“Moltes dones pakistaneses tenen por de trencar amb la família”

Barcelona“He rebut moltes amenaces però no tinc por de res”. Ho diu Huma Jamshed Bashir, fundadora i presidenta de l’Associació Cultural Educativa i Social de Dones Pakistaneses (Acesop), una estona després d’haver muntat una concentració a Barcelona contra l’assassinat al Pakistan de les dues germanes de Terrassa que volien trencar els seus matrimonis forçats. L’acte de rebuig al doble crim ha reunit una desena de dones pakistaneses, i aquesta poca presència, per a Jamshed, és una revelació per si mateixa: “Són poques perquè estan vetades”.

Jamshed critica les dificultats que posa la societat pakistanesa que viu a Catalunya, perquè assegura que “prohibeix que les dones parlin i s’integrin”. Explica que cada dia una o dues dones truquen a la porta de la seu de l’Acesop, al barri del Raval, a tocar del Paral·lel, perquè volen evitar un casament forçós o bé divorciar-se, fet “que està mal vist”. Però un 80%, un cop surten per la porta, desapareixen i mai més en tornen a saber res. “Tenen por. Sempre diem que quan se sentin segures tornaran”, exposa Jamshed, que lamenta que també reben la visita de germans i oncles que busquen les dones que volen trencar amb la família, i que fan “pressió” per trobar-les.

Segons Jamshed, del 20% de les dones que rep l’entitat que presenten una denúncia, només el 10% la mantenen. La resta, al cap de poques hores, retiren la denúncia perquè la família els amenaça de deixar-les sense cap suport. Els arriben a prendre el passaport perquè no marxin. “Estan espantades. No pots aconseguir ni el seu telèfon perquè mantenen la distància”, relata. Jamshed és contundent: “No volem casar-nos amb els cosins. No tenim cap deure amb la nostra família. Qui és l’oncle per decidir amb qui he de dormir?” Ella demana “desobeir” les tradicions sense que “matin ningú”: “Denunciem la cultura patriarcal. Volem decidir el nostre futur. No acceptem cap obligació”.

Veure-les massa “occidentalitzades”

La presidenta de l’Acesop descriu dos perfils de dones pakistaneses a Catalunya. Unes són les que des de petites han viscut aquí i quan són adolescents les veuen massa “occidentalitzades”. Aleshores, segons Jamshed, “intenten negociar el seu futur; no tan sols el de les noies, també el dels nois, però ells tenen més llibertat”. Tanmateix, acostumen a estar enamorats d’altres persones. Les altres són les que han arribat més grans, ja casades: “No les deixen sortir de casa perquè el seu paper és netejar i ser sempre allà; tampoc deixen que aprenguin idiomes, només els ho deixen fer per ajudar els fills”. “És habitual que les peguin a casa”, assegura Jamshed.