Homenatge silenciós i reivindicatiu a les víctimes del 17-A

BarcelonaEn el setè aniversari de l'atemptat del 17-A, Barcelona ha tornat a homenatjar aquest dissabte les víctimes amb un acte solemne a tocar del Pla de l'Os, el punt on la furgoneta dels terroristes va acabar el seu recorregut mortal. Un cop més, supervivents, familiars i amics de les víctimes han trepitjat la Rambla per dipositar clavells blancs en record dels seus éssers estimats. Ha sigut un acte breu i emotiu, després del qual víctimes de terrorisme han fet pública una carta en què demanen a les institucions catalanes desenvolupar mesures per acompanyar les víctimes de successos com el 17-A.

Entre les reivindicacions de les víctimes hi ha la creació d'un protocol d'atenció postatemptat, una llei catalana d'atenció a les víctimes del terrorisme, la recuperació de l'oficina d'atenció a les víctimes, desapareguda el 2010 arran de les retallades, i la creació d'un centre de memòria històrica sobre terrorisme. Segons exposa la carta feta pública aquest dissabte, l'absència d'aquests instruments fa que Catalunya "no estigui donant una resposta adequada a les necessitats de les víctimes".

Entre les autoritats presents aquest dissabte a l'acte d'homenatge no hi havia el president de la Generalitat, Salvador Illa.Illa ha començat aquest divendres vacances a Lanzarote, on també està el president espanyol, Pedro Sánchez. Fonts governamentals han explicat que l'executiu va decidir que la seva representació en els actes del 17-A fossin els consellers Ramon Espadaler i Núria Parlon. És el primer cop que el president de la Generalitat no assisteix a aquest homenatge.

Sí que hi era el president del Parlament, Josep Rull, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Tampoc ha assistit a l'acte l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau, l'única líder de grup municipal absent aquest dissabte a la Rambla.

Els dubtes sobre el paper de l'Estat

Com és habitual també en aquest homenatge, s'han vist pancartes en què es posava en dubte el paper de l'Estat davant l'atemptat. Una desena de manifestants han mostrat cartells amb lemes com "Estat assassí" o "L'Estat ho sabia". A diferència d'altres anys, però, aquest cop la protesta ha transcorregut en un escrupolós silenci. Després, en un acte convocat davant l'Audiència de Barcelona, més d'un centenar de persones han protestat contra els "impediments" de l'Estat a l'hora de "clarificar responsabilitats" pel 17-A. Sota el lema 'La judicatura espanyola tapa els crims d'Estat i de falsa bandera', els concentrats han demanat esclarir "qui hi ha darrere" dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017 i han carregat contra el PSOE i el PP per "torpedinar-ho". "Set anys després continua la impunitat de les clavegueres de l'Estat", han assegurat. A la concentració hi ha assistit el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Lluís Llach, i la presidenta de Junts, Laura Borràs, informa l'ACN.

Precisament aquest dissabte Javier Martínez, pare d'un dels nens morts a la Rambla el 17-A, ha explicat que vol interposar una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per "esclarir els interrogants" que encara es queden sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils. A través del seu perfil a X, ha avançat que la intenció és que els advocats experts en drets humans Alejandro Chehtman i Nico Krisch portin el cas, juntament amb Jaume Alonso Cuevillas i Agustí Carles. El passat mes de maig el Tribunal Constitucional va denegar el recurs de les víctimes perquè no hi apreciava "especial transcendència constitucional".