S’endureixen els càstigs per furts: robar tres ‘smartphones’ implicarà presó

BarcelonaEstar condemnat per haver comès tres furts per un valor total de més de 400 euros implicarà una pena de presó d’entre sis i 18 mesos. Fins ara només suposava una multa econòmica, però el Senat ha aprovat aquest dimecres la modificació legislativa que ja havia avalat el Congrés per castigar més els lladres multireincidents. El PDECat va introduir la reforma i la va pactar amb el PSOE a través d’una esmena a la llei d’accés a la informació financera. Quan faci un mes que s’hagi publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) entrarà en vigor aquest "potent instrument legal", segons el diputat del PDECat al Congrés Genís Boadella. Els furts tenen "un alt impacte en el sector del comerç, la restauració i el turisme", ha dit Boadella, que ha afegit que també repercuteixen en "la seguretat de tots els ciutadans".

El PDECat havia intentat incloure l’enduriment dels furts en la modificació d’altres lleis que canviaven el Codi Penal, com la del només sí és sí o la llei mordassa, malgrat que al final s’ha inclòs en aquesta normativa financera. Al marge de la tramitació, aquesta reforma és una petició que havien fet les administracions –tant el departament d’Interior com l’Ajuntament de Barcelona– així com les patronals CEOE i Foment del Treball. Hi ha molta confiança en aquest nou càstig contra els furts que fa només dues setmanes, a la Junta Local de Seguretat de Barcelona, s’havia tornat a demanar. Quan s’apliqui el canvi, si un lladre ha robat tres ‘smartphones’ cometent furts –sense violència ni intimidació– serà possible que entri a la presó. Un delicte que fins ara es reduïa a una multa encara que es donés de manera reincident.

Els cossos policials esperen que aquesta modificació freni alguns delinqüents habituals i redueixi els furts, que són el delicte estrella de Barcelona perquè representen el 46% dels que es denuncien a la ciutat. Amb la fi de la pandèmia els delictes han tornat a créixer a la capital catalana, que ja rep més turistes, però fins abans de l’estiu s’han mantingut per sota del 2019, l’any en què van marcar rècords històrics. Precisament, l’Ajuntament ha difós aquest dimecres els resultats de l’enquesta de victimització i la sensació d’inseguretat també continua influïda per l’alteració que ha tingut el covid en la delinqüència. Quan entre el febrer i el març es preguntava als barcelonins si havien sigut víctimes d’un delicte l’any passat, el 24,9% responien que sí. El 2021 van ser el 23,5%, el 2020 el 30,9% i el 2019 el 31,8%.

Aprovat per la mínima

L’enquesta de victimització no reflecteix la tendència dels últims mesos, ja a prop de l’estiu, en què la recuperació dels delictes s’ha accelerat. Això s’ha evidenciat amb els robatoris violents als carrers de Barcelona, que són inferiors als del 2019 però les distàncies cada cop són més curtes. Tot i que el percentatge de barcelonins que responen haver sigut víctimes d’un delicte puja més d’un punt respecte a l’any anterior, encara queda molt lluny del màxim del 31,8%. Pel que fa a la nota que els barcelonins posen a la seguretat de la ciutat és un aprovat per la mínima (5,4 sobre 10; l’any passat va ser de 5,6 i el 2020 de 5,2). En canvi, quan es pregunta només per la seguretat del barri, s’incrementa la nota perquè la mitjana és de 6,1 sobre 10 (l’any passat va ser de 6,2 i el 2020 de 5,9).

Per acabar, segons l’enquesta del consistori, els barcelonins puntuen millor els Mossos d’Esquadra que la Guàrdia Urbana. Posen un 6,9 sobre 10 a la policia autonòmica i un 6,5 sobre 10 a la municipal. Els dos cossos mantenen la nota i la tendència habituals.