Més de 17.000 estafats a Espanya per la web de criptomonedes que patrocinava equips de futbol

BarcelonaTothom pot haver vist els seus múltiples noms alguna vegada. Estampats a la samarreta d'un equip de futbol de Primera Divisió, en el nom d'un estadi, en un cartell publicitari d'un aeroport... Fins i tot es pot haver detectat futbolistes o influencers participant en els seus anuncis. Tot formava part de l'engany perquè el gran públic percebés amb bons ulls el nom d'una empresa que, en realitat, estafava venent falses criptomonedes. Amb aquesta estratègia no només facilitaven l'engany, sinó també el blanquejament posterior de diners. Els noms de les webs han anat canviant de manera deliberada i poques vegades una cara famosa protagonitzava realment un anunci seu, sinó que la majoria eren imatges manipulades. Darrere de tot el muntatge hi havia sempre les mateixes persones: un grup criminal que ha arribat a estafar 2.000 milions d'euros a tot Europa i que els Mossos, juntament amb la Guàrdia Civil i policies de set països, han desarticulat. Entre les empreses investigades hi ha Ever.fx, patrocinador del Sevilla Futbol Club fins al 2021.

Ubicada a les Caiman, Ever.fx va començar a patrocinar el Sevilla el 2019, i el contracte es va prorrogar fins a l’any passat. La publicitat era visible al pantaló i a les tanques publicitàries. Fonts del club apunten que no va haver-hi problemes amb l’empresa, que simplement el contracte va finalitzar. Les mateixes veus afegeixen que, a diferència d’altres patrocinadors, Ever.fx mai organitzava actes amb jugadors per donar-se a conèixer.

La investigació s'ha allargat quatre anys i ha acabat amb un grup de 33 agents dels Mossos viatjant fins a Albània per desarticular un dels punts neuràlgics de l'estafa. Mig món ha vist en els últims anys les marques amb què encobrien l'activitat delictiva, però la història de l'estafa comença a Puigcerdà, la capital de la Cerdanya. Una dona de 80 anys va rebre una trucada en què li oferien invertir en criptomonedes i li prometien que multiplicaria els seus diners. Va començar amb 250 euros. "Amb unes webs li anaven ensenyant com els seus calés pujaven de manera continuada, i ella n'anava invertint més, i més. Fins als 800.000 euros", explica l'intendent Joan Carles Granja, cap d'investigació dels Mossos. Les webs, però, ensenyaven un miratge. Els diners ja estaven en un paradís fiscal. Així mateix amb unes 17.000 persones més a l'estat espanyol, segons els càlculs de la policia, tot i que esperen que ara que la xarxa s'ha desmuntat arribin més denúncies.

La dona de Puigcerdà va denunciar-ho i els Mossos van detectar que a Osca havien passat uns fets semblants. Es va crear un equip conjunt amb la Guàrdia Civil, però ràpidament van veure que tot plegat anava molt més lluny. Es va crear el dispositiu transnacional més gran vist fins al moment en l'àmbit de les estafes: Mossos, Guàrdia Civil i les policies d'Alemanya, Suècia, Finlàndia, Letònia, Ucraïna, Geòrgia i Albània. L'Agència de la Unió Europea per a la Cooperació Judicial Penal (Eurojust) va facilitar la coordinació entre cossos. L'organització criminal, segons ha detallat el tinent coronel de la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya Manuel Martín, "tenia uns beneficis d’uns 400 euros cada minut".

Relació de confiança

Els anuncis a les samarretes dels equips de futbol atreien fàcilment algunes persones a l'estafa. Molts cops, però, la trucada també arribava a les víctimes per sorpresa. A l'altra banda del telèfon hi havia sempre una persona preparada per persuadir-la. "Se'ls prepara per enganyar i liquidar estalvis", explica l'agent de la Guàrdia Civil Enrique Martín, capità de la policia judicial d'Osca. L'objectiu, en paraules de Granja, "és entrar en una fase d'enamorament, crear una relació de confiança". Aconseguir que la persona inverteixi i després fer-li veure el màxim de temps possible que havia de continuar invertint sense treure els diners. Primer 250 euros, després 3.000. Les inversions anaven des de les criptomonedes fins a accions falses de grans empreses com Apple. Si la víctima començava a sospitar del seu broker, alguna vegada se li comunicava que havia mort i n'hi atorgaven un altre per mirar de reconduir la relació. Sí la víctima, tant sí com no, volia treure els diners, l'empresa desapareixia per sempre. La web també, i se n'obria una altra, tal com ha detallat el mosso expert en ciberdelinqüència Manu Fernández.

Tenien a totes les víctimes controlades en fitxes: "Javier: primera experiència negativa, cal enviar informació per correu electrònic"; "Anna: està a l'hospital, cal tornar a trucar"; "Cuiner, sense experiència en inversions, com a mínim posarà 5.000 euros, cal tornar a trucar el dia 14"; "Empresari, cal tornar-lo a trucar a les 20 h". Confiaven en el boca-orella, en el fet que la víctima compartís que estava guanyant diners fàcils amb els seus amics i el seu entorn s'hi sumés. Algunes víctimes havien arribat a demanar crèdits per continuar invertint. Es van arribar a intervenir fins a 3 milions de correus electrònics. El venedor de fum parlava castellà, però no era a Espanya, sinó en un call center a Albània. Competien entre ells, feien festes i premiaven qui en un mes aconseguís estafar més persones. Entre ells se solien dir Alí Babà i els 40 lladres. Fins i tot alguns investigadors van rebre aquestes trucades pel fet de visitar tant les seves webs.

Entre les bombes de Kíiv

Tot i que la trucada semblava que vingués del Regne Unit, en realitat es feia des d'Albània, i els Mossos i la Guàrdia Civil es van desplaçar fins allà per desmantellar el call center, en col·laboració amb la policia del país. Es van desarticular sis centres de trucades i van detenir dos dels màxims responsables. En total, l'operació es va saldar amb 15 centres de trucades desmantellats, dos detinguts i 16 investigats. El call center més gran era a Kíiv, la capital d'Ucraïna. Tot i estar amenaçats des del febrer del 2022 per les bombes russes, 800 persones van continuar estafant cada dia.

La cúpula del grup criminal, segons els investigadors, està formada per cinc persones. Dos ja han sigut detingudes. "Persones d'un alt valor, amb molta influència", explica Granja. De fet, un dels arrestats havia sigut assessor del ministre de Defensa d'Albània. Però no eren la típica organització criminal. Han protagonitzat un "canvi de paradigma", el de moure's molt i no establir-se mai en un mateix país. A Catalunya, per exemple, hi havia moltes víctimes però cap centre de trucades. Ara la investigació continua, també perquè les víctimes puguin recuperar els diners.