Mor un home a Badalona després de la descàrrega d'una Taser dels Mossos

Es tracta d'un fill que estava amenaçant els seus pares "amb ganivets"

Un mosso, entrenant amb una de les noves pistoles Taser que ha incorporat el cos
ARA
01/12/2021
4 min

BarcelonaUn home ha mort a Badalona després de rebre la descàrrega d'una pistola elèctrica Taser dels Mossos d'Esquadra i, a continuació, ser immobilitzat pels agents. Segons ha avançat Metrópoli Abierta, els fets van passar el divendres passat, 26 de novembre, al migdia, després que una família avisés els Mossos que el seu fill els estava amenaçant "amb ganivets".

Com que l'home havia bloquejat les entrades de l'habitatge, els agents van haver d'entrar al domicili de la família a través del pis d'uns veïns. Els Mossos diuen que van utilitzar la pistola Taser per l'estat d'alteració de l'home. Fonts del cos consultades per l'ACN asseguren que l'arma, que té uns usos molt concrets i restringits, es va fer servir seguint els protocols establerts, amb l'objectiu de reduir l'home. Després de caure a terra, va ser immobilitzat. L'home va ser traslladat a l'hospital, on va ingressar conscient, però després va acabar morint. Ara s'està estudiant si hi ha relació de causa i efecte entre la mort de l'home i l'ús de la pistola Taser. Si es confirma, seria la primera mort després de fer servir aquesta arma a Catalunya. 

Les pistoles Taser estan permeses a Catalunya per ajudar en reduccions complexes d'una persona en cas que hi hagi risc per als agents, els mateixos afectats o terceres persones. El seu ús està regulat per protocol i porten incorporats sistemes d'enregistrament per captar l'actuació. La comissió d'Interior del Parlament va aprovar el 2016 que els Mossos d'Esquadra facin servir pistoles elèctriques per a situacions "molt específiques", considerades d'"alt risc". Hi van votar a favor JxSí (format per ERC i aleshores CDC), Ciutadans i el PP, mentre que Catalunya Sí que es Pot i la CUP hi van votar en contra. El PSC es va abstenir.

El Parlament va validar l'ús de les pistoles Taser el 2016 i des d'aleshores els Mossos han fet més d'un centenar d'actuacions amb aquesta arma. La primera actuació en què els Mossos d'Esquadra les van fer servir no es va produir fins al novembre del 2018, per arrestar un home que havia agredit la seva dona i la seva filla mentre eren en un bar de Salt (Gironès). Aquella actuació va ser molt polèmica perquè "per un error involuntari" les imatges de la càmera que portava l'agent –a la zona del pit de l'uniforme– "no recullen el moment en què es fa la descàrrega elèctrica" perquè, en lloc d'activar el sistema de gravació continuada, es va accionar el de "pregravació". Segons va explicar aleshores la policia catalana, amb la pregravació cada dos nous minuts s'enregistra, de manera automàtica, sobre les imatges anteriors: una gravació esborra l'altra i només queden els últims dos minuts enregistrats. "No es va detectar en el moment de l'actuació", van assegurar els Mossos, que van afegir que, malgrat això, la utilització de la pistola elèctrica va ser "correcta i absolutament proporcionada".

Cada unitat Taser dels Mossos compta amb un dispositiu de gravació que porta l'agent que utilitza la pistola elèctrica i un desfibril·lador per si la descàrrega provoca una aturada cardíaca a la persona sobre la qual s'ha aplicat. Les càmeres, justament, no són de gravació automàtica, i això va en contra del que es va prometre en la sessió parlamentària que va aprovar que els Mossos poguessin fer servir les Taser. Al Parlament es va assegurar que el dispositiu es posaria a gravar automàticament en el moment de desenfundar la pistola, però els models que va comprar la Generalitat no ho permeten, i per això és l'agent qui ha de prémer el botó d'enregistrar.

L'entitat de drets humans Irídia ha recordat que les actuacions amb Taser s'han d'enregistrar, segons el protocol policial, i ha demanat al cos dels Mossos d'Esquadra que investiguin aquesta actuació de divendres passat. "Confiem que les imatges puguin aclarir els fets davant del jutjat d'instrucció que investigui la mort", diu l'entitat en un missatge a Twitter.

L'any passat, el Síndic de Greuges va demanar que no es dispari més de dos cops amb la pistola elèctrica en cada actuació, després que els Mossos reduïssin amb una Taser una noia a l'entrada d'un centre mèdic a Sabadell.

Els sindicats demanen que sigui l'arma prioritària

Alhora, el Sindicat de Mossos d'Esquadra (SME) va demanar fa temps que la pistola elèctrica sigui l'arma prioritària "per protocol" en detencions complexes en les quals es prevegi resistència. El portaveu de l’SME, Toni Castejón, creu que no és recomanable que determinades situacions de tensió no acabin, a partir d'ara, amb el pes de diversos agents sobre el cos del detingut estès a terra. "Evitar el cos a cos és una garantia per a la persona, per al policia i també a nivell processal perquè el sistema incorpora una càmera que ho deixa tot gravat. S'eviten lesions i també morts", va assegurar.

De fet, l'ús de les Taser no està estès entre totes les policies locals de Catalunya. Per exemple, la Guàrdia Urbana de Barcelona no en té, tot i que recentment se'n va plantejar l'ús arran de la polèmica pels trets d'un agent a una persona sense llar que, segons la versió del cos, hauria intentat agredir una patrulla. Finalment, però, la majoria de formacions del consistori van rebutjar-ne l'ús.

stats