La lluita de l'Anisa: agredida pel seu pare, que la va obligar a casar-se amb el seu cosí

BarcelonaL'Anisa es pensava que aquell viatge a Gujrat, al nord del Pakistan, era només per assistir al casament de la seva germana amb un cosí. Tot ho havia orquestrat el seu pare, era un matrimoni concertat. Era el 2021 i l'Anisa tenia 19 anys. Abans del casament, el seu pare li va dir que havia de signar un formulari. Ella es va adonar que era un certificat de casament, i no el de la seva germana, sinó el seu amb un cosí més gran que ella; el fill de la germana del seu pare, a qui gairebé ni coneixia. L'Anisa s'hi va negar i el seu pare va reaccionar de forma violenta: la va tancar en una habitació i la va intentar estrangular. Després li va començar a clavar cops a l'esquena. "La va apallissar", apunten fonts policials, que afegeixen que sense la intervenció d'un familiar el desenllaç al Pakistan podia haver sigut fatal. Finalment, tot i que ella no recorda com, els papers van acabar signats.

D'aquesta manera, l'Anisa es va convertir en una víctima més d'un matrimoni forçat, malgrat que vivia a Barcelona des de feia tres anys. La directora general per a l'Erradicació de les Violències Masclistes de la Generalitat, Laia Rosich Solé, va anunciar al febrer que el Govern aprovaria aquest mes de juny un protocol amb accions concretes i pressupost per prevenir els matrimonis forçats, però de moment no l'ha donat a conèixer. Els matrimonis forçats o concertats són habituals a Catalunya en determinades comunitats.

De tornada a Barcelona, l'Anisa va intentar seguir amb la seva vida. Treballava en un supermercat del barri on vivia, al districte de Sant Martí. A casa eren cinc: el pare, la mare, les dues germanes i un germà. Aquest any va fugir de casa i va anar a viure a casa d'una amiga marroquina aprofitant que el pare havia viatjat al Pakistan. Però només hi va estar 15 dies. La seva mare i la seva germana, segons fonts pròximes als fets, li van fer "xantatge" perquè tornés. Ho va fer, però es va trobar amb la mateixa realitat: una família patriarcal en la qual el pare, encara que no sigui a casa, governa amb mà de ferro. A més, l'Anisa estava enamorada. No d'aquell cosí amb el qual l'havien obligat a casar-se, sinó d'un noi de la seva edat que coneixia des de petita. Ara vivia a Dubai, on treballava en el món de la construcció. El jove va decidir gastar-se tots els seus estalvis per comprar un vol fins a Barcelona i veure l'Anisa, conscient de la pressió que patia per part de la seva família.

L'Huma Jamshed, presidenta de l'associació de dones pakistaneses ACESOP, explica que va rebre una trucada d'un número ocult. "Era l'Anisa. Em demanava ajuda", diu. La noia estava molt "preocupada" i tenia "por". No volia dir com es deia, ni anar a l'associació en persona. Des que l'any passat dues germanes que vivien a Terrassa van ser assassinades al Pakistan per rebutjar un matrimoni concertat s'ha disparat el nombre de noies pakistaneses que demanen ajuda a Catalunya per evitar un matrimoni que no desitgen.

L'Huma va convèncer l'Anisa perquè anés a la seva associació i li va dir que hi portés la seva documentació. Però no era pas fàcil: el pare la tenia en un armari tancat amb clau. Van caldre deu dies, però l'Anisa ho va aconseguir. Així va començar la seva estada i la de la seva parella, que ja havia arribat de Dubai, a la seu de l'associació. Estaven amagats. Dormien separats, l'Anisa en un sofà i el noi en un matalàs, acompanyats d'altres noies refugiades. Durant el dia feien classes de català i castellà, i també preparaven el seu casament.

El de veritat

L'Huma explica que encara que hi hagi un paper signat, el casament forçós del Pakistan no compta. No hi va haver cerimònia, ni testimonis, i el més important: ella no volia. Així que va organitzar un altre casament, amb testimonis de confiança i vestits tradicionals. "Vam fer tots els rituals", explica. L'Anisa i el noi de qui estava enamorada es van casar a la seu de l'associació. D'aquesta manera deixava enrere el casament forçós i "començava una nova vida", en paraules de l'Huma. Van compartir diverses fotografies a les xarxes socials i de seguida van arribar les amenaces: familiars, amics i coneguts de la família de l'Anisa van assegurar que la desmembrarien i tirarien les seves restes pel carrer. "Desobeir els pares al Pakistan significa una exclusió social tremenda", narra l'Huma.

Una persona va entrar al despatx del sergent Josep Forca, responsable del grup de tràfic i explotació de persones de la unitat d'investigació de la Guàrdia Urbana de Barcelona i li va donar un paperet. Hi havia un telèfon, i el sergent hi va trucar. S'hi va posar l'Huma, i li va demanar ajuda. La Guàrdia Urbana va crear un equip conjunt amb la Policia Nacional. "Era una situació molt difícil", admet Forca. L'endemà, "d'amagat en un cotxe", la policia va portar l'Anisa a casa seva aprofitant que no hi havia ni el seu pare ni el seu germà gran. Va recollir més documentació, roba i els informes mèdics que descriuen totes les lesions que el seu pare li va fer per obligar-la a casar-se. "Ara estan en una casa d'acollida, tranquils", apunta Forca, que recorda que és molt complicat que una filla faci el pas i denunciï el seu pare. I més si entremig hi ha un component "cultural i religiós molt important".

La investigació policial va descobrir que el pare volia casar l'Anisa amb aquell cosí perquè, entre altres coses, l'home pogués tenir permís de residència i de treball a Espanya. Al març, de fet, va iniciar el procés administratiu per aconseguir-ho. Hi adjuntava el certificat d'un matrimoni que l'Anisa no recorda haver firmat. Va estar a punt de viatjar a Barcelona. L'Huma ho critica, i carrega contra el protocol que existeix per al reagrupament familiar, que considera lax: "S'ha de canviar, hi ha d'haver una entrevista per comprovar si la noia realment estima el seu marit".

Finalment, la policia i la Guàrdia Urbana van detenir el pare de l'Anisa el 21 de maig passat, quan va tornar del Pakistan. No només se l'investiga per un delicte d'explotació de persones amb finalitat de matrimoni, sinó també per facilitar la immigració il·legal i per falsedat documental. Després de passar a disposició judicial, ha quedat en llibertat amb càrrecs, però no es pot acostar ni a l'Anisa, ni al seu marit, ni a la seva mare ni a la seva germana. A l'Anisa amb prou feines li arriba aquesta informació; ha intentat aïllar-se. Mentrestant, a l'associació de l'Huma hi continua havent dones pakistaneses refugiades. Dues gairebé hi porten un any, després que el seu marit els retirés la documentació i les apartés dels seus fills.