Successos

Més de 50 detinguts per estafar 84 avis fent-se passar per treballadors del banc o policies

Els cervells de la xarxa eren a Portugal, però la majoria de víctimes eren a Barcelona

4 min
Un vehicle dels Mossos d'Esquadra

BarcelonaAmb una trucada els avisaven que algú havia accedit al seu compte corrent i que un grup perillós l’estava seguint i vigilant per quedar-se amb els seus diners. En la segona part de l’engany, un tècnic, en el seu argot, visitava la víctima, sempre persones grans que vivien soles, i la convencia perquè li entregués targetes bancàries, joies i objectes de valor que tingués a casa amb l’excusa de guardar-los segurs al banc. Per fer-ho, es feien passar per treballadors del banc o policies. Aquest grup, amb els cervells a Faro (Portugal), va estafar en conjunt més de 2,5 milions d’euros a 84 persones grans principalment de Barcelona, però també de Sevilla.

Els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Policia Judiciária Portuguesa han donat aquest dimarts per desmantellada una xarxa d’estafadors que han seguit des de principis de 2023, amb 54 detencions –tot i que no descarten que n’hi hagi més– i després d’haver enviat set sospitosos a presó provisional, entre ells els tres líders del grup.

Aquest mètode, conegut com a vishing, és la tercera modalitat d’estafa més comuna per nombre de denúncies. Els Mossos en reben més de 3.000 cada any. En aquest cas, als investigadors els ha sorprès "l’enorme capacitat de manipulació i engany que desplegaven", han explicat el cap de l’àrea de delictes econòmics dels Mossos, José Ángel Merino; la cap de la secció de la brigada provincial de Barcelona de la Policia Nacional, Eva María Segura, i el coordinador d’investigació criminal de la Policia Judiciária Portuguesa, Joaquim Trindade.

Els detinguts tenen "perfils molt professionals” i “una estratègia comunicativa molt desenvolupada". Eren persuasius sobretot en la primera trucada per telèfon. Un cop a casa de la víctima, si calia els coaccionaven o intimidaven per sortir-se amb la seva. També hi va haver casos de violència física, si bé no els calia per la diferència de força amb els avis que atacaven.

Les trucades a les víctimes es feien des de Portugal, i per millorar l’engany moltes vegades trucaven a través d’internet usant programes que permeten modificar el telèfon emissor, de manera que quan la víctima rebia una trucada el número corresponia al real del banc. Els tècnics que feien la visita eren a l’àrea de Barcelona i a Sevilla. Per trobar víctimes d’entre 70 i 90 anys, feien trucades massives a una mateixa població buscant "noms que ja no posaríem als nostres fills, com Isidora o Eustàquia", un "criteri una mica simple però que és evident que era efectiu", ha assenyalat Merino. A partir d’aquí, es fixaven en les que vivien soles per la seva "especial vulnerabilitat".

400.000 euros a una sola àvia

Un dels casos que ha "cridat especialment l’atenció" dels investigadors és el d’una dona de 74 anys que vivia sola a Barcelona. Va rebre una trucada suposadament del banc que l’alertava de moviments sospitosos, i, seguint el mètode habitual, l’endemà es va presentar a casa seva un home que la va convèncer perquè li donés la targeta, el pin i les credencials d’accés a la banca online. La va visitar en total vuit dies diferents, i fins i tot va aconseguir que la dona l’acompanyés al banc per fer transferències o retirar efectiu, i van comprar junts rellotges de luxe i dos lingots d’or, de 60.000 euros cadascun. Aquest frau de vuit dies supera els 400.000 euros en conjunt.

Els investigadors també han destacat l’engany a una altra dona que vivia sola a Barcelona, de 72 anys. Va rebre una trucada suposadament del banc i el mateix dia la va visitar un home que es va presentar com a policia amb una credencial falsa. Sota coaccions, li va demanar que li deixés passar la nit allà, i la dona hi va accedir espantada, fins al punt que va passar tota la nit amb una cadira darrere de la porta de l’habitació per por que li fes mal. L’endemà li va demanar obrir la caixa forta, però ella no trobar la clau i ell no la va aconseguir forçar amb una radial, i van acabar trucant a un manyà perquè l’obrís. D’allà, el tècnic se’n va endur joies valorades en més de 30.000 euros.

Escorcolls a tres ciutats

També treballaven des de Portugal els sospitosos que feien de mules: rebien transferències, joies o diners en efectiu que els tècnics s’havien endut de casa de les víctimes i les reenviaven als comptes corrents de la cúpula del grup. Per acabar amb aquesta organització, el 4 de juny els tres cossos policials van desplegar un operatiu simultani a Barcelona, Sevilla i Faro, amb quatre, un i catorze escorcolls respectivament.

En els escorcolls a Portugal, entre ells als pisos dels líders de l’organització, la policia hi va trobar uns 20.000 euros en efectiu i documents que demostren les transferències de diners entre ells. També s’hi van fer les detencions dels tres líders del grup, que ja han estat deportats i empresonats, i dels altres arrestats, els tècnics més actius, un a Sevilla i tres a Catalunya.

Cada cop més realistes

Una modalitat d’estafa telefònica que no utilitzava aquest grup però que els Mossos es troben cada cop més és el deep fake, que fa servir intel·ligència artificial per simular la veu d’una persona. La policia ja ha rebut denúncies d’aquest mètode, per exemple una falsa trucada d’un company de feina que demana una transferència de diners. Alerten que aquesta tècnica pot anar en augment.

stats