La Comissió Jurídica Assessora dona la raó a una víctima del foam i titlla l'actuació dels Mossos de "desproporcionada"

BarcelonaLa Comissió Jurídica Assessora, òrgan consultiu de la Generalitat, ha conclòs que els Mossos d'Esquadra van actuar de manera "desproporcionada" el 18 d'octubre del 2019, durant les protestes postsentència, quan un dels seus agents d'ordre públic suposadament va disparar un projectil de foam que va colpejar el cap de l'Olga. Tal com va avançar l'ARA, la jove va quedar greument ferida: va patir un traumatisme cranioencefàlic i la van ingressar a l'UCI. L'endemà va ser operada d'urgència. Va estar ingressada tretze dies, però les seqüeles han anat molt més enllà. El 2020 li van acreditar una pèrdua d’audició del 85,8% a l'orella esquerra i també va patir una crisi epilèptica greu per lesions cerebrals. També li ha quedat un forat al crani d'1,8 cm i una cicatriu de 23 cm.

La Comissió afirma que "no ha quedat acreditada una realitat absoluta dels fets", però sí que existeixen "indicis suficients per arribar al convenciment que la lesió que va patir va ser causada per l’impacte d’un projectil de foam". Per això, proposa que la Generalitat indemnitzi la víctima amb 69.218 euros.

A les 22.54 hores, l'Olga era amb una amiga als Jardinets de Gràcia de Barcelona. Era el 18 d'octubre del 2019 i molta gent tornava a casa després d'una concentració contra la sentència del Procés. Als jardinets no hi havia cap manifestació. De sobte, l'Olga va veure com s'acostaven tres furgonetes dels Mossos d'Esquadra. En aquell moment una noia gravava un àudio que ho va captar tot, fins i tot els trets. L'ARA va tenir accés a aquest àudio que recull aquesta successió de fets. "Venen cap aquí, tira cap a dalt. Has sentit el tret? Estan disparant. L'han tocat a la cara. És a terra inconscient". Parlaven de l'Olga.

"Es considera altament probable que els estrèpits que se senten en les proves gràfiques aportades es puguin correspondre amb trets de projectils de foam efectuats amb les llançadores que les dotacions d’antidisturbis del cos de Mossos d’Esquadra van emprar aquell dia, i que un d’aquests trets pogués ser el que acabés per impactar sobre la persona reclamant", conclou ara l'informe de l'òrgan consultiu, avançat per El País i al qual ha tingut accés aquest diari.

L'Olga va preferir no portar el seu cas als tribunals, sinó que, defensada pel Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, va obrir una via administrativa perquè la Generalitat reconegués el dany causat. Ella reclama 266.781 euros d'indemnització i ja va rebutjar un acord econòmic perquè implicava renunciar al fet que l'administració n'admetés la responsabilitat.

La Brimo dels Mossos en cap moment ha reconegut que un dels seus agents disparés el projectil i la resposta que van donar a instàncies de la instructora del cas del departament d'Interior va ser breu: "Davant l'allau de desordres, no disposem dels recursos de geolocalització que permetin rastrejar tots els moviments. No es pot descartar o afirmar que existís una actuació en aquest punt". Ara, però, els Mossos sí que poden geolocalitzar els furgons.

La Comissió Jurídica interpreta que aquesta resposta en cap moment desmenteix la versió de la jove, que està reforçada amb diverses proves com l'àudio o l'informe mèdic. "En conseqüència, es considera que la reacció de les forces d’ordre públic va ser desproporcionada en mitjans i formes", conclou la resolució. Ara la instructora d'Interior haurà de tenir en compte aquest posicionament abans de resoldre definitivament.