La delinqüència a Barcelona: puja el tràfic de drogues i baixen els furts

BarcelonaQuin és el problema més greu de Barcelona? El 2019, el 27,4% dels enquestats per l'Ajuntament van respondre que la inseguretat. Va ser la primera categoria amb molta diferència. La resposta en l'últim baròmetre del 2023 va ser pràcticament calcada: el 27,7% la va tornar a situar com el problema més greu. En aquests cinc anys, la percepció dels habitants de la capital catalana no ha variat. Ara bé, ho ha fet la quantitat de delictes?

L'ARA ha tingut accés a les dades delinqüencials del 2023 a Barcelona, que es presentaran aquest dilluns a la Junta de Seguretat Local que celebraran l'Ajuntament i la conselleria d'Interior. L'any passat a la capital catalana es van cometre 210.000 delictes, un 7% menys que el 2019, l'any de referència que fa servir la policia per comparar dades delinqüencials, ja que el 2021 i el 2022 encara hi havia restriccions de mobilitat per la pandèmia. Els delictes, doncs, han baixat en l'últim any (gairebé 16.000 fets delictius menys). Tots els districtes menys Nou Barris (+17%) registren una baixada de delictes. El rècord l'ha assolit l'Eixample, amb un 20% menys. Encara hi ha, però, categories que registren un augment preocupant, com les estafes o els delictes vinculats al tràfic de drogues.

Les estafes pugen a Barcelona com ho fan a tot Catalunya. De mitjana, el 2023 a la capital catalana se'n van registrar un 76% més que el 2019; de 17.853 fa cinc anys a 31.475 l'any passat. De fet, a tot Catalunya l'any passat les estafes es van doblar i des dels Mossos d'Esquadra insisteixen que continua sent un delicte pel qual la gent s'atreveix poc a denunciar. L'auge de les estafes ha arribat al punt que delinqüents que abans es dedicaven als furts o als robatoris ara s'han passat a aquesta modalitat delictiva. "Des de casa, només amb un ordinador, el guany és superior i la pena és més baixa", reflexiona un agent especialitzat en aquests delictes.

En canvi, baixen els furts, el delicte que tradicionalment més es comet a la capital catalana. El 2023 hi va haver 99.689 furts, gairebé uns 28.000 menys que el 2019. En percentatge això vol dir un descens del 21%. En general, els delictes contra el patrimoni a la via pública baixen. Ho fan els robatoris amb violència i intimidació, i també les estrebades: un 27% menys, passant de 3.781 estrebades el 2019 a 2.754 el 2023.

Tampoc són negatives les dades de robatoris a domicilis. Comptant els que són amb força (quan et forcen el pany, per exemple) i els que són amb violència i intimidació (quan et forcen el pany, però també t'amenacen o t'agredeixen), l'any passat es van cometre 4.707 robatoris a cases de Barcelona, més d'un miler menys que l'any 2019. I on és més probable que et robin a casa? El districte on es van registrar més casos el 2023 va ser l'Eixample (878), tot i que també és on viu més gent. La zona que presenta una ràtio de robatori més elevat per cada 1.000 habitants és el de les Corts (4,5), seguit de Sarrià-Sant Gervasi (4,1). Precisament, aquests són els dos districtes de la ciutat amb una renda per càpita més elevada. On es cometen menys robatoris per cada 1.000 habitants és a Sant Andreu (1,6), Sant Martí (1,7) i Nou Barris (2,1).

Sarrià, però, amb les dades a la mà és el segon districte on es cometen menys delictes per cada 1.000 habitants (72). El rànquing en positiu l'encapçala Nou Barris (64), seguit de Sarrià i Sant Andreu (77). A la cua hi ha Ciutat Vella, on per cada 1.000 veïns es cometen 451 delictes, set vegades més que a Nou Barris. Ciutat Vella, però, és un districte trampa, ja que és el més concorregut pels turistes i la seva ràtio per habitant no s'ajusta a la quantitat de persones que hi passen cada dia. Alhora, la conflictivitat a Ciutat Vella s'explica, sobretot, pels delictes contra el patrimoni a la via pública. Per exemple, s'hi cometen el 41% dels furts de Barcelona (gairebé 29.000) i el 43% de les estrebades (fins a 836 en un any). Són dos delictes vinculats a la multireincidència i en què les víctimes sovint són turistes. En canvi, si s'analitzen els robatoris a domicilis, Ciutat Vella no surt tan mal parat: té una ràtio de 2,9 per cada 1.000 habitants. Horta (3,1), l'Eixample (3,2) i Gràcia (3,6) presenten pitjors balanços.

L'augment dels delictes de salut pública

En general, baixen de forma general els delictes contra el patrimoni, però pugen de forma preocupant els delictes de salut pública, que sobretot fan referència al consum i tràfic de drogues. La xifra que ho resumeix és que hi ha un 120% més delictes d'aquests tipus. I cap districte se'n salva. Si l'any 2019 se'n van cometre 96 a l'Eixample, el 2023 van ser 310 (+222%). Si fa cinc anys van ser 97 a Sant Martí, aquest any n'hi ha hagut 206 (+112%). En total, s'ha passat del miler de delictes d'aquesta tipologia en un any als 1.682.

Entre els delictes de salut pública hi ha una dada sorprenent: tots els districtes registren augments per sobre del 75% menys el de Ciutat Vella, que només puja un 8% (tenint en compte que s'hi cometen el 35% dels delictes contra la salut pública de la ciutat). Fonts policials hi troben una explicació. A Ciutat Vella és on es concentren la major part dels narcopisos de Barcelona i la pressió policial sobre aquest fenomen al barri ha provocat que el delicte es comenci a desplaçar a altres punts de la ciutat.

També pugen molt les agressions sexuals: un 68% més el 2023 que el 2019. En xifres absolutes, s'ha passat de 677 a 1.086. De nou, cap districte va a la baixa i el que registra un augment més preocupant és les Corts, passant de 22 a 56 (+154%). De la ràtio per cada 1.000 habitants, però, sobretot surten perjudicats Ciutat Vella (2,2) i Sants (0,86). A la part més alta del rànquing en positiu hi ha Sarrià (0,37), Gràcia (0,38) i Sant Andreu (0,4). Els Mossos recorden que l'augment de les dades d'agressions sexuals (que també es dona a tot Catalunya) està estrictament vinculat a una major predisposició de les dones a denunciar.

Homicidis i lesions

El 2023 es va assolir una xifra rècord d'homicidis a Catalunya, que va passar de la setentena. Barcelona, però, de moment no és responsable d'aquesta mala dinàmica del país. L'any passat a la capital catalana es van cometre 12 homicidis i assassinats, mentre que el 2019 aquesta dada pujava fins a 17. Hi ha un districte, però, que el 2023 va acumular el 50% dels homicidis de Barcelona i va ser el de Sant Martí. De fet, el districte de Sants i el de Sant Martí sumen el 50% dels crims de la ciutat en els últims cinc anys. Hi ha cap patró? Fonts policials ho descarten. De fet, parlem d'homicidis totalment heterogenis. A Sant Martí, per exemple, l'any passat es va registrar dos crims masclistes, el de la Sandra i el de la Choumicha, però també l'assassinat d'un ferraller en mans d'un altre home que es dedica a aquest negoci per un problema entre ells. A més, els tres crims es van cometre en tres zones completament diferents; un a cada punta del districte.

Els delictes que sí que mantenen una distribució territorial més constant són els de lesions, sovint vinculats a les baralles a la via pública. On se'n van cometre més va ser a Ciutat Vella (993), seguit de l'Eixample (788) i Sant Martí (568).