200 víctimes de matrimonis forçats a Catalunya en 13 anys

BarcelonaL’Arooj i l’Anisa Abbas, les germanes de 24 i 21 anys de Terrassa assassinades al Pakistan perquè es volien divorciar, havien patit un matrimoni forçat, una situació que han viscut gairebé 200 noies menors d’edat i adultes que també són a Catalunya. En els últims tretze anys, els Mossos d’Esquadra han detectat 198 víctimes molt joves, sobretot d’entre 13 i 23 anys, a qui havien obligat a casar-se amb un home en contra de la seva voluntat o que ja havien hagut de formalitzar el matrimoni. Uns enllaços que es poden comprometre fins i tot online i per telèfon, com apuntava a l’ARA aquest dimarts el cònsol del Pakistan a Barcelona, Mirza Salman Baig. La integradora social Ruth Rosique, de l’equip tècnic de Valentes i Acompanyades –una associació contra els matrimonis forçats–, explica que algunes víctimes es casen telemàticament i que aquest compromís es confirma quan van al país d’origen o bé el marit ve a Catalunya.

Amb la impossibilitat de poder viatjar per la pandèmia, formalitzar l’enllaç per videotrucada s’ha convertit en una alternativa per fer el primer pas dels matrimonis forçosos. Tanmateix, la cap del grup central d’atenció a la víctima dels Mossos, la caporala Andrea García, precisa que la policia encara no s’ha trobat amb cap compromís telemàtic en els casos de casaments en què ha intervingut. Una hipòtesi que s’estudia és que haguessin obligat les germanes de Terrassa a fer un matrimoni online fa un any i que elles s’haguessin negat a viatjar o a agrupar-se aquí amb els homes. El que ja han confessat dos dels sis detinguts familiars que s’han declarat autors del crim, un germà i un oncle de les noies, és que van enganyar les dues víctimes amb una visita “trampa” al Pakistan i les van acabar matant “per honor”.

La Fiscalia de Terrassa ha ordenat als Mossos una investigació per determinar si altres familiars de les germanes que viuen a Catalunya han format part del pla dels dos casaments i van forçar-les a viatjar al seu país d’origen. La policia ha interrogat el pare, que se n’ha desvinculat i ha declarat que havia perdut el contacte amb les filles després dels enllaços. Els Mossos no tenien constància que les noies haguessin patit un matrimoni forçós ni tampoc havia arribat cap informació a entitats especialitzades, a l’ajuntament ni als serveis socials. Més enllà d’aquest cas, la policia ha investigat aquest any –fins a l’abril– quatre matrimonis forçats més a Catalunya de tres menors de 14, 15 i 16 anys i d’una noia de 21 anys. La síndica de greuges de Terrassa també ha ajudat tres joves els últims mesos que van denunciar que les seves famílies els havien concertat un matrimoni.

Més preventiu que consumat

El 81% dels casos que han detectat els Mossos entre el 2009 i el 2021 són preventius: és a dir, les víctimes han expressat que volien obligar-les a casar-se perquè així els hi havia manifestat la seva família, s’havia planificat un viatge al país per efectuar-ho o s’havia temptejat la possibilitat en un desplaçament al seu país d’origen amb una altra excusa. “Els comencen a explicar que seria convenient per la família, l’honor o l’economia per justificar el matrimoni forçat”, descriu García. Acostumen a ser noies nascudes a Catalunya o que porten molt temps aquí, que estan escolaritzades i que poden tenir relacions de parella: quan s’assabenten que volen forçar-les a casar-se, mostren oposició. Hi coincideix Rosique, que exemplifica que les noies poden negociar amb la família o arribar a trencar-hi, sovint amb violència pel mig.

La caporala dels Mossos diu que les famílies poden protegir les filles tot i rebre pressió familiar del seu país d’origen o bé ser hostils, cosa que comporta un risc per a les víctimes. Pel que fa als casaments consumats, García apunta que acostumen a ser dones a qui van obligar a contraure el matrimoni quan vivien fora de Catalunya i que quan han vingut aquí, els marits les han maltractat i han exercit violència contra elles. Rosique assegura que poden ser dones que porten 15 o 20 anys a Catalunya però que no coneixen ni la llengua perquè els homes les han controlat i sotmès. Per això, separar-se d’ells implica “començar des de zero”. En canvi, per a les noies amb formació, “els estudis poden ser la seva salvació per tenir una feina qualificada, que és una eina important per ser autònomes”, considera la integradora social.

García explica que un matrimoni es qualifica de forçat quan el casament s’ha fet sense el consentiment d’alguna part –pot ser també d’un home, tot i que fins ara només s’ha denunciat de dones–. L’autoria del delicte és per a qui utilitza la violència, la intimidació o l’engany per obligar a contraure l’enllaç. Segons els Mossos, no es pot parlar de països practicants de matrimonis forçosos perquè es vinculen a comunitats concretes.