El març més convuls a les presons: es doblen les agressions a funcionaris
L'últim mes s'han registrat 79 atacs d'interns a treballadors i Justícia els vincula a la tensió posterior a l'assassinat de la cuinera de Mas d'Enric
BarcelonaEl març ha sigut un mes convuls a les presons. El 14 de març de 2024 serà un dia especialment recordat en la història penitenciària catalana: a la presó de Mas d'Enric un intern va assassinar la cuinera del centre, el primer treballador penitenciari mort en mans d'un pres en quaranta anys. Sota el lema "Tots som Núria", el nom de la treballadora assassinada, la plantilla i els sindicats van iniciar unes mobilitzacions inaudites –que encara duren–, van bloquejar les presons i van tancar els presos a les cel·les més de 24 hores. Per als treballadors, el crim de Mas d'Enric va ser la gota que va fer vessar un got que feia temps que s'estava omplint d'un augment exponencial de les agressions. I el mes més convuls a les presons també ha sigut un dels que ha registrat més agressions: segons ha pogut saber l'ARA, aquest març s'han comès 79 agressions de presos a funcionaris, el doble que el mes de febrer i 28 més que el març del 2023. És la xifra més alta dels últims dotze mesos.
Fonts del departament de Justícia vinculen directament aquest augment a la situació de tensió que s'ha viscut a les presons catalanes els últims mesos, en el fet que durant alguns dies no s'ha pogut seguir l'activitat ordinària per les mobilitzacions, la qual cosa genera tensió als mòduls. El març ha trencat una evolució d'agressions que no estava sent negativa, ja que el gener i el febrer s'havien registrat unes dades semblants al mateix període de l'any passat. De fet, el gener no hi va haver cap agressió greu i el febrer, una. El març, en canvi, ja han sigut catorze. Per entendre aquestes dades, però, cal explicar la classificació acordada pel Govern i els sindicats.
Hi ha agressions greus, lleus i sense lesió. Les primeres no responen al concepte hospitalari de ferit greu i no tenen en compte la gravetat de la lesió, sinó només si causen una baixa laboral mèdica. Les lleus són totes aquelles agressions que causen una lesió, però no necessiten baixa mèdica. I, per acabar, les agressions sense lesió fan referència a aquells incidents que podrien ser una escopinada o una empenta. Aquest mes de març s'han registrat 14 agressions greus, 17 de lleus i 48 sense lesió.
L'evolució
L'ARA ha tingut accés a un informe del departament de Justícia en què s'analitzen les dades d'agressions fins al febrer d'aquest any. Abans de l'assassinat de Mas d'Enric, la valoració de la conselleria era positiva: "Amb relació als últims dotze mesos, s'evidencia una clara tendència a la baixa de les agressions de caràcter greu, que passen de set el febrer de 2023 a només dues el febrer de 2024. La corba d'agressions lleus també mostra una clara tendència a la baixa (de dotze a set en el mateix període). En canvi, augmenten de forma substancial les agressions sense lesió", conclou l'informe.
L'augment exponencial d'agressions a les presons es va produir, sobretot, el 2022. En set anys els funcionaris lesionats es van triplicar, tal com va avançar l'ARA. Fonts de Justícia apunten a l'estrès de la pandèmia per explicar aquest increment. Ara Justícia assegura en l'informe que "les mesures posades en marxa al llarg de l'any 2023 han aconseguit aturar un creixement de la incidentalitat que era exponencial –el personal agredit augmenta un 24% de 2020 a 2021, un 53% de 2021 a 2022, però només un 7% de 2022 a 2023–", apunta el document.
Nivell de tolerància
Aquesta evolució "positiva", però, s'ha trencat aquest mes de març. Justícia apunta al tensionament del sistema pel crim de Mas d'Enric, però també deixa dit un altre possible motiu en l'informe. "Aquestes xifres s'han d'entendre en un context de mobilització sindical, en què s'incentiva els treballadors i treballadores que elevin qualsevol incident que hagin patit a efectes de comptabilització de les agressions", afirma. Fonts de la plantilla, però, ho neguen categòricament: "No hi ha hagut ni de bon tros una consigna per baixar el nivell de tolerància". Fonts dels funcionaris critiquen que la conselleria "no es fa responsable de res" i assegura que aquest volum d'agressions és la "realitat" que viuen des de fa anys.
També fonts sindicals diuen que aquestes dades demostren que cal reforçar la seguretat als centres, la qüestió sobre la qual està pivotant la negociació amb Justícia, que comença a avançar. Posen d'exemple una de les últimes agressions que s'ha registrat fa quinze dies: un pres va atacar un funcionari amb un vidre (va trencar la finestra de la seva cel·la) i no el va acabar ferint de gravetat perquè el treballador portava una armilla de protecció.
Fonts de Justícia precisen que no totes les agressions són individuals i amb premeditació, i posen d'exemple que a principis d'abril cinc funcionaris de Mas d'Enric van rebre cops de diversa consideració quan intentaven reduir un pres exaltat. En aquest cas es comptabilitza com a cinc agressions. Des del Govern també avisen que la majoria d'agressions són sense lesió. Des de l'assassinat de Mas d'Enric, segons les dades de Justícia, sis funcionaris han resultat ferits en aquesta presó de Tarragona.