Un desembarcament d'haixix cada 15 dies a Catalunya: cau la màfia més activa de la dècada

BarcelonaUn desembarcament d'haixix cada dues setmanes. Durant nou mesos, un grup va introduir una mitjana de 6.000 quilograms mensuals d'aquesta droga a Catalunya. Ho feien per platges amagades i rocoses de la Costa Brava, com la cala Culip, al final del cap de Creus, o la cala Aiguafreda, a tocar de Begur. Els Mossos d'Esquadra no dubten en afirmar que són l'entramat criminal "més important dels últims temps" que entrava haixix a Catalunya, en paraules de l’inspector Antoni Salleras, cap de l’Àrea Central de Crim Organitzat de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC). Ara, amb la desarticulació del grup criminal, s'han resolt alguns successos amb més preguntes que respostes. El setembre del 2023 va aparèixer una furgoneta plena d'haixix embarrancada en una cala d'Aiguafreda, i ara ja se sap del cert que eren ells. El juny d'aquest any la policia va intervenir vuit tones d'haixix, la confiscació més grans dels últims anys, flotant a les aigües d'Arenys de Mar, i també es confirma que els responsables, almenys d'una de les dues narcollanxes, eren ells.

La misteriosa furgoneta de Begur va ser l'inici d'una investigació dels Mossos i Vigilància Duanera que ha durat nou mesos i que continua oberta. Pel camí, han intervingut 18 tones d'haixix. És a dir, ni més ni menys que gairebé 40 milions d'euros en el mercat il·lícit. Tal com va explicar l'ARA, el dia D va ser dimarts passat, quan la policia va detenir 37 homes i tres dones, sobretot a la comarca d'Osona. Manlleu, una ciutat de 20.000 habitants, era el seu centre d'operacions. Però les seves relacions il·lícites anaven molt més enllà.

Aquest grup criminal no només és el més actiu de Catalunya, o el primer a intentar introduir vuit tones d'haixix de cop (i que els enxampessin), sinó que acumula una altra fita: també per primera vegada uns traficants catalans estaven coordinats amb un altre grup criminal establert al sud de l'Estat, a Màlaga. "No ho havíem vist mai", ha admès Salleras. Aquesta banda andalusa estava formada per vuit persones (totes elles ja han sigut detingudes) i s'encarregava de rebre la droga a les costes catalanes i distribuir-la al mercat europeu.

Per què a la Costa Brava i no a la del Sol? L'haixix normalment prové del Marroc, i fa temps que els Mossos alerten que la pressió policial a l'estret de Gibraltar ha provocat que els traficants pugessin cap a Catalunya. "S’ha tornat a obrir la ruta del Mediterrani", ha dit el cap de l’Àrea Regional de Vigilància Duanera de Catalunya, Carlos Gavilanes, que ha admès que els mitjans navals que hi ha aquí no són els d'Andalusia. Precisament aquesta pressió ha fet que la banda de Màlaga, amb antecedents per traficar amb haixix a Andalusia, hagi decidit pujar cap a Catalunya. I per què venen al mercat europeu? De nou, fa temps que la policia catalana adverteix que la droga que entra per les costes catalanes no és consumida a Catalunya, sinó venuda a Holanda o Alemanya, on el preu és més alt.

Repartiment de tasques

D'aquesta manera, el grup establert a Manlleu, que principalment estava format per 24 persones, buscava i controlava els punts de la costa on era segur fer desembarcaments i avisava la banda andalusa. Els traficants d'Osona també buscaven les "guarderies", els llocs amagats i inhòspits on guarden la droga abans de portar-la per carretera a Europa, i també llogaven els vehicles que després feien servir els andalusos per transportar l'haixix. Eren sobretot vehicles llogats o sostrets, normalment d'alta gamma.

Des de l’inici de la investigació fins al moment de la desarticulació de l’entramat criminal, l’equip policial considera que els investigats haurien dut a terme dinou desembarcaments d’haixix en diferents punts de la costa catalana, la gran majoria dels quals a la Costa Brava: Roses, Cadaqués, Begur, Llafranc i Tossa de Mar. I, més recentment, en altres punts com l’Hospitalet de l’Infant i Cabrera de Mar. Una de les característiques dels investigats és la quantitat d’armes i munició localitzades: s’han intervingut cinc armes de foc, entre les quals hi ha una escopeta tàctica del calibre 12 i dues pistoles. "No estem parlant de qualsevol arma de foc, estem parlant d’armes de guerra", ha dit el subinspector Carles Martinez, cap de la DIC de Girona. Els Mossos també estan "molt preocupats" per la violència associada a aquests grups criminals. El 2022 van detectar sis incidents violents, i el 2023 aquest balanç va pujar a quinze.

De tots els detinguts a Catalunya d'aquesta banda tan activa, 25 homes i una dona van ingressar a presó provisional. Entre els arrestats hi havia una antiga integradora social de Ripoll que es va donar a conèixer després dels atemptats del 17-A, Wafa Marsi. Marsi no ha ingressat a presó provisional, i els Mossos van deixar sense efecte la seva detenció. Ja l’havien detingut al febrer i a hores d'ara es manté com a investigada. De moment, no està clar quins vincles tenia amb l'organització. La investigació tampoc s'ha tancat i no es descarten noves detencions. Precisament, en el desembarcament d'Arenys una de les dues narcollanxes interceptades no eren ni del grup de Màlaga ni del d'Osona.

Més desembarcaments, més detinguts

Tal com va avançar l'ARA, l’any passat els Mossos van confiscar 17 tones d’haixix –un 140% més que el 2022–, van fer 1.338 detencions i van desmantellar 22 bandes, unes xifres rècord. En cinc anys l'haixix requisat s’enfila a les 45 tones. En un lustre se n’han acumulat 45.000 kg a les comissaries, amb un valor de gairebé 100 milions d’euros. Des del gener fins a l'abril del 2024, els Mossos ja han detingut 468 persones, un 8% més que el mateix període del 2023. El 70% de tot aquest haixix que entra, entra per via marítima. "Catalunya s'ha convertit en un destí molt atractiu per als traficants d'haixix", ha conclòs Salleras.