El degà dels arquitectes catalans creu que el planejament urbanístic a València ha fallat

BarcelonaEl degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Guim Costa i Casamiglia, creu que la gran devastació per la DANA al País Valencià és deu, sobretot, a un problema de planejament urbanístic lligat a les infraestructures i no tant a l'edificació. El degà dels arquitectes assegura a l'ARA que ja fa més de vint anys que "no es pot construir en zones inundables", malgrat que això no impedeix que hi hagi edificis preexistents fora de normativa.

Sobre la construcció dels edificis, Costa indica que la normativa recollida al Codi Tècnic de l'Edificació del 2006 –modificat el 2022– "dona plena garantia". De fet, destaca que el gran problema a la comarca valenciana de l'Horta Sud ha estat la inundació, però no hi ha imatges, com es veu de vegades en fenòmens similars a altres parts del món, de cases arrossegades per l'aigua. "El planejament i les infraestructures, en aquest cas, és el que ha fallat", diu. I afegeix: "No sabem si perquè no s'ha invertit prou o perquè són antigues i no compleixen amb la normativa que ara tenim. I si hi afegim el canvi climàtic, tot plegat porta a això".

El degà dels arquitectes planteja que potser s'haurà d'adaptar la manera de construir al canvi climàtic. Posa l'exemple de dos llocs on, pels tornados o els monsons, hi ha inundacions sovint: Bangladesh i els Estats Units. A aquests territoris, diu, les construccions són molt més efímeres. "Però nosaltres no construïm com allà, amb cases de fusta, estem acostumats a entorns sòlids", afegeix.

Costa parteix de la base que, malgrat que al País Valencià hi ha aiguats periòdicament, en aquest cas el patac d'aigua va ser extraordinari. "És increïble la quantitat d'aigua que ha caigut", assenyala, i recorda que l'aigua ha entrat en pobles que no estan necessàriament en zones inundables. Per això, rebla: "Les infraestructures no han estat capaces d'assumir aquesta quantitat d'aigua".

I davant de les veus que ara demanen desconstruir, el degà dels arquitectes diu que això tindria "un cost molt gran". "Aquí el problema ha estat en el planejament urbanístic i el planejament d'infraestructures que van molt més enllà de la construcció en si", indica el degà del COAC. En aquest sentit, recorda que a la zona del Mediterrani les infraestructures, com trens, autopistes i carreteres, són perpendiculars a les torrenteres que desaigüen al mar, i moltes d'aquestes tenen més de cinquanta anys. "Pot ser que hi hagi algunes infraestructures que no hagin estat prou ben dissenyades, precisament perquè en el seu moment no hi havia criteri urbanístic per aquesta quantitat d'aigua", indica.

En aquest sentit, posa l'exemple de la ciutat de València, on es va desviar i canalitzar el Túria i no va passar res. "Hi ha hagut inversió en la gran urb i potser no en els pobles petits", indica Costa.

Barcelona, preparada

De fet, el degà dels arquitectes indica que Barcelona és una ciutat preparada amb molts dipòsits d'expansió, per rebre molta aigua en un moment donat i després anar-la evacuant a poc a poc. "Es va fer una inversió molt gran per a fer dipòsits. És molt intel·ligent. És una solució molt bona", diu el degà dels arquitectes, que apunta: "Això és de polítics valents, perquè és una inversió molt gran i no es veu. I ningú ho agraeix quan plou, perquè no passa res".

A la capital catalana, l'enginyer Garcia Faria va fer una xarxa de clavegueram molt bona sobre com portar l'aigua de Collserola al mar d'una forma ràpida i eficaç, segons Costa. I els dipòsits, fets ja en democràcia, poden rebre cabals enormes i deixar-los anar a poc a poc. Això sí, indica, potser caldrà adaptar-se algun dia al canvi climàtic i fer-ne més o més grans.