agents puguin treballar a més distància i, per tant, puguin estar més protegits.

Més formació i contacte internacional

Des del setembre, tots els agents de Tedax-NRBQ dels Mossos estan rebent una formació per adaptar-se als nous robots. "La integració d’aquests nous robots no només augmenta l’eficàcia i la seguretat de les intervencions policials, sinó que també transforma l’Àrea Tedax en un actor clau en la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat", afirmen els Mossos. En aquest sentit, el subinspector insisteix en la importància de la coordinació policial amb altres cossos d'Europa i també en el fet d'acudir a congressos per conèixer les últimes tendències en el món dels explosius. "Avui passa això a Alemanya i demà pot passar a Barcelona", apunta Bosch, i recorda que en la investigació de l'explosió de la casa d'Alcanar on els terroristes del 17-A estaven preparant bombes "totes les policies d'Europa es van interessar en què havien trobat".

Aquest any és el segon cop que acudeixen a l'Explosive Ordnance in Ukraine, celebrat a Tallinn, Estònia. En aquest congrés s'hi aborda el tractament i neutralització d’artefactes explosius militars utilitzats en el conflicte bèl·lic. En aquesta línia, Bosch apunta que la venda de precursors d'explosius (els materials que es fan servir per fer bombes artesanes) cada cop està més controlada. Això fa que els terroristes "es desplacin cap a armes explosives dins del circuit militar". Per exemple, granades. El comandament policial alerta que segurament moltes armes que ara s'estan utilitzant a Ucraïna acabaran en el circuit dels grups criminals. De fet, encara es troben ara granades de la guerra dels Balcans que fan servir aquests grups.

La guerra amb els grups criminals i terroristes és tecnològica i, per tant, també acadèmica. Aquest dimecres els Mossos han anunciat que l'Àrea Tedax-NRBQ creixerà amb 22 agents més que ja estan fent un curs per accedir a l'especialitat. Segons la policia catalana, un 80% dels nous aspirants compten amb titulacions de grau. Aquest curs es fa a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i acabarà el mes de gener del 2026 amb una duració de 14 mesos. És la primera vegada que una part de la formació del curs Tedax s'impartirà per professorat de la UPC. També amb la UPC van fer fa poc un estudi en què es demostrava que els atacs amb gasos que els delinqüents fan servir per obrir caixers poden ser igual de lesius que un explosiu, un element clau de cara a futurs judicis.