Per què l'aiguat històric que va desbordar el Francolí es pot tornar a repetir?

BarcelonaEls municipis banyats per la conca del riu Francolí mai oblidaran la nit del 22 d’octubre del 2019. L’aiguat que va caure durant hores va provocar una riuada mortal que va desbordar el riu i es va endur tot el que va trobar al seu pas. El temps es va aturar aquella nit, i fins i tot es va viatjar al passat, ja que es va reviure amb temor l’última gran riuada del Francolí, l’octubre del 1994, quan van caure prop de 500 l/m². Tot i que va ser un fenomen extraordinari que normalment es repeteix al cap de força dècades en una mateixa conca, en aquest cas va passar poc temps. I, ara, amb la crisi climàtica, aquests fenòmens extrems poden ser cada cop més freqüents.

Les previsions meteorològiques del 2019 ja indicaven un temporal de llevant amb pluges abundants en molts punts del país. Però ningú es podia imaginar el que passaria aquella nit d’octubre de fa cinc anys a la zona del Francolí. Les precipitacions més generals i persistents van començar a caure a partir de la tarda i el vespre. Es va crear una línia de xàfecs i tempestes que es mantenien estàtiques a la zona i que afectaven especialment el Baix Camp, la Conca de Barberà i les Garrigues. La pitjor part va arribar de nit, quan els prop de 300 l/m² caiguts en poques hores van provocar el desbordament del riu Francolí amb conseqüències devastadores.

Per entendre l’abast de l’aiguat s’han de tenir en compte la meteorologia i l’orografia del terreny. En aquella ocasió van entrar vents d’entre llevant i xaloc de mar cap a terra. Aires molt humits provinents d’un mar Mediterrani càlid després de l’estiu que van xocar amb una marcada inestabilitat i amb aire fred en altura que van generar pluges abundants.

L'efecte palanca de la muntanya

Però el factor clau per entendre l’abast dels aiguats va ser l’efecte de les muntanyes de Prades. La pluja que arribava des del mar es quedava encallada en aquesta serralada de 1.200 m d’altitud. La constant massa d’aire marítim humit i càlid es refredava a mesura que pujava de cota, cosa que feia que tot el vapor d’aigua es transformés en una pluja molt intensa i es generessin grans núvols de tempesta. És el que es coneix com l'efecte palanca de les muntanyes.

Tot plegat va ser la tempesta perfecta perquè les pluges torrencials es retroalimentessin i deixessin acumulacions extraordinàries. Destaquen els 299 l/m² de Vilanova de Prades, els 293 l/m² de Prades, els 264 l/m² d’Alforja, els 240 l/m² del Tossal de la Baltasana o els 220 l/m² d’Ulldemolins.

La gran quantitat d'aigua que va caure en poques hores va fer créixer de manera sobtada torrents, rius i rieres. El Francolí es va desbordar des de pràcticament la seva capçalera, sobretot perquè va rebre en molt poc temps la gran quantitat d’aigua dels barrancs i dels seus afluents provinents de les muntanyes de Prades, i la riuada va ser tan gran que hores després va arribar a Tarragona ciutat.

Les pluges torrencials i les inundacions són un clàssic de la tardor a casa nostra. No obstant això, aiguats i riuades d’aquestes característiques es poden repetir més sovint del que estem acostumats. Ens aboquem a un augment constant de les temperatures de l’aire i del mar i a precipitacions més escasses però més fortes a causa de la crisi climàtica. El Mediterrani s’està tropicalitzant i és un caldo de cultiu perquè es generin grans borrasques.

Com més calenta estigui l'aigua del mar a finals d'estiu i a la tardor, més gran serà el xoc amb l'aire fred en altura de les borrasques. Aquesta combinació és un detonant perquè es generin tempestes més intenses i extremes, com les que es van viure aquella nit d'octubre del 2019 al Francolí. Ens hem de preparar per afrontar un augment dels fenòmens meteorològics extrems els pròxims anys a la nostra zona mediterrània.