La Policia Nacional també ha arrestat onze persones, la majoria a la demarcació de Barcelona, que formaven part d'una xarxa de blanqueig de diners que presumptament hauria aconseguit estafar 1,6 milions d'euros a l'ACF Fiorentina, un equip de futbol de la primera divisió italiana, desviant fons dels drets de retransmissió dels partits. Segons la policia, els arrestats havien piratejat les comunicacions del club per fer-se passar per representants de l'equip i apropiar-se els seus ingressos. Després, blanquejaven els diners per dues vies: els invertien en criptomonedes o feien transferències a comptes bancaris a la Xina, on haurien arribat a enviar 540.000 euros.
Successos
Cau una fàbrica de bitllets falsos que va col·locar mig milió d'euros des del Tarragonès
Una mare i un fill van crear una trama que operava a la 'dark web' i escampava les falsificacions per Telegram, Instagram i Wallapop
11/03/2022
2 min
BarcelonaUna mare i un fill van crear al Tarragonès una autèntica fàbrica de bitllets falsos que, només durant l'any passat, hauria aconseguit introduir al mercat mig milió d'euros en bitllets de 50 i 20 euros. En van adquirir un holograma d'alta qualitat i tenien tres centres d'impressió, dos a Salou i a Reus i un tercer, que havia obert un col·laborador, a Alemanya. Els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional els considera el grup més prolífic a l'hora d'introduir moneda falsa a l'Estat en tot l'any passat. De fet, els investigadors tenen clar que una part dels diners que van fabricar encara circulen. A principis de març, els agents van detenir els dos líders del grup i una dotzena de persones més. El jutge ha enviat el fill a la presó: és a qui van confiscar més diners.
Segons els Mossos, la xarxa funcionava a través de tres grups: el principal el constituïen els falsificadors, que imprimien els bitllets falsos i els venien a través de la dark web. El segon esglaó l'integrava un altre nucli que distribuïa els bitllets falsos a través de Telegram i Instagram a terceres persones que, a canvi d'una comissió, es dedicaven a col·locar les falsificacions comprant productes a través de plataformes com ara Wallapop. El cap de la Unitat Central de Falsificació de Moneda dels Mossos, el sergent Sergi Sànchez, explica que adquirir un bitllet fals dels que fabricava la xarxa costava "entre un 5% i un 10% del valor real del bitllet". És a dir, un bitllet fals de 50 euros podia costar-ne fins a 5, i un de 20 euros fins a 2.
La investigació va començar a mitjans de novembre passat, quan els agents van detectar diverses denúncies de persones a qui havien estafat pagant-los productes que venien per Wallapop amb bitllets falsos. Tots portaven el mateix holograma. Els investigadors van localitzar en primer lloc els intermediaris que havien acceptat col·locar els bitllets fent compres en aquesta plataforma, a canvi d'una comissió. Segons Sànchez, la dificultat de l'operatiu va consistir en arribar fins als líders del grup i els tres centres d'impressió.
Diversificació del negoci
Els falsificadors, segons els Mossos, havien aconseguit tants beneficis durant l'any passat que fins i tot havien invertit els guanys en una plantació interior de cànnabis a Mont-roig del Camp, que gestionaven dues persones més externes a la xarxa de falsificació. Malgrat que s'han intervingut bitllets falsos per valor de mig milió d'euros, Sànchez ha explicat que encara no s'han pogut localitzar tots els que hauria introduït la xarxa al mercat durant l'any passat: "Es fa impossible determinar quants bitllets exactament haurien posat en circulació".
Onze detinguts per una estafa d'1,6 milions d'euros a l'ACF Fiorentina
