De l’empresa de multiserveis criminals a refugis nazis reciclats: el tràfic d'haixix a l'Ebre i la Costa Brava

Deltebre / EmpuriabravaCarreteres estretes per on costa orientar-se, camins de sorra que travessen arrossars i que es creuen amb més carreteres que fan del Delta un autèntic laberint. I tot això, en una zona molt extensa però amb pocs accessos, que permeten controlar fàcilment qui hi entra i qui en surt. Les característiques del Delta de l’Ebre són un caramel per al tràfic de drogues i el contraban i fa anys que els grups criminals ho intenten aprofitar. Tabac, droga i altres productes entren per cales discretes o fins i tot pel riu. L’accés per la desembocadura no és fàcil per a algunes embarcacions, però les narcollanxes dels traficants i la destresa dels seus pilots els permeten això i molt més.

Conscients d’aquest potencial, uns petits traficants van decidir crear la logística necessària per facilitar el desembarcament al Delta. Ells, de fet, la droga ni la tocaven. Però van crear una autèntica empresa de multiserveis criminals. Oferien als grans traficants tot el que els fes falta. “Llogaven narcollanxes, els venien la benzina, els oferien allotjament per si havien de fer nit, personal que coneixia la zona per vigilar els accessos o per transportar la droga i, si era necessari, fins i tot algú capaç de controlar tota l'operació”, expliquen fonts policials. I el negoci va funcionar. Aquest servei el van utilitzar organitzacions criminals de Galícia, Portugal, Andalusia, Extremadura i de Catalunya, segons va informar la Guàrdia Civil just després de detenir-los. Va ser l’abril del 2022, durant l’operació MAIUS, una de les més importants que s’han fet mai a casa nostra contra aquest tipus de tràfic.

La policia va detenir 19 persones, entre les quals els responsables de l’organització. Es van requisar també cinc narcollanxes i 2.275 quilos d’haixix. Paral·lelament, es va dur a terme una altra operació que segons la Guàrdia Civil va permetre detenir “el considerat màxim responsable del tràfic d’haixix a Catalunya durant l'últim any” i 30 persones més. A més de 5.700 quilos d’haixix, van trobar també cinc narcollanxes i un taller a Cambrils per preparar-les. Les dues operacions van fer caure el tràfic d’haixix durant un temps perquè els narcos es van quedar sense logística, tot i que les dades de Mossos confirmen que aquesta activitat criminal ha agafat embranzida en els darrers anys. Només el 2023 han confiscat 17 tones d'haixix, un 140% més que el 2022. En l'actualitat, però, el tràfic mira més amunt: cap a la Costa Brava.

Les cales rocoses i amagades del Cap de Creus són igual d'efectives que els camins de sorra que travessen arrossars. I les entrades del riu Ebre cap a terra ferma (amb cases i càmpings que tenen petits embarcadors) són equiparables als 24 km de canals artificials d'Empuriabrava, al golf de Roses, que condueixen a xalets amb port propi. Fonts dels Mossos i la Guàrdia Civil confirmen que aquestes infraestructures, construïdes als últims anys del franquisme per atreure turistes alemanys i francesos, han sigut els últims anys l'escenari d'importants desembarcaments d'haixix. “Al principi van venir molts exgenerals nazis a amagar-s'hi i tenien amarratges a dins de casa per si havien de fugir; això amb el temps s’ha convertit en un negoci per al narcotràfic. A Empuriabrava hi pots trobar qualsevol cosa del mercat negre que es pugui guardar en una casa”, afirma un veí veterà que viu al poble des que es va fundar.

“Aquí diem que la mort natural més típica és caure al canal amb 20 kg de formigó a les sabates. Abans de la pandèmia volien netejar el canal, van trobar un cotxe amb un cadàver lligat de mans i van deixar de netejar” afegeix un altre veí. Sigui com sigui, aquest tràfic, que és discret i que ve de pas (l’objectiu és portar droga del Marroc al centre d’Europa) difícilment es fa notar al Delta de l’Ebre i a la Costa Brava. A la tranquil·la urbanització de Riumar, a Deltebre, hi ha dos petits embarcadors. Són discrets i semblen en total desús. Costa de creure que hagin estat el lloc preferit pels narcotraficants per desembarcar quilos i quilos de droga.

“Sabem que per aquí han descarregat droga, però mai hem vist res”, explica una treballadora de la zona. Però al llarg dels anys sí que han vist alguna cosa: “Una vegada vam veure una furgoneta negra que venia cada dia i feia voltes per la zona i moviments estranys. Al cap d’uns dies els Mossos van muntar un control en una rotonda propera i vam veure que el vehicle feia la volta i es ficava entre els camins per no haver de passar el control”, explica. Una dona que viu en una casa davant del mar a l'Ametlla assegura que ella ha crescut veient “llanxes portant fardells” des de la finestra de casa. Ho situa, sobretot, entre l'any 2010 i el 2016, i té la imatge gravada de més d'un desembarcament en directe. Ho veuen de lluny, interpreten el que és, però pràcticament no ho noten.

Tampoc a Empuriabrava. El negoci de la droga no s’ha infiltrat en la població, de manera que els dos mons coexisteixen per separat, amb una certa convivència entre els habitants de tota la vida i els narcotraficants, que permeten a cadascú fer la seva vida sense molestar-se mútuament. “Si tu no et fiques en els seus assumptes, ells et respecten”, és la norma no escrita que repeteixen als carrers. De fet, els narcotraficants solen actuar de nit i fins i tot busquen dates assenyalades, com la nit de Nadal o la de Cap d'Any per assegurar-se que ningú els mira. Un comandament dels Mossos recorda com fa uns anys van saber que un grup criminal que seguien estava preparant un desembarcament a l'Ebre la nit de Nadal. Cap agent va sopar amb la família aquella nit. Els narcos ho tenien tot preparat: la llanxa estava a prop de la costa i les furgonetes a punt, però no va passar res. El dia 25 tots els agents van poder dinar amb els seus familiars i a la nit van tornar a la costa. La nit de Sant Esteve va ser la bona: 4.500 kg d'haixix confiscats.

El mateix comandament dels Mossos recorda una altra anècdota que no es pot treure del cap: van aturar una furgoneta que sabien que portava haixix en un peatge de l'AP-7. Hi havia 300 kg a dins, però el conductor va quedar lliure hores després. El primer que va fer el traficant va ser trucar al seu cap i explicar-l'hi. Aquest li va contestar: “Així dona gust treballar”.

Dossier Narcollanxes: de l'estret al Cap de Creus

Següent

El Guadalquivir: viatge a l'autopista del narcotràfic

Anterior

"És impossible detenir-los": les narcollanxes arriben a Catalunya

Vés a l’ÍNDEX