Elena justifica el cessament d'Estela per diferències sobre el model de direcció de Mossos

El conseller afegeix que tampoc compartien el ritme en l'estratègia de feminització del cos i nega ingerències polítiques

El conseller Joan Ignasi Elena i el comissari en cap dels mossos Josep Maria Estela el dia de les Esquadres
4 min

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha donat explicacions aquest dijous en una entrevista a RAC1 sobre la destitució, dilluns, de Josep Maria Estela com a comissari en cap. Elena, que posteriorment ha anunciat que compareixerà dimarts a la comissió d'Interior del Parlament, ha confirmat que tenia diferències de criteri pel que fa al ritme amb què ha d'avançar la feminització del cos, però ha assegurat que el punt clau de la decisió són les divergències sobre com s'ha d'organitzar la direcció del cos, que ell vol coral i que, segons ha dit, Estela preferia més unipersonal. “Ell creia que els noms de la prefectura els havia de nomenar ell”, ha apuntat. El conseller ha defensat una prefectura amb tres o quatre persones de perfil diferent. "Les organitzacions piramidals són del passat", ha afegit. I ha assegurat que el cessament és una "decisió política" i que li correspon a ell com a conseller prendre-la si no es comparteixen criteris.

Tot i que no ha desmentit la mala relació entre Estela i el seu substitut, Eduard Sallent, ha apuntat que quan buscava el relleu per al major Josep Lluís Trapero, Estela i Sallent es van recomanar l'un a l'altre i que, finalment, va ser Sallent qui va convèncer Estela que acceptés el càrrec. El conseller ha negat que ara Sallent ocupi el lloc de manera només temporal –"hi estarà de forma permanent", ha dit– i l'ha definit com a "ideòleg policial". També ha apuntat que el 2023 no està previst que hi hagi una comissària en cap.

Elena ha negat totes les acusacions sobre ingerències polítiques al cos i ha dit que no té coneixement dels fets que va denunciar l'exconseller d'Interior Miquel Sàmper, que aquest dilluns va afirmar que hi ha comandaments dels Mossos que “obstrueixen investigacions". "Ell va ser conseller. Quan ho va saber? No va posar cap denúncia? No me n'informa a mi?", s'ha preguntat, i ha assegurat que es tracta d'acusacions "molt greus" i que ara està mirant el detall de les declaracions. No ha concretat, però, si pensa denunciar-les.

No s'ha plantejat dimitir

El conseller ha dit que no li ha passat pel cap dimitir. Una decisió que ha apuntat que només prendria si estigués cansat, si l'hi demanés el president o cregués que ha fet alguna cosa irregular. Quan se li ha preguntat per les paraules del líder PSC, Salvador Illa, demanant-li la dimissió, ha carregat contra qui diu que és el seu "conseller de Seguretat a l'ombra", Ramon Espadaler, a qui ha qualificat de "conseller 0", perquè en el seu mandat ha dit que hi va haver "0 contractacions a Mossos i Bombers, 0 promocions internes, 0 noves comissaries".

Elena ha admès que no parla amb Trapero des del dia del seu cessament i ha negat, també, tenir coneixement de les informacions publicades pel diari El País, segons les quals la unitat anticorrupció dels Mossos hauria treballat fora del servidor després que el gabinet de Sallent demanés accés a totes les investigacions. Sobre les acusacions formulades per l'intendent de Mossos Toni Rodríguez de suposades ingerències polítiques en una investigació sobre corrupció, ha recordat que s'emmarquen en un procés del contenciós administratiu: "No hi ha cap denúncia formal en relació amb això. I jo què he de fer, creure-m'ho?" "No hi ha hagut ni una ingerència política en el meu mandat", ha defensat, i ha afegit que no li consta que n'hi hagués tampoc en el passat.

El Parlament insta el Govern a evitar "qualsevol ingerència política" als Mossos

La polèmica, com ja va passar aquest dimecres a la sessió del control del Govern, també ha tornat aquest dijous a la cambra catalana. El Parlament ha aprovat instar el Govern a evitar "qualsevol ingerència de naturalesa política" i a respectar "escrupolosament" l'àmbit de decisió tècnica dels Mossos amb el vot a favor de tots els partits, l'abstenció d'ERC i el rebuig de la CUP.  Tot i que aquest punt de la moció que presentava el PSC sí que ha prosperat, Junts no ha fet pinça amb els socialistes per desgastar ERC en un altre punt de la moció que denunciava la suposada "politització" dels Mossos. Tots els partits independentistes hi han votat en contra. Els socialistes només han rebut l'aval de la dreta, mentre que els comuns s'han abstingut.

Mercè Esteve, de Junts, ha justificat el seu rebuig a secundar aquest punt del text perquè les acusacions de politització del PSC "no porten enlloc" i "no fan cap bé al cos". El diputat de la CUP Xavi Pellicer ha remarcat que tots els grups parlamentaris volen polititzar el cos i ha recordat les paraules de Salvador Illa de dimecres al ple instant Elena a triar entre la CUP o el PSC per mostrar el seu rebuig a la moció dels socialistes. Marc Parés, dels comuns, ha refusat la iniciativa abstenint-se perquè considera que el cos policial ha de tenir "una orientació política per avançar en polítiques de seguretat que vagin més enllà de la policia" i en què s'aposti per "la transparència i el respecte absolut pels drets humans".  

L’exconseller d’Interior i diputat del grup parlamentari del PSC-Units per Avançar, Ramon Espadaler, ha denunciat durant la presentació de la moció que "l'orientació política es realitza amb el Pla General de Seguretat que no han aprovat des del 2019 i no rellevant comissaris”. Sobre l'aposta d'Elena per feminitzar la direcció del cos, Espadaler ha dit que ha fet "un trist servei a la causa, perquè si és una comissària, pel fet de ser dona estarà sota la mirada de tothom".

Espadaler ha avisat Elena, que l'escoltava des del seu escó a la cambra, que demanaran la seva reprovació "si no dimiteix com sembla que no farà ni li demanarà el president". El republicà Chakir El Homrani li ha replicat que tenen "el dret i deure d’orientar les polítiques de seguretat com ho fan tots els grups i també el Govern" i ha ressaltat que "la feminització del cos és clau" després de recordar que ara les llistes cremallera a les eleccions ja no es posen en qüestió.

stats