Es doblen les morts per ofegaments a les piscines

BarcelonaLes altes temperatures d'aquest estiu, que han portat encara més banyistes a platges i piscines, s'han traduït també en un increment de morts per ofegament. A les platges, el nombre de banyistes que han perdut la vida des de principi de temporada són 13, els mateixos que en el mateix període de l'any passat. Però a les piscines els ofegaments mortals s'han duplicat i ja són set persones les que han perdut la vida en aquest espai, dos d'ells menors que es van ofegar en piscines públiques. Les altres cinc defuncions –totes d'adults– es van produir en recintes privats.

La xifra s'acosta al total d'ofegaments mortals que es van registrar durant els tres mesos d'estiu de l'any passat (8). Davant l'increment de casos i tenint en compte que tot just acaba de començar el mes d'agost, quan s'espera encara més afluència de ciutadans a les platges i piscines, la direcció general de Protecció Civil ha recomanat extremar les precaucions i controlar en tot moment els infants quan accedeixen a l'aigua. Hi coincideix el professor de salvament i socorrisme i expert en seguretat aquàtica Ramsés Martí, que recorda que els infants "sempre haurien de tenir un adult al costat" quan es banyen.

No només s'han doblat el nombre de morts a les piscines sinó que els accidents en aquests espais s'han triplicat. En el que portem d'estiu, una vintena de persones han estat a punt d'ofegar-s'hi o hi han patit lesions greus i 16 dels accidentats són menors d'edat d'entre un any i mig i onze anys. De fet, el nombre més gran d'accidentats se situa en infants d'entre 3 i 5 anys.

Corresponsabilitat, formació i expertesa

Davant les xifres, Martí lamenta que la societat "no és corresponsable" en la vigilància dels menors a les piscines. "És impossible protegir una població que viu aliena als perills que l'envolten", insisteix. L'expert considera que cal que les administracions intensifiquin les campanyes de prevenció i comunicació. També creu que caldria reforçar la formació dels nens a l'aigua, no només a través de cursos de natació –que s'haurien de fer ja des de ben petits i amb subvenció pública– sinó també amb xerrades a les escoles, per exemple.

"Els infants han d'arribar als 5 o 6 anys tenint destreses de supervivència a l'aigua", diu Martí, que explica que no es tracta només de saber nadar, sinó sobretot de saber els riscos que implica estar a l'aigua, el fet que ells mateixos busquin la figura de l'adult quan es banyen, que sàpiguen identificar què vol dir que la bandera d'una platja està de color groc o vermell o que evitin conductes de risc a prop de l'aigua.

En el cas dels morts i ferits en piscines públiques, que compten amb vigilància, Martí considera que o bé el socorrista "no ha sabut reconèixer els signes d'una persona que podia estar en perill" o bé no ha pogut fer-ho "perquè no estava ben col·locat, perquè mancaven efectius o perquè el professional estava fent una tasca aliena a la que li corresponia en aquell moment". Martí reclama que els experts en seguretat aquàtica puguin participar en les investigacions de casos mortals. De la mateixa manera creu que les administracions haurien de comptar amb ells a l'hora de dissenyar les campanyes de prevenció a l'aigua i que s'han de fer amb previsió. "A Catalunya la platja i la piscina desapareixeran al setembre i no tornaran a aparèixer fins a Setmana Santa", lamenta.