L'estafador de les mil cares que va deixar sense res un home de Sarrià

BarcelonaLa primera vegada es va presentar com a E.A.V. i va dir que era la parella de la seva llogatera. Aquesta última part, la de la seva xicota, segurament és l'única veritat que va sortir de la boca d'aquell noi jove i amable que rondava la trentena. Ni el seu nom era cert. El propietari del pis, però, un home d'uns 70 anys, es va creure durant massa temps les seves mentides. El juny del 2022 aquest home d'avançada edat va llogar un pis seu de Sarrià a una noia que efectivament era la parella d'E.A.V.. L'home vivia en un pis del mateix bloc, també de propietat seva, i va començar a coincidir amb el noi a les zones comunes. Les converses per compromís van evolucionar en amistat. Quan el noi de 30 anys va veure que l'home de 70 ja confiava en ell, li va vendre la pel·lícula completa: tot i la seva joventut, era una persona exitosa. Quan no el veia al bloc de Sarrià era perquè estava a Miami. Els calés li venien d'un negoci de compravenda de cavalls pura sang i de gossos de luxe. Tot era una mentida per estafar-lo.

El següent pas va ser preguntar-li si hi volia invertir, que era un negoci segur i multiplicaria beneficis. Amb 133.000 euros inicials en guanyaria 34.000. Dir que sí va marcar un abans i un després en la vida d'aquell ancià: va perdre tots els diners que tenia, es va endeutar amb diversos bancs i fins i tot amb familiars, fills i amics que li van acabar tancant l'aixeta. Es va haver de vendre un pis en el qual vivia el seu estafador com a llogater i va haver d'anar a viure a Tarragona per poder sobreviure econòmicament. Va caure en una profunda depressió. Tot per dir que sí inicialment i després no ser capaç de dir que no. Finalment, la seva denúncia va aconseguir detenir un estafador molt actiu amb almenys 11 víctimes a Barcelona.

Sobre el paper, l'ancià estava comprant un cavall de pura-sang i revenent-lo, però això mai va arribar a passar. Quan el noi jove li va haver de tornar els beneficis, van començar les excuses. E.A.V. li va dir que no podia fer la transferència des dels seus comptes dels Estats Units i li va comentar a la víctima que havia de fer la retirada dels diners a través de cases d’apostes per tenir beneficis fiscals. Era un procés molt lent, però si no ho feia així, repetia l'estafador, li cobrarien tants impostos que no hauria valgut la pena invertir. Ara bé, per fer-ho mitjançant una casa d'apostes havia de pagar diverses taxes (verificació d’usuari, verificació de targetes, certificació de comptes, taxa per comunitat autònoma, taxa per retirada en efectiu...). Unes taxes que no existien. Els diners se'ls continuava quedant un noi que continuava veient de tant en tant al replà del bloc i li deia que tot anava bé. El que no acabaven d'anar bé eren les cases d'apostes, i havia d'anar canviant de plataforma. Cada nova plataforma eren més diners.

Van ser pràcticament un milió d'euros en taxes. La meitat, gairebé mig milió, els va demanar a familiars i amics. En total, 1,2 milions. Després de nombrosos crèdits, la venda d'un pis en què vivia el seu estafador (van acabar marxant perquè la situació es va tensar) i de passar per una depressió, va decidir denunciar. Va anar als Mossos d'Esquadra de la comissaria de Sarrià amb el nom complet de l'estafador. La policia va buscar una fotocòpia del seu DNI i li va ensenyar a la víctima. Va respondre que no era el de la foto. E.A.V. no era l'estafador. En realitat, E.A.V. era un nano que va jugar en un equip de futbol que l'estafador entrenava fa uns anys. Va aconseguir el seu DNI i li va suplantar la identitat.

Dos noms

En paral·lel, els mossos de la comissaria de Gràcia investigaven un tal J.G.R. per haver estafat 63.000 euros a 10 persones. Ell tenia llogada una habitació al carrer Mallorca i quan el propietari del pis marxava uns dies de viatge posava l'habitatge en una web immobiliària i feia visites guiades. Després, demanava una fiança urgent i desapareixia. Doncs bé, va resultar que J.G.R. era un antic company de feina del veritable estafador. De nou, havia suplantat la identitat d'una altra persona. El nom real de l'estafador era Fernando, de 25 anys. Quique per als (pocs) amics que li quedaven. A l'excompany de feina, de fet, també el va estafar: va demanar diversos crèdits amb el seu nom. Així fins a 27 vegades, els antecedents penals que té.

Però com va saber la policia que darrere d'E.A.V. i J.G.R. hi havia en Quique? Els mossos de la comissaria de Granollers van detenir-lo per una altra estafa, aquest cop online. El número de telèfon que li van requisar era el mateix que posava a la web immobiliària per llogar falsament el pis del carrer Mallorca. Els Mossos, després de mesos d'investigació, el van detenir el 29 de novembre passat. Gairebé 1,3 milions d'euros estafats i 11 víctimes. I això només a Barcelona. Als investigadors els va sorprendre que no hi hagués rastre d'aquells diners i tampoc d'objectes de luxe. Tot el que estafava s'ho gastava en apostes, ja que, segons fonts policials, tenia problemes amb el joc.