BarcelonaEl comissari Eduard Sallent, actual cap dels Mossos d'Esquadra, serà major de la policia catalana i passarà a tenir el màxim rang del cos. Es tracta d'una prerrogativa de per vida que abans que ell només han tingut dos agents: Joan Unió, ja jubilat, i Josep Lluís Trapero, encara en actiu. Amb tot, mai havien coincidit dos majors a la policia catalana i la successió de decisions i anuncis ha volgut que aquesta coincidència arribi en un dels escenaris més turbulents.
El director general de la policia, Pere Ferrer, ha entrevistat aquest divendres Sallent i l'altra candidata al càrrec, la comissària Alícia Moriana, i ha acabat optant, complint els pronòstics, pel primer. La decisió definitiva ha arribat l'últim dia de campanya electoral entre crítiques dels sindicats, però també d'internes al cos, per haver fet un moviment irreversible al temps de descompte del mandat d'un govern. Unes crítiques que van més enllà de l'esfera pública i que han entrat a la judicial, ja que els sindicats i també la mateixa Moriana han portat les bases del procés als tribunals, que de moment no l'han frenat. I tot enmig d'una campanya que ha tingut com un dels principals anuncis que el major Trapero serà director general de la policia, un càrrec polític, si el socialista Salvador Illa governa.
La convocatòria d'una nova plaça de major es va fer pública una setmana abans de la convocatòria anticipada d'eleccions, tot i que fonts del departament d'Interior, en mans d'ERC, insisteixen que feia temps que es preveia i que no ho han fet expressament per blindar Sallent en el càrrec abans de marxar; una opinió estesa pels sindicats policials. Sigui com sigui, la plaça es va obrir quan les eleccions ja havien estat convocades i Interior afirma que ja no es podia fer marxa enrere administrativament. L'actual cap del cos va ser el primer a presentar-s'hi i la incògnita de si seria el primer i l'últim es va mantenir fins al darrer dia. Quan el termini estava a punt de tancar-se, la comissària Alícia Moriana, actual cap de la Regió Policial Central, va fer el pas.
A la conselleria, segons fonts consultades per l'ARA, sobretot no se li van posar bé les formes. Bàsicament, perquè ho van saber per la premsa minuts abans que formalitzés la candidatura. I, de fet, una de les preguntes que ha fet aquest divendres el director general als candidats era com actuarien perquè no es filtrés informació delicada en el seu mandat. Abans de les entrevistes, però, hi ha hagut una nova sorpresa. Interior ha sabut que Moriana havia portat el procés de selecció als tribunals demanant mesures cautelaríssimes perquè s'aturés. Esgrimia, precisament, que l'entrevista no estava regulada a les bases del concurs públic.
El departament ha defensat davant del contenciós que l'entrevista és una iniciativa voluntària del director de la policia per conèixer el projecte dels dos candidats. Interior assegura que aquest mateix migdia el jutge ha comunicat no acceptava les cautelaríssimes de Moriana i que la maquinària administrativa no s'ha aturat: Ara, un cop triat, Sallent haurà de fer un curs a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) i una estada amb una policia d'un altre país.
"Ridícul"
"Abans del dia de reflexió no pots nomenar un major. Estàs fent el ridícul", critiquen fonts del sindicat policial USPAC. Les paraules dels representants laborals, sovint pujades de to, són especialment dures i esperen que els seus processos oberts als tribunals tinguin recorregut. "Ho han fet amb nocturnitat i traïdoria", diuen també des de Fepol. Tots dos sindicats venen a dir, més amb ironia que amb convenciment, que haurien d'haver triat Moriana per la política de feminització de la policia. De fons, tant des dels comandaments com des dels sindicats, moltes fonts fan la mateixa reflexió: que els Mossos són persones ordenades i jeràrquiques. I que per ser ordenat i estar ben organitzat cal "estabilitat".
"Després hi ha el risc de desafecció entre la cúpula i els agents", diu un comandament policial. Els Mossos acumulen sis canvis a la direcció del cos en set anys i amb Sallent el departament d'Interior, liderat pel conseller Joan Ignasi Elena, buscava aquesta estabilitat després d'uns mesos de molta convulsió, amb el cessament de Josep Lluís Trapero i el mandat curt i accidentat del comissari Josep Maria Estela.
En els darrers anys els Mossos han pogut tornar a crear noves promocions, tant internes com externes, i els pressupostos expansius dels últims anys han permès incorporar més mitjans tècnics. És una època de bonança econòmica a la policia catalana. Però molts agents se situen en el terreny dels futuribles i tenen un temor. "El director general i el cap del cos s'han d'entendre molt bé", comenta una font policial. La relació entre Trapero i Sallent no és la millor, ja que el primer va ser apartat i relegat a una feina d'oficina perquè el segon acabés assumint el seu càrrec. Precisament, Trapero, amb rang de major, no pot rebre ordres d'un comissari com és Sallent, i aquest és un dels motius que esgrimeix Interior per obrir una nova plaça de major. Volien acabar, diuen, amb aquesta "anomalia" jeràrquica.
Amb tot això sobre la taula, aquest futurible ple d'incògnites és què passarà si Trapero acaba sent director de la policia perquè el PSC pot governar i Sallent, ja com a major, continua sent cap del cos. Dependrà directament de Trapero, de fet, decidir qui governa el cos policial. Si es pregunta als Mossos, la paraula més verbalitzada per explicar el moviment del major Trapero és "sorpresa". El seu cessament va ser vist per una part de la policia com un intent de polititzar els Mossos i el major ha criticat obertament que el van intentar apartar perquè fes "informes com un vividor". Tres anys després del seu cessament, aquest conflicte encara no està, ni de bon tros, tancat. I ara tot depèn del que voti la ciutadania.
Estafes, marihuana i violència masclista: els reptes de Sallent
Un dels grans reptes de Sallent com a nou major dels Mossos serà aconseguir frenar un augment de l'activitat delictiva des del final de la pandèmia. Sobretot, de noves modalitats com són les estafes o d'altres que n'hi ha hagut sempre, però ara preocupen especialment, com la violència masclista o la marihuana.
Aquesta és la fotografia actual que té Sallent a sobre la taula: segons les dades dels últims dos mesos, a les quals ha tingut accés l'ARA, el resum és que les dades delinqüencials pràcticament es mantenen igual respecte al març i l'abril del 2023.
Concretament, han augmentat un 0,3% els delictes (de 97.388 a 97.698), però no passa el mateix en totes les regions policials. Hi ha descensos a Barcelona (-3,4%), l'Alt Pirineu i l'Aran (-6,3%) i les Terres de l'Ebre (-7,3%). Però també hi ha augments més marcats, com el de Ponent (11,3%) o el de Catalunya Central (5,7%). A Barcelona, el descens s'explica, sobretot, per una baixada dels furts (-7,5%) i dels robatoris amb violència (16%).
Nombre de delictes per regió policial (RP)
