BarcelonaFa temps que es repeteix que Catalunya s’ha convertit en un país productor de marihuana, i aquest fenomen serveix per explicar l’impacte que pot tenir el crim organitzat en un territori. El principal canvi que ha suposat el cultiu massiu de la marihuana ha sigut haver passat de ser una via d’entrada de les drogues a Europa –sobretot de la cocaïna i l’haixix– a ser una zona que alguns grups veuen com una oportunitat per produir-hi el cànnabis que després exportaran. Però l’amenaça no és només la violència que implica el cultiu de la marihuana entre les bandes que s’hi dediquen –a Catalunya s’han sumat tretze homicidis en els últims quatre anys–, amb un augment de la circulació de les armes de foc, sinó les “transformacions socials” que se’n deriven.
El professor del grau de seguretat de la UB Josep Antoni Macho, que també és sergent en actiu dels Mossos d’Esquadra, avisa del “perill” que aquesta producció autòctona “actuï com a reclam” cap a algunes persones que no tenen vincles amb la criminalitat però que n’acaben formant part pels “guanys estratosfèrics” que ofereix. Un risc que puja cap amunt amb els intents dels grups d’infiltrar-se a les institucions. Això s’ha evidenciat l’últim any i mig, amb tres investigacions que afecten mossos i policies locals –a Santa Coloma de Farners, a Llinars del Vallès i a Tarragona– relacionats amb el negoci de la marihuana. Tanmateix, la implicació d’agents en trames de corrupció pel tràfic de drogues no és nova, perquè hi ha hagut altres investigacions a funcionaris, especialment per l’entrada de substàncies en contenidors del port.
Segons el professor Xavier Torrens, que també forma part del grau de seguretat de la UB, s’ha vist Catalunya “com un lloc permissiu” on traslladar la producció de la marihuana. A més, com que està castigat amb una penalitat baixa i no necessita gaire inversió, el cap de la unitat central d’estupefaents de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos –que demana no identificar-se amb el nom– diu que han detectat que alguns grups dedicats als robatoris han canviat la seva activitat habitual pel cultiu d’aquesta droga o l’han complementat. També ha passat amb narcotraficants de cocaïna, que han vist “més rendible” aquest negoci, i amb menys riscos: no l’han d’importar perquè la produeixen, cosa que evita el perill que “es trenqui” la cadena i que un enviament que han de rebre acabi “frustrat”.
El 70% del tràfic de drogues és per la marihuana
Es calcula que la marihuana concentra el 70% de l’activitat del tràfic de drogues a Catalunya, i els Mossos han explicat que algunes de les trames més importants en aquest àmbit són d’origen albanès, serbi i xinès.
Prop de 1.000 detinguts en un any
Però el crim organitzat va més enllà de la marihuana: cada any es desarticulen entre 20 i 30 organitzacions i entre 60 i 80 grups a Catalunya –els primers són més estables que els segons–, que suposen entre 900 i 1.000 detinguts. Macho explica que més de la meitat es dediquen al tràfic de drogues, que els següents més nombrosos són els que cometen robatoris i que els menys habituals són els de tràfic d’éssers humans –d’explotació laboral o sexual–. La meitat dels detinguts són d’origen autòcton i la resta d’uns vint països diferents, entre els quals destaquen els d’origen albanès, marroquí i dominicà. Segons Macho, la criminalitat forana que ha arrelat històricament a Catalunya procedeix de països de l’Europa de l’Est, així com d'Itàlia, l'Àsia i Sud-amèrica.
La via de sortida dels diners és una prioritat dels grups
El cap de la unitat central d’estupefaents dels Mossos apunta que, a part de la població autòctona, en el tràfic de cocaïna predominen les organitzacions procedents de Llatinoamèrica –dominicanes, colombianes i, en menys quantitat, mexicanes–, en heroïna les pakistaneses i en haixix les marroquines. Pel que fa als ingressos que obtenen, assegura que els grups acostumen a tenir una via de sortida dels diners en negre, la qual fins i tot és més important de “preservar” que la via d’entrada de les drogues, per enviar-los als països d’origen o a paradisos fiscals.
Però no tots els guanys marxen a fora, perquè algunes organitzacions els inverteixen a Catalunya i d'altres venen aquí a blanquejar els diners dels seus negocis il·lícits. Sobre això, Macho considera que les entitats financeres i les empreses han de percebre “conductes anòmales” en els pagaments de les compres. Per exemple, fa dos anys els Mossos van denunciar que un banc no havia avisat durant anys dels diners en negre –ingressos en monedes i bitllets de quantitats baixes– que rebien cada mes: procedien d’un clan familiar que vivia del narcotràfic.
Repartiment de funcions per àrees
L’estructura d’alguns grups desarticulats a Catalunya té patrons similars a una empresa. Un exemple van ser els narcopisos al Raval de Barcelona que controlava una màfia dominicana fa quatre anys. Macho recorda que l’organització es repartia les funcions en àrees: una de comercial per distribuir les drogues, una de dedicada a protegir la seva activitat i una que s’encarregava de blanquejar els guanys amb la compra d’immobles i cotxes de luxe o bé enviant els diners a l’estranger. El professor afegeix que l’estratègia empresarial també s’ha vist en la màfia georgiana, centrada en els robatoris a domicilis. Aquesta última activitat va quedar alterada pel confinament del covid –amb una caiguda de més del 40%–, fet que va provocar que alguns grups es veiessin obligats a anar a països amb restriccions per la pandèmia menys intenses o a canviar la seva activitat. Una oportunitat que s’ha disparat és la de les estafes virtuals: “Totes les advertències indiquen que el crim organitzat es dirigirà a la xarxa”, conclou Macho.
