Seguretat

L’inici d’estiu amb més ofegaments a les platges

Enguany s’ha arribat a dotze persones ofegades dues setmanes abans que els altres anys

Sense una normativa única per frenar els ofegats a les platges
Pau Castellote
12/07/2023
3 min

BarcelonaEl pic de calor de l'última setmana ha portat més gent a les platges i això, unit al fort onatge registrat el cap de setmana passat, ha elevat per sobre dels registres habituals les morts per ofegament de banyistes. La tendència a l'alça que es va registrar el 2020 s'ha anat mantenint, però l'inici d'aquesta temporada d'estiu és la que ha registrat més morts per ofegament, des que la direcció general de Protecció Civil recull dades detallades, el 2015. Aquest dimecres un home de 86 anys ha mort ofegat a la platja de Torredembarra, dimarts una dona de 80 anys va perdre la vida a la platja Llarga de Salou i durant el cap de setmana van morir ofegats quatre banyistes més en diferents punts de la costa catalana. En total, des que va començar la temporada de bany, el 15 de juny, s'han registrat dotze ofegaments mortals.

L'any passat no es va assolir aquest registre de víctimes mortals fins entrada la segona quinzena de juliol, mentre que els anys 2016 i 2018 s'hi va arribar a principis d'agost. De fet, segons les dades de Protecció Civil, actualment, s'han registrat cinc morts més que l'any passat per aquestes dates, i tres més que el següent any amb més morts a part de l'actual, el 2017. Aquell any, que es va assolir les 10 morts el 13 de juliol, van morir 22 persones a les platges catalanes durant la temporada estival. L'any passat va ser el que més víctimes va haver-hi, amb 25 defuncions.

12 morts en menys d’un mes a les platges
Nombre d'ofegaments mortals anuals

"Estem molt a l'inici de la temporada i les dades encara no són representatives", diuen des de Protecció Civil i expliquen la dada per "la coincidència d'un cap de setmana de molta calor i onatge dolent". Aquest cap de setmana han mort quatre homes que no compleixen el perfil habitual de les víctimes per ofegament. Les víctimes –de 65, 60, 55 i 32 anys– eren més joves i van morir en platges on onejava la bandera groga, mentre que la majoria d'ofegaments se solen donar –independentment de l'estat de la mar– en persones més grans, i són la conseqüència de desmais o altres problemes de salut que poden provocar un ofegament secundari. "És difícil fer un pronòstic de com evolucionarà la temporada", assegura Montse Font, cap del Servei de Gestió d’Emergències de Protecció Civil, que assenyala el setembre com un mes clau.

"No hi ha víctimes indetectables"

Tot i les condicions desfavorables de l'últim cap de setmana, un altre fet preocupant és que 10 dels 11 ofegaments d'enguany s'han donat en platges vigilades, és a dir, amb servei de socorrisme. "Quan tenim ofegaments a platges vigilades hem de plantejar-nos què ha passat", opina Ramsés Martí, expert en seguretat aquàtica, salvament i socorrisme. Martí reconeix que hi ha "víctimes difícilment detectables, però mai són indetectables", i considera que algunes morts serien evitables si es millorés el sistema de vigilància de les platges. En aquest sentit, Martí alerta que el servei està "25 anys endarrerit" i que caldria aprovar una normativa general que establís els criteris i paràmetres d'una vigilància adequada. Protecció Civil està treballant per elaborar un informe, el SalvaCat, conjuntament amb la Federació de Socorristes de Catalunya i altres cossos de rescat com els Bombers, per determinar el nombre de socorristes que hi hauria d'haver en cada platja. El SalvaCat seria, però, merament informatiu i no tindria caràcter vinculant, segons detalla Font.

Entre les crítiques que fa Martí del sistema demana més vigilància: "No reduïm el nombre d'ofegaments perquè falten ulls. S'hauria de donar un socorrista cada 200 metres, i n'hi ha que vigilen 80.000 m² d'aigua". La corresponsabilitat de l'usuari també la considera important, ja que les banderes expressen un perill agreujat respecte a les condicions naturals, però la bandera groga hauria de suposar per a algunes persones una línia vermella. "No s'ha fet prou pedagogia", explica Martí, que també apunta que en un entorn de desinhibició com les platges, els usuaris haurien d'augmentar la precaució.

Mesures de seguretat

Des de Protecció Civil, es fa una sèrie de recomanacions als usuaris. Entre d'altres, es recomana no sobrevalorar les capacitats individuals i ser conscients dels perills, no entrar a l'aigua o sortir-ne ràpidament si et trobes malament, evitar les zones de corrents i vigilar els infants en tot moment. També és important extremar les preocupacions si hi ha temporal, i no entrar a l'aigua si hi ha fort onatge. En el cas de persones grans, Font els aconsella "que no vagin sols a la platja o, com a mínim, avisar el de la tovallola del costat o el socorrista que entraran a l'aigua".

Les piscines no comparteixen alguns dels perills intrínsecs del mar, però cada any hi ha aproximadament deu víctimes mortals d'ofegaments a les piscines, a part d'una gran quantitat d'ofegaments greus no mortals. És especialment important tenir cura dels infants i vigilar-los en tot moment, ja que representen la major part dels ofegaments greus no mortals a les piscines. L'any 2022, dels 13 ofegaments mortals que es van registrar en aquests espais, dos eren menors d'edat, i dels 35 ofegaments no mortals, ho eren 27.

stats