Comprar un bitllet d'avió barat per robar una maleta
Crònica d'una tarda a l'aeroport buscant les zones d'actuació dels lladres i els carteristes
El Prat de LlobregatDos treballadors d'un restaurant de la terminal T1 de l'aeroport del Prat estan fumant una cigarreta en un dels accessos. La primera pregunta és si ells veuen robatoris en el seu dia a dia a la feina. El sí és rotund. "Cada dia". I un d'ells eleva l'aposta mentre esclafa la cigarreta contra el terra amb el peu: "Ves a la Plaça, seu una estona per allà i segur que en veuràs algun". La Plaça és la zona d'arribades de l'aeroport. Allà on els xòfers esperen amb un cartellet a les mans. Allà on els medallistes olímpics són rebuts entre aplaudiments. Hi ha una terrassa just al centre, i el treballador diu que sobretot cal fixar-se en els "tubs". Són dues passarel·les mecàniques que baixen a la zona de taxis. Estan molt freqüentades i explica que, quan s'hi acumula una gentada important, els lladres hi entren, toquen el botó d'emergència perquè la passarel·la s'aturi i, aprofitant la proximitat i l'aglomeració, fiquen les mans en butxaques i motxilles.
L'estona pronosticada pel treballador és ràpida (uns 20 minuts), però l'acció no passa al tub, sinó davant dels seus ulls. Assegut en una de les taules del bar, un ciutadà coreà gesticula nerviós. Explica en anglès que li han robat una bossa de mà on portava un iPad. "Un m'ha dit alguna cosa en castellà, per una banda, mentre l'altre s'emportava la bossa", va dient. S'han escapat precisament pel tub. Es diu Yung i d'aquí cinc hores té un vol per tornar al seu país. Ve d'unes vacances per Canes i la costa francesa. El Yung sua i tartamudeja. Amb una mà s'eixuga les gotes amb un mocador de roba i amb l'altra va indicant amb el seu mòbil que l'iPad encara és a l'aeroport, que el té geolocalitzat. Tot plegat ha passat mentre el pare d'una família arriba d'un viatge. La filla petita li ha fet un dibuix. El Yung els passa pel costat, nerviós, mentre la família feliç es fa una fotografia per immortalitzar el moment.
Va en direcció a la petita comissaria dels Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Repassa tota l'estona amb el mòbil que l'iPad no es mogui. Té temps de dir que Barcelona, pel poc temps que hi ha estat, és bonica. L'agent li pregunta com ha anat i demana una descripció dels lladres. Edat? "Uns trenta anys". Alçada? "1,80, aproximadament". Com anaven vestits? "Amb roba verda". Al costat, uns ciutadans pakistanesos denuncien que els acaben de robar una maleta amb dos ordinadors. On? "Davant de l'oficina de facturació de Vueling". Passen els minuts i ara l'iPad del Yung ja surt fora de línia.
Robar i marxar
Una botiguera descriu a la perfecció un grup de cinc noies que la setmana passada, i l'altra, i l'altra, van robar a uns turistes. I diu que ahir tornaven a rondar per aquí. Un altre treballador calca la resposta dels dos fumadors de l'inici de la tarda: "La Plaça és la zona més calenta". Però adverteix, i ho corrobora un altre empleat, que també hi ha lladres que compren vols barats (si aquest diumenge volguéssim anar a Mallorca no ens costaria més de 30 euros) per poder superar els controls de seguretat. Després van directament a la gran sala per on surten les maletes facturades, agafen la primera que troben i marxen com si fossin un viatger més. Segons fonts dels Mossos, aquesta mateixa escena va tenir lloc aquest dijous.
Després són difícils de detectar, però el Mohammed, que és taxista, va sospitar des del principi. Fa una setmana estava aparcat a la zona d'enlairaments quan dos joves aparentment nerviosos amb dues maletes li van demanar que els portés al Paral·lel. "Sempre recollim gent a la zona d'arribades, però no a la d'enlairaments", comenta. Els joves tenien pressa i ell va intentar allargar-ho tant com va poder. "Mentre carregava les maletes, vaig veure un home que els assenyalava". I encara va desconfiar més. De cop, van aparèixer dos policies. "I els nois repetien: «Vamos, vamos»". El taxista no va marxar i els policies van acabar detenint els joves pel robatori de dues maletes. El Mohammed va malfiar-se d'aquells nois perquè ja està curat d'espants des que fa uns mesos, també a l'aeroport, un jove li va dir alguna cosa per una finestra mentre un altre li robava el mòbil, que estava subjectat a la sortida de l'aire condicionat. Ara s'entén millor la reacció que ha tingut d'agafar el mòbil ràpidament quan aquest periodista li ha fet la primera pregunta des de la finestra.