L'endemà d'un accident greu de trànsit: "La burocràcia se't menja en el pitjor moment"

Barcelonaa"Han passat onze anys de l'accident i sé que d'aquí vint anys continuaré necessitant que m'acompanyin", diu Marina Bosch. Té 31 anys i el Nadal del 2012 va marcar un abans i un després en la seva vida. "La meva mare em va dir que em quedés a casa", recorda. Però era el 24 de desembre a Arbúcies, havia quedat amb els amics i no li va fer cas. Van agafar el cotxe (ella no conduïa) i es van dirigir cap a Blanes per una carretera de revolts. Al cap de pocs quilòmetres, el cotxe va relliscar. "Vam començar a donar voltes de campana. Jo vaig sortir disparada per la finestra, tot i que anava lligada", descriu. Finalment, va impactar contra un arbre. Les seqüeles, amb diversos problemes de mobilitat, són de per vida. Això no vol dir que no hagi pogut tirar endavant. Somriu quan explica que ha tingut una filla i que està casada, però admet que necessitarà que l'acompanyin i l'ajudin gairebé tota la vida.

Però el seu objectiu és ser tan autònoma com pugui i per això té ganes de tornar a treballar. En aquest moment vital és quan va trobar Invictes, la iniciativa impulsada pel Servei Català de Trànsit que ajuda les víctimes d'accidents que han resultat ferides greus. Ara Invictes compleix un any i la Marina ha estat una de les 72 persones ateses en aquests primers dotze mesos. A ella, sobretot, l'han ajudat a buscar feina (encara està en procés) i l'han assessorat en temes de mobilitat. Per exemple, sobre la manera de trobar els busos als quals pot accedir. Tot plegat, quan ja fa onze anys d'aquell fatídic 24 de desembre.

La nit de Nadal també va ser fatídica per a Josep Maria Esteve, de 35 anys. Conduïa una moto prop del seu poble, Bellver de Cerdanya, i es va desmaiar. Va acabar xocant contra un fanal i va perdre la mobilitat d'una cama. "Invictes m'està ajudant a gestionar la discapacitat. A Lleida, les llistes d'espera són brutals", explica.

"Quan ets a l'hospital no saps què et ve a sobre. Tant de bo haver conegut Invictes quan va passar tot. Ningú em va dir a on l'havia de portar després que sortís del coma o quines gestions havia de fer". Qui ho explica és Albina Pujol, la mare d'un noi que va patir un accident de trànsit a Cambrils. Ell anava d'acompanyant d'un cotxe que va tenir un accident a 180 quilòmetres per hora i el seu fill té seqüeles cerebrals. "Ell vol sortir de festa, anar amb els amics, però al cap de poc s'esgota. Està cansat, li molesta la música i em diu que vagi a buscar-lo", descriu. A ella, Invictes l'està ajudant a tramitar la discapacitat del fill i també l'està assessorant en la manera d'adaptar la casa.

La gran majoria de persones ateses per Invictes durant aquest any de vida són homes (un 70%) joves que feia dos anys que havien tingut l'accident. És precisament el que comenta Albina Pujol: la magnitud de la paperassa i les gestions no arriba just després de l'accident, sinó quan passa un temps. També ho descriu Albert Carbonell, de la Fundació Privada ECOM, una de les entitats que col·labora amb Trànsit per oferir un servei que explica com "el món de la burocràcia se't menja en el teu pitjor moment vital, i tenir un assessorament des d'un inici és bàsic". Ell parla amb propietat, perquè als 17 anys va patir un accident de moto que el va deixar en cadira de rodes.

Un refugi

"Volem ser un refugi en una situació terrible", ha afirmat el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, que si bé ha dit que les dades d'accidentalitat del que portem del 2024 no són dolentes (s'han reduït un 30% els accidents mortals respecte al mateix període de l'any passat), admet que encara queda molta feina per fer. Invictes, tot i que la valoració dels seus usuaris és d'un 8,96 sobre 10, també es posa deures. Sobretot un: "Arribar a més persones", tal com ha afirmat el director de Trànsit, Ramon Lamiel. Més persones "penjades per l'administració". L'Anna Rentero, a qui un cotxe va atropellar en un pas de vianants i es va donar la fuga, diu que s'ha sentit així durant molt de temps. "Em va arrossegar quatre metres i la policia local no va fer res per localitzar-lo. No m'han pagat ni el bastó", critica. I afegeix que va perdre la feina. Invictes l'està ajudant amb diversos tràmits, també per demanar la discapacitat, i ella intenta mantenir l'optimisme: "Tinc una mare amb una discapacitat, ja vindrà el temps de plorar".

La situació de l'Anna Puiggarí també és complicada. Viu a Molins de Rei amb la seva filla, a qui ha de cuidar, portar a la piscina i a rehabilitació després de patir un accident de trànsit. La seva filla té un fill de 15 anys i ara viuen separats perquè no es pot fer càrrec del menor. Ell a Camprodon i ella a Molins. En aquest cas, l'ajuda d'Invictes té, sobretot, un objectiu: "Que pugui tornar a Camprodon amb el seu fill".