Maltractament animal: investiguen dues empreses de recollida de gossos contractades en 50 municipis
La Guàrdia Civil conclou que la xarxa "opera sota un esquema criminal" i que es lucra amb la gestió dels cadàvers i els seus residus
"Greus irregularitats en la gestió dels animals i tractament clandestí de cadàvers". Això és el que ha conclòs la investigació del Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil, que des de fa anys investigava dues empreses de recollida, tractament i gestió d'animals que havien estat contractades per més de 50 municipis de la demarcació de Barcelona. Segons fonts policials, no es tractaven de grans adjudicacions, sinó de contractacions de puntuals.
El cas va arribar a la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona a partir d'una denúncia de la Fundació per a l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA). El ministeri fiscal va ordenar a la Guàrdia Civil que es posés a investigar i la policia va acabar posant el focus en cinc persones, que actualment consten com a investigades, per formar part d'una xarxa a què s'atribueixen diversos delictes de maltractament animal camuflats rere dues residències canines per a gossos abandonats. La Guàrdia Civil ja ha enviat les conclusions a la Fiscalia.
Segons un comunicat del cos, la investigació i els testimonis que s'han recopilat han acreditat diferents casos de maltractament en aquestes residències. Un d'ells és el de la gossa Nuna, que va ingressar embarassada en un d'aquests centres. Segons informa la Guàrdia Civil, durant la seva estada a la residència canina va perdre "una quantitat significativa de pes" en només dos mesos. Un cop va donar a llum, els seus cadells "van ser sacrificats sense raó".
També s'ha documentat el cas del gos Bulbo, que va estar tancat en una de les gàbies d'aquests centres que permetien que els animals "interactuessin perillosament". En el seu cas, va ser atacat per un altre gos, "i en lloc de rebre ajuda i tractament, va ser injustament etiquetat d'agressiu i, malgrat els testimonis que contradeien aquella avaluació, va ser sacrificat".
Un altre cas és el de la gossa Uma, que va ingressar a la mateixa residència. La van tenir en condicions adverses, d'abandonament i mala alimentació fins al punt que, en 107 dies, va perdre el 39% del pes corporal.
Proves destruïdes a la incineradora
Fonts de la Guàrdia Civil han explicat a l'ARA que hi ha set persones i cinc centres d'animals suposadament relacionats amb la trama, si bé finalment només han acabat com a investigades cinc persones i els maltractaments es van cometre presumptament en dos centres. La residència per a gossos abandonats que va originar les denúncies ciutadanes per suposades irregularitats també té una incineradora autoritzada, i la investigació del Seprona apunta que la instal·lació es va fer servir per destruir proves i encobrir maltractaments als animals, destruint els cossos sense seguir els protocols de traçabilitat obligatoris. Al comunicat expliquen que aquestes irregularitats s'han constatat en l'àmbit administratiu, però no en el penal per falta de proves.
La denúncia de la FAADA va aportar proves documentals de maltractaments en un altre centre d'un altre municipi, on també s'ha detectat falsificació de documents i hi havia cossos emmagatzemats en una nau sense autorització. Les dues residències canines les gestionaven les mateixes persones, i totes dues són a la demarcació de Barcelona, però no a la capital. Més d'una cinquantena d'ajuntaments van contractar els serveis d'aquestes empreses, i aquesta era una de les fonts d'ingressos de la trama. Tanmateix, no es tractava de contractes fixos i els consistoris desconeixien les irregularitats que hi havia al darrere, per això fonts de la Guàrdia Civil descarten que es pugui atribuir cap responsabilitat als municipis.
Vistos els resultats de la investigació, el Seprona ha conclòs que aquesta xarxa "opera sota un esquema criminal" i que es lucra amb contractes amb els ajuntaments, la gestió dels cadàvers i els seus residus. A més, també atribueixen als cinc sospitosos l'ocultació de proves i els presumptes delictes de maltractament animal, falsedat documental, contra els recursos naturals i d'organització criminal.
Un element que ha dificultat la investigació és "l'alt nivell d'hermetisme" de les empreses, on els treballadors estan sotmesos a contractes de confidencialitat que els impedeixen explicar l'activitat a les residències canines. A més, afegeix el Seprona, els centres tampoc accepten la col·laboració de voluntaris, i això encara dificulta més supervisar el tracte als animals.