Electricistes, transportistes i immobiliàries també es beneficien del negoci de la marihuana

BarcelonaLa producció de marihuana a Catalunya que després es ven a Europa continua a l’alça, i està causant un nou fenomen: s’està convertint en una porta d’entrada a la delinqüència. Un 53% dels 1.998 detinguts l’any passat a causa de la marihuana –un 14,5% més que el 2020– no tenien antecedents. "Que 1.066 persones entrin al món criminal pot respondre a la precarietat laboral i a la mobilitat geogràfica de gent que arriba al nostre país", explica el cap de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra, l’intendent Joan Carles Granja. És el segon any consecutiu que més de la meitat dels detinguts per la marihuana no havien delinquit, i el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, alerta del "focus d’atracció" que suposa aquest negoci il·legal, que mou molts diners i permet un "enriquiment fàcil".

"És una preocupació", admet Elena, que pensa que el fenomen de persones que veuen una via d’entrada a l’activitat delictiva no és nou, perquè considera que amb el boom immobiliari de fa anys va passar el mateix per l’oportunitat econòmica que també generava. En aquest cas, però, el conseller admet que hi influeix la "desestructuració social". Granja precisa que un de cada quatre dels detinguts per la marihuana tenen nacionalitat espanyola i que la resta són estrangers. En aquest últim cas, són persones que venen a Catalunya per dedicar-se a aquest negoci. La portaveu dels Mossos, la inspectora Montse Escudé, apunta que la crisi econòmica del covid i la cronificació de la pobresa són altres factors que faciliten aquesta entrada al món criminal. Però la policia afegeix un risc més: la infiltració de la marihuana en l’economia legal.

Els Mossos detecten una "connivència" d’alguns sectors amb aquest negoci. "Tenim una economia formal que clarament viu al voltant de la marihuana. La llista dels que venen del món laboral no il·legal i que estan involucrats en aquesta activitat és enorme", assegura Granja. Per exemple, electricistes que s’han especialitzat en fer instal·lacions "professionals" per als cultius. Uns altres que faciliten el negoci són immobiliàries que ofereixen naus o cases on muntar les plantacions a canvi d’un lloguer per sobre del preu de mercat. "Pot ser una connivència mig simulada, quan llogues una casa de la costa per 3.000 euros al mes que a preu de mercat en costa 1.500", exposa Granja, que diu que quan hi fan una intervenció policial alguns s’enduen un "gran ensurt" però que el fet que hi hagi interès per una casa que no llogava ningú o a un preu "no viable" ja hauria de fer sospitar.

L’intendent posa un altre exemple d’aquesta "connivència": transportistes que fan un trasllat urgent d’un suposat moble que costa cinc cops més del que és habitual. La marihuana permet pagar per sobre del preu de mercat per la rendibilitat que dona una plantació: amb una inversió de 6.000 euros, es calcula que amb una única collita s’obté un benefici d’entre 25.000 i 32.000 euros. “A mesura que es ven més al nord d’Europa, també augmenta el preu”, explica Granja.

Nou atacs violents per error

Un altre dels factors que “preocupen” és el creixement de la violència pel cultiu i el tràfic de marihuana. Granja parla d’una xifra negra de la violència que provoca aquesta activitat, perquè la policia desconeix molts dels casos que realment es produeixen. L’any passat van detectar 127 incidents, com ara 107 narcoassalts –atacar una plantació–, tres segrestos i vuit detencions il·legals. Segons l’intendent, nou dels narcoassalts van ser per error, perquè els autors van equivocar-se: “És un gran ensurt per als que reben l’atac i no entenen què passa”. Això va passar en cinc domicilis i quatre naus industrials. En el 38% dels narcoassalts van utilitzar-se armes, la majoria de les quals de foc o simulades. “La gent que entra a la delinqüència per la marihuana accepta aquest món hostil i tot allò que comporta”, recorda Granja.

Aquesta violència per defensar les plantacions “com un actiu de valor” també comporta crims. El 2021 van tornar a ser tres homicidis –el mateix nombre de víctimes que s’ha repetit els últims quatre anys– a Olesa de Montserrat, Rubí i Navarcles. S’investiga un quart cas d’una persona desapareguda. A més, aquest blindatge de les plantacions s’ha vist amb elements de protecció perillosos: un sistema electrificat i uns paranys amb armes de foc artesanals que van ferir un comandament policial.

12 plantacions setmanals

L’any passat els Mossos van requisar 8,90 tones de marihuana –la droga més confiscada a Catalunya–, així com 662 plantacions, una mitjana de 12 a la setmana. Tot i que s’ha arribat al rècord de plantacions intervingudes, s’han decomissat menys tones de marihuana que en anys anteriors perquè s’han detectat menys transports de marihuana, ja que una de les sofisticacions del negoci ha consistit en congelar la droga perquè no desprengui olor, fet que evita rebre avisos de centres logístics on surten camions cap a Europa i identifiquen paquets sospitosos. Gairebé la meitat de les plantes requisades el 2021 són a la demarcació de Tarragona perquè s’hi han concentrat plantacions outdoor –exteriors– formades per milers de plantes.

L’auge d’aquest negoci també ha fet que agafi pes la figura de broker, que és un intermediari que posa en contacte xarxes criminals. Per frenar la marihuana, el pla dels Mossos és doblar els agents dedicats a investigar com es blanquegen els diners obtinguts amb la droga i treballar més en cooperació –tant estatal com europea–. A més, el cos posarà en funcionament el magatzem central de substàncies estupefaents, que serà a Nou Barris, a Barcelona, on es custodiarà tota la droga, que s’haurà de traslladar allà sense “demora” quan s’ha confiscat. “Si no fem accions, d’aquí cinc anys el panorama s’haurà duplicat”, conclou Granja.