L'única pífia dels estafadors que es feien passar per hereus: donar per morta la Maria

BarcelonaLa Maria, una dona de 80 anys de Barcelona, feia més de quatre anys que no tocava un compte bancari on tenia 120.000 euros. A principis de setembre va decidir anar al banc per demanar un duplicat de la seva llibreta. Després de demanar-li el DNI i introduir-lo al sistema, el treballador de l'entitat va quedar bocabadat: la Maria feia quatre anys que estava morta. A més, el compte bancari estava buit. Tots els diners els havia retirat un suposat nebot, que era el seu únic hereu, quan suposadament havia mort, l'any 2019. Però ella estava viva; la tenia al davant. La Maria va posar aquesta estafa en mans dels Mossos d'Esquadra. "Vam començar una anàlisi profunda de diversos expedients de la mateixa entitat bancària", explica el subinspector José Angel Merino, cap de l'Àrea Central de Delictes Econòmics de la policia catalana, que ha liderat la investigació i que ha acabat amb nou detinguts i un grup criminal desmantellat.

Les primeres investigacions van poder determinar que hi havia set casos més similars al de la Maria. Les víctimes eren sobretot dones i algun home d'edat avançada que havien mort i ningú havia reclamat la seva herència. Al cap d'uns mesos, apareixia un suposat nebot per quedar-s'ho tot. La Maria era l'única víctima viva i va ser l'únic error que van cometre els estafadors. Després de veure que durant quatre anys no va fer cap moviment al compte bancari també van donar per fet que estava morta. "Si no fos per aquesta errada encara estarien fent aquest frau", comenta Merino. Però com sabien els estafadors que la Maria i les altres set víctimes feia molt temps que no tocaven el compte bancari i no tenien cap hereu?

El banc tenia l'enemic a casa. Un home que feia gairebé set anys que treballava a l'entitat bancària era en realitat un dels dos líders del grup criminal. Ell s'encarregava de la primera fase del frau. "Tenia accés a totes les bases de dades i identificava clientes d'edat avançada, sense hereus coneguts, amb un saldo important i una llarga inactivitat", descriu el subinspector. En aquest punt començava la segona fase i entrava en joc el segon líder de l'entramat criminal, un falsificador expert amb diversos antecedents en aquesta àrea. Ell falsificava una munió de documents: des del testament fins a l'acta de darreres de voluntats, passant pel certificat de defunció i fins i tot la falsa liquidació de l'impost de successions. "Estava molt ben elaborat", diu l'investigador dels Mossos.

El suposat nebot

Només quedava la tercera fase de l'estafa: buscaven una persona –a vegades era de confiança, però en altres casos simplement feien ofertes de feina– perquè es presentés al banc com el nebot de la difunta i portés tota aquesta paperassa en una carpeta per demostrar que era el seu hereu. Com que tenien un infiltrat al banc, els estafadors sabien a la perfecció quins documents calia portar per no aixecar sospites. Per a cada estafa hi anava un col·laborador diferent, que es presentava amb el seu propi DNI. Els cognoms no quadraven amb els de la difunta, però com que es tractava d'un presumpte nebot podien no compartir-ne cap. El grup actuava així des de feia cinc anys i havia estafat almenys vuit víctimes. El botí s'enfila fins als 2,3 milions d'euros.

Què feien amb els diners? Els actors que feien de nebots en rebien una minsa part, uns 5.000 euros. Els dos líders de l'estafa es quedaven la gran part dels calés i els blanquejaven mitjançant una immobiliària que també estava a nom seu. Buscaven, sobretot, comprar cases en destins turístics del Pirineu per després llogar-les. En tenien a Llívia, a Masella i a Sort. A més, també se'ls gastaven en cotxes. En total tenien 13 cases i 13 vehicles d'alta gamma, un dels quals valorat en 120.000 euros. Tant els líders com els col·laboradors, però, vivien a l'àrea metropolitana, i totes les víctimes eren de Barcelona.

La setmana passada la policia va detenir nou persones, entre elles els dos líders. Tots dos han quedat en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició judicial. Només falta trobar un col·laborador que no han pogut localitzar malgrat que tots feien servir les seves dades personals. En total, els Mossos han pogut recuperar 1,4 milions d'euros en immobles i propietats. Una de les grans preguntes és qui se'ls queda. En el cas de la Maria està clar. En el de les altres víctimes que van morir sense hereu, en aquestes situacions és la Generalitat qui se les queda.