Pren força la tesi del 'bullying' als bessons de Sallent: "Les rodejaven i les insultaven"
Un dels adolescents se sentia un noi i això era motiu de mofa
SallentEn un portal del carrer Estació de Sallent (Bages) hi ha una muntanya d’espelmes. Amb el fred i el vent, moltes no tarden a apagar-se, però ràpidament arriba una nova espelma acabada d’encendre. Moltes són d’alumnes de l’Institut Llobregat, que sortint de classe han parat un moment davant de la casa de l’Ivan –nom que es feia dir el germà que va perdre la vida– i la Leila. Envien força a la Leila, que està hospitalitzada en estat greu a Sabadell, i guarden un record per a l’Ivan, que dimarts va perdre la vida després de saltar del balcó de casa seva, un tercer pis, juntament amb la Leila. Eren bessons i tenien dotze anys. Quan van saltar, el pare era a casa i la mare estava treballant en un bar del poble. A la família també hi ha un altre germà més petit.
Els Mossos d’Esquadra investiguen el cas com un suïcidi. Totes les proves apunten cap a aquesta causa, sobretot per la manera com es van precipitar al buit i el fet que deixessin unes notes. La gran pregunta, però, és per què es van llançar. Fonts policials reiteren que totes les hipòtesis estan obertes, però n’hi ha una que en les últimes hores està prenent més força: el bullying escolar. De fet, el departament d’Educació va descartar en un primer moment que es tractés d’un cas d’assetjament, però davant l’evolució de la investigació, aquest dijous ha fet marxa enrere i ha activat la Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència (USAV). Fonts del departament apunten que en aquests casos es treballa amb un escenari multifactorial de causes que podria haver impulsat l'Ivan i la Leila a prendre aquesta decisió. És a dir, encara que patissin bullying no voldria dir que aquest fos el detonant del suïcidi.
Són diversos els alumnes de l’institut que expliquen que l’aterratge dels germans a Sallent no ha sigut fàcil. Fa un any i mig van arribar de l’Argentina i el setembre passat van començar l’ESO. Aquests companys d’escola descriuen les mofes i agressions que els bessons haurien patit. “Un grup de persones sovint feien una rotllana al seu voltant i les empentaven mentre les insultaven. Els retreien que vinguessin de fora”, narra una persona que ho ha vist més d’un cop en directe. “La setmana passada van encastar l’Ivan contra un vidre”, afegeix un company de curs de les germans. Diu que de l’Ivan també se’n mofaven perquè se sentia un noi. Segons fonts consultades per l’ARA, s’estava plantejant un procés de trànsit de gènere. “Li deien expressament Alana –el seu nom abans de fer-se dir Ivan– i se'n reien perquè portava els cabells curts”, explica un estudiant.
De fet, el company de curs de l’Ivan i la Leila explica que ell també pateix assetjament: “No puc anar al lavabo; si ho faig em peguen”. Tots tres, diu, s’ajudaven per superar aquesta situació. En el seu cas diu que des d’un inici li van fer creu i ratlla perquè és romanès: “Em diuen que no tinc papers”. La seva mare afegeix que el nen pateix ansietat i diu que presentarà una denúncia contra els agressors. L’ARA també ha pogut contactar amb una exalumna del centre que explica que encara ara, gairebé un any i mig després d’acabar l’ESO, li fa por passar per davant del centre: “Em van intentar llançar per les escales”.
Ara, la tasca dels Mossos se centra a investigar l’entorn social i familiar de les germanes, així com la situació escolar que vivien. La policia intenta obtenir tota la informació possible per determinar el detonant del suïcidi. La hipòtesi del bullying és una de les principals, però totes les línies segueixen obertes. Les dues germanes rebien atenció psicològica al centre i seguiment especial per part d’una orientadora per la seva situació familiar i social. També estaven sent ateses i rebien seguiment per part dels serveis socials de l’Ajuntament. Una d’elles havia estat derivada a un centre de salut mental infantil i juvenil.
Preocupació
En paral·lel a les indagacions dels Mossos, el Síndic de Greuges ha obert una actuació d’ofici per investigar aquest cas. Fonts de la institució apunten que s’adreçaran a Educació i a l’Ajuntament de Sallent per demanar informació per saber si l’institut tenia coneixement d’alguna situació de possible assetjament o si s’havia detectat malestar emocional i quines actuacions s’havien emprès. En un comunicat, la institució veu “molt preocupant” la situació de la salut mental dels infants i adolescents. També Laia Rosich Solé, directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes de la Generalitat, apunta en declaracions a l’ARA que hi ha una “preocupació real” per part del Govern en aquest àmbit: “Per això es va aprovar un pacte per la salut mental i un pla específic de prevenció del suïcidi”, conclou.
Les persones amb conductes suïcides poden trucar als telèfons d'emergències 112 i 061, a la línia d'atenció a la conducta suïcida (024), al telèfon de l'esperança (717 003 717) i al de la Fundació ANAR –dirigida a menors i adolescents– (900 20 20 10).