Els últims anys els Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han desarticulat grups originaris de diversos països que havien portat les seves trames a municipis catalans. A continuació repassem algunes de les màfies més destacades:
Organitzacions mundials que han fet negocis a Catalunya
-
Els narcopisos que van trastocar el Raval
Una màfia dominicana estava al darrere del fenomen dels narcopisos del Raval de Barcelona i utilitzava la violència tant per la disciplina interna com pel control del territori, cosa que havia motivat baralles i agressions amb arma blanca. El 2018 els Mossos van fer un macrooperatiu contra aquesta organització, que actuava amb rapidesa perquè hi havia una rotació contínua dels pisos que ocupava i transportava les drogues amb patinet elèctric en quantitats petites –heroïna, cocaïna, marihuana i haixix.
La trama s’organitzava per nivells. Cada narcopís tenia un o dos responsables que vivien en una de les habitacions de l’habitatge: les altres estaven dedicades a la venda i al consum. Per fer-lo funcionar contractaven dos o tres treballadors que venien les substàncies, miraven que ningú consumís a l’exterior i anaven a buscar més drogues quan en faltaven. Una altra figura eren els vigilants de carrer, que detectaven la policia. Per sobre dels responsables de cada narcopís hi havia els encarregats de zona i els directius.
-
Una cafeteria de l’Eixample receptora del narcotràfic
Una operació dels Mossos i la Guàrdia Civil contra l’organització napolitana de la Camorra pel blanqueig de capitals va implicar diversos escorcolls el 2017 a Barcelona i l’àrea metropolitana. Un dels locals en què es va entrar va ser una cafeteria de l’Eixample que estava situada als baixos de l’edifici on també s’ubicava el consolat italià. Segons la investigació, aquest i altres establiments de restauració s’havien utilitzat com a receptors dels diners provinents del narcotràfic de la Camorra, que, a més, s’havien invertit en vehicles i joies.
En un operatiu anterior, el 2013, els Mossos van actuar contra la màfia calabresa que regentava quatre pizzeries a Barcelona per tapar els ingressos de les drogues.
-
Obligats a cultivar durant un any en una nau
La màfia xinesa va començar a entrar al negoci de la marihuana el 2017, amb plantacions en naus industrials de Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Sant Cugat Sesgarrigues. Les cultivaven treballadors que estaven tancats i no podien sortir mai de les naus. També es dedicava a explotar dones sexualment.
Aquesta retenció de persones s’ha repetit, perquè l’any passat els Mossos van desarticular una organització criminal xinesa que havia portat deu compatriotes a Catalunya per obligar-los a cultivar la marihuana durant un any en quatre naus industrials, d’on tampoc podien sortir. Els tenien en habitacions petites, molt brutes, amb tots els matalassos junts, i només els donaven menjar un cop a la setmana. Una de les persones alliberades feia tant de temps que estava tancada que desconeixia la pandèmia del covid: quan va sortir es va sorprendre que tothom portés mascareta.
-
Cases a Pedralbes i a la Costa Brava per blanquejar
En només quinze dies de diferència, el 2016 hi va haver dues operacions contra les màfies russes a Catalunya per blanquejar diners. La primera, de la Guàrdia Civil, va implicar escorcolls a Reus, Cambrils i Salou. La segona, dels Mossos i la Policia Nacional, va centrar-se a Barcelona i municipis de la Costa Brava. En aquest últim cas, segons la investigació, la trama tenia restaurants, una casa a Pedralbes amb cotxes d’alta gamma i xalets a primera línia del mar que s’havien comprat amb diners d’orígens il·lícits.
En un altre operatiu, el 2013, també es va intervenir contra una màfia russa a Lloret de Mar i es va detenir l’alcalde de la població.
-
Un centenar de víctimes explotades sexualment
Els Mossos van actuar el 2015 contra una màfia nigeriana que forçava un centenar de dones a prostituir-se. L’explotació sexual es focalitzava a la Rambla de Barcelona, tot i que també s’estenia a altres zones. La policia havia fet els anys anteriors tres operacions més, dirigides a la mateixa organització, dedicada a contactar amb dones joves, vulnerables i sense recursos per enganyar-les. Els oferien una feina legal i remunerada a Espanya si es comprometien a pagar una quantitat de diners. Les dones no tenien capacitat per pagar el preu que la màfia els reclamava pel viatge, i quan arribaven al destí els deien que no hi havia cap feina legal: per tornar el deute, les obligaven a prostituir-se.
Els responsables de l’organització criminal també atemorien les víctimes de l’explotació sexual amb l’objectiu de quedar-se tot el que elles guanyaven. Ho feien amb amenaces, com ara que els arrencarien les dents, els tallarien el coll o les esquarterarien.
![Una plantació interior de marihuana que els Mossos han intervingut aquest octubre a Martorell.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
