Un milió blanquejat cada setmana a les rebotigues de basars i bars xinesos: cau el banc ocult de la droga

BarcelonaDarrere de les botigues de roba, de productes de la casa i fins i tot de bars i restaurants s'hi amagaven bancs ocults sense caixers ni cues. S'hi guardaven centenars de milers d'euros en efectiu. Però només uns quants sabien que darrere d'aquesta xarxa d'empreses, sobretot a Badalona, i on atenien sempre persones d'origen xinès, hi havia una banca clandestina al servei del narcotràfic. I la majoria dels que ho sabien es dedicaven al tràfic de marihuana. El ritme era frenètic, i no només guardaven diners: feien transferències internacionals sense passar pels bancs convencionals i podien blanquejar un milió d'euros per setmana. Mentrestant, davant del taulell els clients que no sospitaven res: compraven ossets de peluix, una nova tauleta de nit o unes patates braves.

El 26 de novembre, més de 500 agents dels Mossos d'Esquadra es van llevar de matinada per fer una operació contra un grup criminal xinès que blanquejava diners del narcotràfic. Van fer 25 detinguts. Però tal com han explicat aquest dijous l'inspector Jonatan Herrera, subcap de la Divisió d’Investigació Criminal Central dels Mossos, i el subinspector José Angel Merino, cap de l’Àrea Central de Delictes Econòmics, aquell operatiu només va ser la culminació de gairebé tres anys de feina. A principis de l'any 2022 els Mossos van començar a lligar caps. Seguint el rastre de diners a Itàlia, els Països Baixos i Alemanya van anar a parar al mateix lloc: la banca clandestina de Badalona.

Aquesta vegada la investigació ha anat al revés del que és habitual: la marihuana no ha portat fins als diners i a l'estructura de blanqueig, sinó que seguir el fil dels diners ha conduït la policia fins a la droga. És, en paraules d'Herrera, el cas "més gran investigat a Catalunya relacionat amb estructures financeres que faciliten l'acció del crim organitzat".

Entre els detinguts fa dues setmanes hi havia lituans i albanesos, però la majoria eren xinesos. Les persones de l'est es dedicaven al tràfic de marihuana (la policia en va requisar 370 quilograms) i les d'origen xinès blanquejaven els seus diners. Tal com va explicar l'ARA el dia de l'operatiu, un dels mètodes que utilitzaven era el fei chien. L'entramat de comerços de Badalona que conformaven la banca clandestina era només un arbre enmig d'un bosc. A molts països europeus aquests grups xinesos tenen més botigues de roba i de productes de casa, bars i restaurants. Tot constitueix, segons Merino, un "gran banc clandestí" al servei de la droga.

Els diners del narcotràfic mai es movien; tot era un sistema de compensacions amb sucursals. Quan la marihuana arribava a la República Txeca (en aquest cas va ser així) els compradors de la droga anaven en una d'aquestes botigues i la pagaven en efectiu. A Badalona, a gairebé 2.000 quilòmetres, el venedor de la marihuana entrava en un dels negocis i recollia tots els diners al comptat. També quedaven en pàrquings i en llocs amagats, però el sistema era sempre el mateix. I els banquers clandestins es quedaven una comissió que anava del 3 al 5%. Això obligava els grups xinesos a tenir molts diners en efectiu: els Mossos van confiscar quatre milions d'euros. La policia ha trobat vincles d'aquest grup amb sucursals a Itàlia, Bulgària i la República Txeca, però admeten que el bosc és molt més gran i és difícil endinsar-s'hi, ja que els delinqüents xinesos solen ser molt "hermètics", en paraules de Merino. A més, en aquest cas utilitzaven sistemes d'encriptació militars. "Ha sigut molt difícil", ha admès el subinspector, que també ha explicat que la col·laboració amb la Interpol ha sigut clau.

Cotxes i criptomonedes

També hi havia una trama d'empreses legals que simulaven operacions per blanquejar els diners del narcotràfic. O, fins i tot, actius en criptomonedes per valor de 30 milions d'euros. Persones d'origen xinès també transportaven grans quantitats de diners en cotxe per tot Europa. Eren vehicles normals, utilitaris, per no cridar l'atenció. Però estaven farcits de càmeres, micròfons i localitzadors perquè els clients poguessin saber en temps real com anava el transport. Podien portar més de 250.000 euros ocults en amagatalls ben pensats i treballats. "Usaven mecanismes hidràulics i elèctrics que s’activaven a través de controls amagats", ha explicat Merino. Eren sofisticats fins al punt que un grup criminal rival va robar un d'aquests vehicles i després de buscar per tot arreu no va trobar-hi res. Finalment, van cremar el cotxe, amb els diners a dins, i la majoria dels bitllets van quedar intactes. Solien utilitzar buits a sota de la roda de recanvi o a les guanteres. Aquests transports, segons fonts policials, els banquers clandestins només els confiaven als seus familiars.

Els Mossos, però, no arriben a parlar de clans familiars, tot i que l'origen dels investigats sempre era el mateix i a vegades els cognoms es repeteixin. El primer cop que es va detectar a Catalunya el fei chien va ser ara fa un any, i també hi havia la màfia xinesa pel mig: feia d'intermediari financer entre dos grups de traficants, un establert a Catalunya i l'altre a Itàlia. La màfia xinesa controlava diversos locals a Barcelona i també a ciutats italianes (tenien, per exemple, una botiga de pells a Milà) i es dedicaven a fer les transaccions entre els dos grups. Els negocis a Badalona que els Mossos ja van investigar llavors han tornat a aparèixer en aquesta nova investigació. Finalment, consideren que han pogut detenir els quatre líders de la trama a Catalunya.

Segons els comandaments dels Mossos, el fei chien és utilitzat tradicionalment a la Xina per pagar préstecs personals, que no necessàriament estan vinculats al món de la delinqüència. A Catalunya no descarten que el sistema arribés a altres negocis, no només el de la marihuana. Sigui com sigui, la màfia xinesa ja s'estava diversificant: havia comprat màquines per falsificar monedes. Dels 25 detinguts, 17 homes i 8 dones d'entre 25 i 40 anys, 15 ja estan en presó provisional.