De lladregots de cases a Manlleu a ciberestafadors amb més d'un miler de víctimes a tot l'Estat

BarcelonaCas Darwin. Els Mossos d'Esquadra van triar aquest nom com una metàfora de la teoria de l'evolució de les espècies de Charles Darwin: si totes les espècies evolucionen, també ho fan els delinqüents. Aquest cas el protagonitzen un conjunt de lladres multireincidents d'Osona que vivien per robar. Cases, cotxes, establiments... El llistat d'antecedents és llarg. Fa poc van començar la seva evolució particular i van abandonar la vida de lladregots per passar-se a les ciberestafes. Menys exposició i més guany. En un any, aquest grup ha estafat almenys 1.200 persones a tot l'Estat i han aconseguit un botí que supera el milió d'euros. Els Mossos d'Esquadra han fet públic aquest dilluns que, en un operatiu conjunt amb la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i l'Ertzaintza, han detingut 23 persones, la majoria a Manlleu.

"El risc de l'estafa és molt menor. Tenen menys risc i més rendiment", comenta el cap de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) territorial dels Mossos d'Esquadra a la regió central, que ha liderat la investigació. Aquest és un efecte de què fa mesos que alerten diverses fonts policials: hi ha multireincidents que s'estan passant a les estafes. Els lladres d'Osona que han enxampat darrerament en són un exemple paradigmàtic. Són joves –la majoria tenen menys de 30 anys–, tenen molts antecedents i van aprofitar una de les últimes tendències del món de la ciberdelinqüència, el crime as a service. És a dir, accedir a un mercat negre a internet de programes i eines per fer cibercrim, tant des de la dark web com des d'aplis més populars com Telegram.

Aquests lladregots compraven les dades de les persones a qui volien estafar i fins i tot contractaven els serveis d'un call center que els feia la major part de la feina. Feien massivament missatges tipus smishing (SMS), phishing (correu electrònic) o trucades amb el mètode del vishing (trucada de veu). Els continguts a vegades eren l'estafa del fill o el familiar amb problemes que demana diners urgentment, però sobretot treballaven el frau del compte bancari: hi ha hagut un accés il·legítim al teu compte bancari i has de clicar un enllaç per solucionar-ho. "Sabien els clients de cada banc comprant les dades a canals de Telegram, per exemple. Tot ve de fugues d'informació", apunta l'investigador dels Mossos. Els ara detinguts s'encarregaven de la part final, quan tocava anar al caixer i treure els calés. I aquesta també va ser l'acció que els va acabar delatant.

L'enllaç que feia d'esquer condueix la víctima a una web gairebé calcada a la del banc, però que és falsa. En aquest moment, la víctima rep una trucada. És un suposat treballador del banc que li demana unes dades per resoldre la incidència. La trucada, però, ve d'un call center contractat pels estafadors. Aquest operador passa a canvi d'una comissió les dades als estafadors, que ja s'estan esperant en un caixer. Amb aquestes dades, aconsegueixen treure 200 euros. En només una tarda van arribar a treure 10.000 euros. Primer anaven a caixers d'Osona, però amb el temps es van moure per Barcelona i Girona per no aixecar sospites. Fins i tot es van mobilitzar fins al País Basc per fer aquestes operacions.

Els investigadors dels Mossos admeten que seguir el fil d'una estafa és complicat. Moltes porten a adreces IP de paradisos fiscals, que són un carreró sense sortida. En aquest cas, però, el fet que s'exposessin a treure els diners els va permetre identificar per càmeres de seguretat. Sovint bloquejaven un caixer molta estona, i això va fer sospitar alguna entitat. Les seves identitats van conduir la policia fins a Manlleu i en dos operatius (un al març i un el 26 de novembre) els van aconseguir detenir.

En les diferents entrades es van intervenir dispositius d'emmagatzematge de criptomonedes, memòries externes, 50.660 euros en efectiu, targetes telefòniques de pagament, targetes de crèdit de terceres persones, armes simulades, detonadors i una plantació de 400 plantes de marihuana. Tots els arrestats van entrar a presó preventiva.

El cas Darwin, però, encara no està tancat del tot. El balanç és de 1.200 víctimes, però en el cas de les estafes la xifra negra sovint és incalculable. A més, encara queda per localitzar el call center que tenien contractat per fer les trucades.