Una gran operació antidroga destapa una banca opaca al servei dels narcos

BarcelonaEl fals segrest d'un ciutadà italià investigat per extorsió va ser la primera peça que va posar els Mossos d'Esquadra i la unitat policial italiana Guardia di Finanza sobre la pista d'una xarxa de narcotràfic que s'ha convertit en una de les operacions internacionals de més abast que ha implicat Catalunya. La investigació no només ha colpejat un ampli entramat de tràfic de droga entre els dos països, sinó que també ha destapat un sistema bancari paral·lel i opac al servei dels narcotraficants gràcies al qual s'efectuaven les transaccions milionàries que movia la droga.

L'operació policial va desplegar-se de manera simultània el 17 d'octubre i es va saldar amb 78 persones detingudes (20 a Catalunya i 58 a Itàlia), més de 30 tones de marihuana i haixix intervingudes sobretot a Itàlia, dos milions d'euros en efectiu, també importants quantitats de diners en criptomonedes i béns confiscats als dos països que superen els 129 milions d'euros.

Un dels aspectes més "significatius" de l'organització criminal i que mai abans s'havia detectat a Catalunya és justament el sistema amb el qual movien els pagaments per la droga entre un país i l'altre, segons han explicat aquest dijous responsables dels Mossos i de la policia italiana en una roda de premsa conjunta. La banca opaca que havien creat estava en mans d'un grup de persones d'origen xinès que disposaven de set naus industrials, restaurants i botigues d'alimentació a Badalona, on s'havien instal·lat almenys set dels narcos italians. És en aquests establiments on anaven a recollir sumes importants de diners per pagar la mercaderia que després s'enviava cap a Itàlia.

La mateixa organització d'aquesta banca opaca tenia establiments al nord d'Itàlia, com per exemple en una botiga d'articles de pell a Milà -on la policia va aconseguir introduir una càmera oculta- des d'on es movia el diner negre. En només sis mesos van aconseguir enregistrar com la xarxa movia des d'aquest punt 26 milions d'euros. Quan els narcos de Catalunya enviaven la droga cap a Itàlia (amagada molts cops en camions de gran tonatge), els seus companys en aquest país anaven a un dels punts de la banca opaca de Milà a fer el pagament i tot quedava apuntat en llibretes i s'intercanviaven codis.

El sistema financer era molt complex, perquè no es feien transaccions de diners per evitar ser descoberts i deixar rastres, sinó que funcionaven a través d'un sistema de compensacions que es coneix com el fei chien o hawala. A grans trets, en lloc de fer que els diners viatgin, els criminals compensaven els pagaments a dins del mateix país gràcies a la recaptació de dues estructures empresarials (una a Catalunya i l'altra a Itàlia) que es dedicaven a altres activitats il·lícites, però que formaven part de tot l'entramat de societats sota control dels narcos. Els qui dominaven aquest sistema bancari, a més, s'enduien comissions de fins al 5% dels imports per fer aquestes complicades operacions.

Inici casual

Tota la investigació va arrencar d'una manera casual, per un incident en el qual la Guardia di Finanza italiana va entrar en contacte amb els Mossos per un fals segrest d'un home italià que estava sent investigat. L'incident va donar peu a un intercanvi d'informació sobre grups italians connectats amb el crim organitzat establerts a Catalunya. Els Mossos van comunicar que havien interceptat l'octubre del 2021 un home amb 300.000 euros a sobre en efectiu a Badalona i, amb les dades dels col·legues italians, van certificar que formava part del grup criminal que empaitaven en aquell país.