Cau un dels grups de 'narcos' de marihuana més grans, que importaven criminals a Catalunya

BarcelonaNo era una plantació de marihuana qualsevol. Quan els Mossos d’Esquadra van entrar el maig de l’any passat a una nau industrial de Sant Vicenç de Castellet, al Bages, on es cultivava marihuana, van adonar-se que aquella instal·lació “era complexa”. Ho havia fet algú “que hi entenia, en electricitat i regs”, explica el cap de la Divisió d’Investigació Criminal a la regió central dels Mossos, el sotsinspector Josep Boixadé. Era “inusual” trobar una instal·lació “tan ben feta”, que fins i tot utilitzava leds. Aquella professionalitat va despertar les sospites de la policia, que va descobrir que un mateix electricista treballava per a 24 plantacions de marihuana. La investigació dels Mossos, conjunta amb la policia duanera de l’Agència Tributària, ha acabat amb 56 detinguts que formaven una xarxa criminal que operava a les quatre demarcacions catalanes.

A part de captar professionals com electricistes, “que passen del negoci lícit a l'il·lícit”, la marihuana converteix Catalunya en productora d’una droga que es distribueix a Europa i en importadora de criminalitat. Dels 56 arrestats, el 90% no estaven fitxats per la policia: segons Boixadé, “venen aquí i els paguen per fer de jardiners; quan tenen un antecedent se’n van i venen uns altres a substituir-los”. La majoria de membres del grup procedien d’Albània i els caps feien venir cap a Catalunya la base de l’organització, que són “els jardiners que cuiden les plantacions i les defensen”. D'entre tots els detinguts, que tenen menys de 35 anys de mitjana, 13 han entrat a presó. Els que han quedat en llibertat són aquesta base, i Boixadé admet que “són substituïbles”; és a dir, que altres persones poden venir i ocupar el seu lloc perquè als caps “no els interessa” que els tinguin fitxats.

Malgrat això, Boixadé considera que la xarxa criminal “està desarticulada” perquè els membres de la cúpula han ingressat a presó, tot i que els caps tampoc “forçosament tenen antecedents”. Per al sotsinspector, l’organització complia amb “el patró” del negoci de la marihuana a Catalunya: “té menys risc” que altres delictes, com ara els robatoris, i “és més lucratiu”. Tenien 24 plantacions que sumaven més de 22.000 plantes en cases, naus i locals que havien llogat i que pagaven “religiosament”, assegura Boixadé, a un preu d’entre 1.500 i 2.500 euros, per no aixecar les sospites que suposaria ocupar-los. Tanmateix, quan la policia va fer els escorcolls, va trobar els immobles malmesos perquè havien tirat parets o fet forats per adaptar-los a les plantacions. En canvi, tenien la llum punxada i es van estalviar un milió i mig d’euros de la factura d’electricitat.

Més de 1.000 quilos cada any

Des que va començar la investigació el maig de l’any passat fins que els Mossos i la policia duanera de l’Agència Tributària van fer l’operació contra aquest grup de narcotraficants, es calcula que van tenir temps de fer tres collites. Tenint en compte el nombre de plantes requisat, es pensa que la xarxa produïa uns 1.275 quilos anuals de marihuana amb els quals guanyaven uns 3,1 milions d’euros. Un benefici que es podia multiplicar per tres o quatre quan portaven la droga per carretera cap a Europa, on “com més al nord, més car es ven”. Per això es creu que haurien pogut arribar a obtenir entre 9 i 12 milions d’euros. Durant els escorcolls, van trobar més de 220.000 euros en efectiu i el cap de la policia duanera de l’Agència Tributària a Girona, Antonio Lajusticia, ha explicat que ara s'investiga com l’organització blanquejava els diners.

Lajusticia avança que estudien tres possibles vies de sortida de l’efectiu que guanyaven. La primera és que enviessin grans quantitats de diners a Albània, amagat en viatges per carretera i avió, així com en imports més petits a través d’empreses dedicades a això. La segona és la compra de negocis a Catalunya, sobretot bars i cafeteries, per injectar-hi els diners procedents del narcotràfic; i la tercera és la compra d’immobles per part dels caps del grup. El sotsinspector dels Mossos argumenta que van decidir fer les detencions després que hi hagués un intent de narcoassalt per robar la marihuana d’una nau, tot i que els autors es van equivocar de lloc. La xarxa criminal estava armada perquè almenys tenia una escopeta, un revòlver i una pistola d’aire comprimit. També protegia les plantacions amb sistemes de videovigilància. “La violència es pot estendre”, ha avisat Boixadé.

Aquesta organització de tràfic de marihuana havia muntat plantacions arreu de Catalunya, amb els focus concentrats en municipis gironins –Lloret de Mar, Riells i Viabrea, Castell-Platja d’Aro, Santa Cristina d’Aro i Bàscara– i tarragonins –Segur de Calafell, la Bisbal del Penedès, el Vendrell i Flix–. Altres localitats on el grup tenia presència són Calella, Vilanova i la Geltrú, Santa Susanna i Solsona. Com que implicava les quatre demarcacions, la causa judicial ha recaigut a l’Audiència Nacional.