Cada dia es registren 16 robatoris de coure a Catalunya

Barcelona"El robatori de cable s'ha registrat de matinada i ha originat tres incendis a la infraestructura ferroviària". Aquest fragment forma part d'una notícia de l'ARA que es titula: "Caos a Rodalies: el robatori de cable afectarà 60.000 viatgers". La memòria recent evoca els fets de diumenge passat, quan aquesta idèntica successió de fets va deixar la xarxa de trens paralitzada en plena jornada electoral. Però la notícia citada és del 15 de desembre del 2015 i demostra que els robatoris de coure no són ni una problemàtica nova ni excepcional, si bé sí que és extraordinari que una sostracció d'aquest metall provoqui el caos. Els robatoris de coure formen part de la quotidianitat del dia a dia d'aquest país. Tant és així que, segons les dades dels Mossos d'Esquadra a les quals ha tingut accés l'ARA, entre l'abril del 2023 i el març del 2024 hi ha hagut 5.511 incidents relacionats amb robatoris de coure, un 3,61% més que el mateix període de l'any passat. Això vol dir que es cometen més de 16 sostraccions cada dia, independentment que siguin en empreses, obres o vies de trens.

Cada dia la policia catalana enxampa almenys dues persones amb coure robat. Són gairebé 12 lladres a la setmana i 582 en onze mesos, segons les dades de l'abril del 2023 a l'abril d'aquest any. Parlem de 250 persones detingudes i 332 de denunciades, ja que quan els Mossos troben un delinqüent amb coure robat només poden acusar-lo d'apropiació indeguda i denunciar-lo penalment. Si l'enganxen robant en unes vies, per exemple, el delicte no és greu: és un furt. Si entren per la força, robatori amb força. Amb tot, la pressió policial s'ha multiplicat i les detencions han augmentat un 16%.

La policia busca uns lladres que roben molt més en empreses que en instal·lacions ferroviàries. De fet, de tots els robatoris d'aquest període, només el 3% s'ha comès a les vies d'un tren. Però aquest còmput no té en compte quantes persones afecta la sostracció. De fet, el 41% dels incidents –també es comptabilitzen actes vandàlics– que hi ha hagut entre l'abril del 2023 i el març del 2024 a Rodalies i a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) han afectat directament la mobilitat. Dit d'una altra manera: n'hi ha pocs, però es fan notar molt.

Nòmades

Primer de tot, per què es tria el coure? "És un element que està molt més present del que ens imaginem", comenta la directora general del Gremi de Recuperació de Catalunya, Victòria Ferrer. Per dir-ne alguns usos menys coneguts, es fa servir en els cotxes elèctrics –unes quatre vegades més que en la resta–, en les bombetes o en les energies renovables. Està a tot arreu i es ven a bon preu. Ara es troba gairebé en un dels seus valors màxims (a 9.363 euros la tona), i la seva fluctuació està directament relacionada amb el nombre de robatoris. Altres metalls com el plom o l'alumini valen fins a cinc vegades menys.

La quantitat de coure robat marca, en bona manera, l'autoria del robatori. Fonts dels Mossos d'Esquadra parlen de dos tipus de delinqüència: l'habitual i l'especialitzada. En el primer grup hi ha els delinqüents que fan molts cops però tots ells petits, i ho comparen amb el món de la droga i la figura dels camells. O amb els ferrovellers que recorren Barcelona, la majoria dels quals ho fan per sobreviure. Amb el coure passa el mateix: hi ha petites bandes formades per persones molt joves que roben petites quantitats.

Fonts policials els vinculen, majoritàriament, amb persones originàries de l'est d'Europa, sobretot de Romania, que porten una vida nòmada i viuen en assentaments. No es compliquen gaire la vida i roben en vies accessibles o en obres amb eines que qualsevol pot tenir a casa. El perfil d'aquests "delinqüents habituals" l'exemplifica un succés de dijous passat a Gelida. Els Mossos van tenir constància d'un robatori i van localitzar els lladres conduint una furgoneta per l'AP-7. Es van intentar escapar i van tenir un accident. Un dels dos va fugir, però a l'altre el van detenir: era menor d'edat i d'origen romanès. Al maleter hi havia coure.

El robatori de Montcada s'emmarcaria en aquest tipus de grups de delinqüència usual, tot i que encara no hi ha cap persona identificada. I això que la policia, segons ha pogut saber l'ARA, per un moment va pensar que havia enxampat el lladre diumenge mateix. A Sant Andreu, no gaire lluny del punt de sostracció, van aturar un home que duia una bossa plena de cables de coure. El van portar a Adif, però la resposta de l'administrador de les vies dels trens a Catalunya va ser que aquell coure no era seu.

Els grans grups

Però darrere dels robatoris de coure també hi ha grups més grans que estan molt més especialitzats. Poden arribar a desconnectar una catenària per no enrampar-se i fins i tot porten bovines per enrotllar-hi metres i metres de cable. "Quilòmetres i tot", apunta un policia. S'atreveixen amb grans empreses i hi entren per la força "encastant vehicles a les portes". Fonts policials tornen a apuntar que la majoria d'aquests perfils són persones originàries de l'est d'Europa. Ara bé, són més professionals (molts d'ells han sigut paletes) i ja no són tan joves.

La policia sospita que aquests grups són capaços d'emportar-se tot el coure robat a tercers països. Un agent recorda que un dia van aturar una furgoneta romanesa plena de radiadors que havien robat d'una casa en obres. Tot i això, no tenen constància que sigui una dinàmica habitual. Si bé troben lladres de coure cada dia, no troben "un camió amb coure travessant la Jonquera". Sí que alguns d'aquests grups lloguen naus i tenen la seva pròpia ferralleria il·legal. Un agent remarca que les grans deixalleries que fan piràmides de rentadores, cotxes i tota mena de metalls tenen "poc glamur" però "s'hi mouen molts calés".

Al costat legal d'aquest negoci hi ha 400 empreses de tractament del metall amb un control "molt exigent", una reflexió que comparteixen Ferrer i diverses empreses consultades per l'ARA, com la Farga. Qualsevol persona que hi vagi amb l'objectiu de vendre coure ha de dir el seu nom complet, el DNI, la matrícula del cotxe i explicar d'on ve aquell metall. A més, tal com descriu Ferrer, un cop a la setmana envien totes les vendes justificades als Mossos d'Esquadra. I la policia catalana, a part de tot això, fa inspeccions periòdiques: l'any passat en van fer gairebé 700. "És molt difícil que el coure robat es quedi al nostre territori", diu Ferrer. Ni ella ni els Mossos descarten, per exemple, que Adif pugui recomprar coure que li han robat. La directora del Gremi es queixa sobretot de les deixalleries il·legals.

Les deixalleries legals tenen mesures de seguretat molt estrictes: càmeres, vigilants, tanques... "Tot el que et pots imaginar", diuen des de la Farga. Un empresari del Gremi comenta que ara té unes peces de coure valorades en 25.000 euros ben guardades a la nau, amb portes reforçades i càmeres. Segons Ferrer, sovint les grans damnificades són les empreses, i el coure que roben no només és el valor del metall, sinó el d'una peça que ha costat molt dissenyar i fabricar. Per això, des del Gremi no entenen com el coure d'Adif no està més ben protegit. Una mesura que recomanen els Mossos, per exemple, és el sistema que té FGC: "Utilitzem dues connexions externes diferents per garantir que, en cas que se'n talli una, l'altra es mantingui", expliquen des de l'empresa pública. És a dir, si s'emporten un cable, un en un altre punt continua funcionant.