Seguretat

Un franctirador que volia matar Sánchez i la gestió del 17-A: el camí de Sallent fins a major

Forjat a Girona, abans d'arribar a la prefectura va passar per l'àrea de mediació i per la d'intel·ligència

BarcelonaEduard Sallent va entrar als Mossos d'Esquadra com a agent ras el 1997. Aquesta ha sigut la trajectòria que, 27 anys després, li ha servit per aconseguir el màxim rang de la policia catalana, el de major.

De la FNEC als Mossos
Cargando
No hay anuncios

Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona el 1998, abans d'això Sallent va militar a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) amb personalitats com Quim Forn, Elisenda Paluzie o David Madí; un entorn on ja parlava més de policia pròpia que d'estat propi. Per això, l'any anterior a acabar la carrera va decidir entrar als Mossos d'Esquadra. Va començar a la Selva i al Gironès i el 2001 ja era caporal.

Mediació i informació
Cargando
No hay anuncios

Un dels salts grans de la seva carrera va ser el 2014, quan ja feia quatre anys que era intendent. El van nomenar cap de mediació i tres anys després va passar a ser cap d'intel·ligència, un càrrec que va ocupar durant els atemptats del 17-A i durant el qual també va participar en la detenció d'un franctirador que volia matar Pedro Sánchez. El 2019 va ascendir a cap de la Comissaria General d'Informació.

L'ascens a cap
Cargando
No hay anuncios

Sallent, sovint mirat de reüll per una part del cos pel seu passat vinculat amb la FNEC i l'independentisme, no va ser comissari el primer cop que ho va intentar. El 2019, però, finalment ho va aconseguir. I, automàticament, va passar a ser nomenat cap dels Mossos sota el mandat de Miquel Buch a la conselleria d'Interior i amb el major Josep Lluís Trapero fora de l'operativa per la causa judicial per l'1-O. Aquest va ser un moviment criticat i la convulsió interna va ser el preludi d'un període crític al carrer, amb les protestes postsentència i la pandèmia. Sallent va formar binomi amb Pere Ferrer com a director de la policia, una aliança que ha perdurat en el temps.

La restitució de Trapero
Cargando
No hay anuncios

Un cop absolt del judici pel dispositiu de l'1-O, el nou conseller d'Interior, Miquel Sàmper, va restituir el major Trapero com a cap dels Mossos. Ni Sàmper ni Trapero van confiar en Sallent, amb qui no hi havia sintonia, i va caure de la prefectura. Entre el 2020 i el 2019 va passar a ser cap de la Regió Policial Metropolitana Sud, una de les més complicades.

El trencament amb Estela
Cargando
No hay anuncios

El 2021 van bufar vents nous a la conselleria d'Interior, que per primer cop va governar ERC amb Joan Ignasi Elena al capdavant. El conseller va decidir apartar Trapero i situar el comissari Josep Maria Estela com a cap del cos. També, però, va recuperar Sallent, que va situar com a subcap. Però no hi va haver sintonia entre Sallent i Estela, ja que aquest segon considerava que el primer el sobrepassava en diverses decisions. La situació es va trencar fins al punt que Elena va cessar Estela i va situar com a cap del cos, de nou, Eduard Sallent.

La consolidació
Cargando
No hay anuncios

Amb el cessament d'Estela el 2022, Sallent s'ha consolidat com a cap dels Mossos, fins al punt que la conselleria ha obert una nova plaça de major, el màxim rang, especialment pensada per a ell. També volien trencar una "anomalia jeràrquica", que era que el cap del cos no era el mosso amb més rang, ja que Trapero continuava al cos fent feines de despatx. Hi ha hagut un moviment, però, que pot canviar moltes coses: Trapero serà el director general de la policia (encara ho és Pere Ferrer) si el socialista Salvador Illa governa i, si això passa, hi haurà el dubte de si Trapero voldrà mantenir el ja major Sallent com a cap del cos.