La criminalitat augmenta un 15% a Barcelona respecte a l'any passat
El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra es mostra preocupat per "un augment de la violència molt transversal"
BarcelonaLa delinqüència augmenta a Catalunya i, sobretot, a Barcelona. Segons el balanç del ministeri de l'Interior, la criminalitat ha augmentat un 8% a tot el país respecte al primer semestre de l'any passat i un 15% a la capital. L'increment també és notable en ciutats metropolitanes com l'Hospitalet (+13,6%), el Prat (+13,9) i Tarragona (+12%), tot i que el rècord se l'emporten dues altres poblacions: Amposta, amb un 36,2% més de delinqüència, i Palafrugell, amb un 34,5%. Per contra, la criminalitat cau en municipis com Lleida (-9,2%), Rubí (-8,1%), Sabadell (-6%), Santa Coloma de Gramenet (-3,5%) i Badalona (-1,4%), i Girona es queda pràcticament igual (+1,9%).
Tot i aquestes xifres, que fan referència a la primera meitat de l'any, el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, ha dit que, tenint en compte la resta de l'any, que no consta al balanç, no hi ha un augment preocupant dels delictes en termes generals. Però sí que està alarmat per l'augment de la violència.
Respecte a aquests sis mesos, a Barcelona hi destaquen l'augment dels robatoris amb força en domicilis i altres immobles, que creixen un 26,4%; de vehicles, que augmenten un 23,9%; i els furts (+17,3%). Aquesta, de fet, és una tendència generalitzada a tot Catalunya, on els furts creixen un 12% i els robatoris de vehicles un 22%. Per exemple, al Principat cada dia es cometen, de mitjana, 460 furts. No es tracta, però, d'un fenomen nou. Fa temps que els Mossos d'Esquadra han detectat aquest augment, sobretot vinculat a delinqüents multireincidents, i fa dos anys i mig van crear el pla Tremall per fer-hi front. El balanç del 2022, de fet, va ser positiu a Barcelona: els furts van baixar un 26,6% respecte al 2019 i els robatoris amb violència a la via pública un 13,3%. El 2023, però, segons les dades del ministeri de l'Interior, aquesta situació s'ha tornat a complicar.
El pla Tremall és una estratègia policial que els Mossos estan aplicant en altres àmbits delictius en auge, com el de les armes blanques. La clau de volta és, segons fonts del cos, la intel·ligència policial: recollir més dades i controlar millor els perfils reincidents per prevenir els delictes i reaccionar-hi millor. Això és el que ara vol aplicar la policia als últims episodis violents, com els de Manresa, Molins de Rei o Vic. Un exemple de la nova estratègia són les xarxes socials: es rastrejaran molt més a la recerca de crides al vandalisme. El comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, ho ha refermat aquest divendres en una entrevista a TV3. Tot i que diu que les xifres de baralles tumultuàries són "normals" (n'hi ha hagut 133 aquest any i les dades del ministeri de l'Interior no detecten un increment), Sallent s'ha mostrat preocupat per un "augment de la violència molt transversal", un fet "absolutament nou".
Els Mossos, tal com va avançar l'ARA, ja han pres diverses decisions per fer-hi front. Es reforçarà l'ordre públic en festes majors i això ja es notarà a la de Sant Feliu de Llobregat, que comença la setmana vinent. Els agents d'ordre públic es faran més visibles als concerts, en estacions de tren i carreteres. Alhora, també s'està estudiant que no s'estiguin tant a dins de les furgonetes i es facin veure més. Sallent ha dit que "estem lluny" de la situació que es viu a les banlieues franceses, però s'ha mostrat preocupat per aquesta forma ociosa d'acabar la festa, "amb destrosses i amb enfrontaments".
Més violacions a Barcelona que a Madrid
Un dels àmbits que també preocupa molt els Mossos és el de la violència sexual, i les dades del ministeri de l'Interior no són bones. A Catalunya es van denunciar pràcticament un 30% més de violacions el primer semestre del 2023 que el mateix període de l'any anterior. A Barcelona, les agressions sexuals amb penetració gairebé s'han duplicat: han passat de 139 a 216. De fet, tot i que la capital catalana té un milió i mig menys d'habitants que Madrid, durant el primer semestre s'hi han denunciat 22 violacions més que a la capital espanyola.
Si la delinqüència augmenta un 15% a Barcelona, només creix un 1,2% a Madrid. Hi ha altres variables en les quals Barcelona, tot i que té menys habitants, registra les mateixes dades que Madrid: passa amb els homicidis, els robatoris amb força o els furts. Si ampliem el focus es repeteix el mateix fenomen: a Catalunya la delinqüència augmenta un 8% i a la Comunitat de Madrid un 1,2%.
Hi ha pocs territoris que tinguin pitjors dades que Catalunya. En el rànquing d'augment de la delinqüència a l'Estat, Catalunya és en la posició número sis, només superada pel País Valencià (+10,7%), Múrcia (+9,9%), les Canàries (+9,6%), Andalusia (+9,3%) i Extremadura (+9,2%). De les grans ciutats, només n'hi ha una que superi Barcelona en el creixement de delictes: és Sevilla i registra un increment del 15,7%.
Estafes informàtiques
Sobre Catalunya no només hi ha males notícies. Hi ha municipis que registren descensos tot i la seva conflictivitat. Un és Badalona. Però també hi ha Sant Adrià del Besòs (-0,7%) i Santa Coloma de Gramenet (-3,7%). No es pot dir el mateix de Manresa, una ciutat en el punt de mira des de la baralla multitudinària de fa dues setmanes. De fet (i això que no es comptabilitza l'última baralla), en sis mesos s'han registrat 38 delictes greus i menys greus de lesions i baralles tumultuàries. En el mateix període de l'any passat se'n van detectar 20. En total, la delinqüència a Manresa ha pujat un 13,4%.
Si hi ha un delicte, però, que augmenta a tot Catalunya i explica bona part del balanç negatiu, és el de les estafes informàtiques. A tot el país han crescut un 15,7% (en sis mesos se n'han denunciat 33.000, gairebé 200 cada dia) i a Barcelona han pujat un 14,3%. L'exemple paradigmàtic és el d'Amposta: han augmentat un 231%, de 35 a 116. Aquesta tipologia delictiva és una de les que més preocupa els Mossos, i en la reestructuració interna del març passat van crear la regió policial virtual, per perseguir els delictes que no es cometen en un punt geogràfic concret, i la Comissaria General de la Informació i la Comunicació.