El conseller Elena no només ha rebut crítiques a l'hemicicle, sinó que s'ha emportat xiulets i algun insult quan ha entrat al Parlament per part d'una manifestació convocada pels sindicats policials SME, SAP-FEPOL, FEPOL i SEIME. Centenars de policies s'han concentrat per reclamar al departament d'Interior més seguretat jurídica davant de les agressions que pateixen i "un gir de 180 graus" en la seva política. En un comunicat, denuncien un "increment de la violència contra els cossos policials" i interpel·len el Govern perquè no ho deixi "passar per alt" i els doti dels recursos necessaris, com pistoles Taser. Pere García, secretari general del sindicat SAP-FEPOL, ha criticat una política "impositiva" d'Interior i ha apuntat que s'ha instal·lat una "política de la por" en els alts comandaments de la policia: "Arriba l'hora de dir prou".
Catalunya és insegura? Aquest any s'han comès 453.000 delictes, un 4% més que el 2019
El Parlament analitza la situació delictiva després dels aldarulls de Manresa i Molins de Rei
Barcelona"L'increment objectiu i subjectiu de la inseguretat d'aquests darrers temps exigeix posar la mirada sobre les polítiques de seguretat". El PSC-Units argumentava així la sol·licitud per demanar un debat monogràfic sobre la seguretat al Parlament. Ho va demanar a principis d'octubre, quan els aldarulls de Manresa i Molins de Rei van entrar de ple en el debat polític, i s'ha acabat fent aquest dimarts, un mes després. La gran pregunta és si la situació està empitjorant. Cap partit, ni tan sols el Govern, nega que hi ha més sensació d'inseguretat, però també tots coincideixen que això no vol dir necessàriament que hi hagi més delictes. "Catalunya és un país segur", han assegurat tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena. Què diuen, però, les dades?
Segons les xifres a les quals ha tingut accés l'ARA, fins a l'octubre d'aquest any a Catalunya s'han comès 453.000 fets delictius. "Està retornant a nivells anteriors a la pandèmia", ha afirmat el conseller Elena. Per comparar-ho, fins a l'octubre del 2019 es van cometre 435.000 delictes, uns 20.000 menys que aquest any. Això vol dir que el 2023 han crescut un 4,2% els fets delictius. Ara bé, aquest augment s'explica principalment per la pujada exponencial de les estafes (sobretotonline), que s'han doblat respecte al 2019. Si del balanç delictiu s'eliminen les estafes, fins aquest octubre hi ha hagut un 4,8% menys de delictes que el 2019.
De tots aquests delictes, la gran majoria són contra el patrimoni, com furts, robatoris o estafes: concretament, un 80% d'aquests 453.000. Per contra, el 10% són delictes contra les persones, com lesions, homicidis o la violència de gènere. El 2022 la ràtio de fets delictius per cada 1.000 habitants va ser de 61,3. Catalunya es troba al mateix nivell que Alemanya (60,7) i per sota de països com Bèlgica (79,5). "Quantitativament som aquí. I qualitativament els delictes a casa nostra estan canviant", ha resumit Elena referint-se a l'augment dels delictes online i també, per exemple, de la violència sexual, els delictes d'odi o contra la gent gran.
"Hi ha senyals preocupants"
El debat d'aquest dimarts s'havia demanat després dels aldarulls de Molins de Rei o les baralles de Vic i Manresa. "Hi ha senyals preocupants", ha considerat el líder del PSC, Salvador Illa, referint-se a aquests dos antecedents, i ha afegit que "una societat canviant necessita solucions diferents". Fins a l'octubre d'aquest any no s'ha detectat un augment preocupant dels delictes contra l'ordre públic. Concretament, han disminuït un 2,8% respecte al 2019. Ara bé, aquests episodis de "violència gratuïta", tal com els va definir el conseller Elena, van preocupar el Govern i van fer que els Mossos canviessin part de l'operativa i doblessin els efectius en festes majors com les de Sant Feliu de Llobregat o el Vendrell.
Els de Manresa i Molins van ser episodis completament diferents, tot i que tots dos van ser protagonitzats per gent molt jove. De fet, tal com va explicar l'ARA, darrere dels implicats en la baralla de Manresa hi havia fills de migrants que viuen en una situació econòmica complicada. En aquest sentit, Aragonès ha dit que la seguretat "va molt més enllà" de la tasca policial i judicial: "Comença a partir de les polítiques de cohesió social. Com més cohesionada és una societat, esdevé més segura", ha afirmat en una reflexió que han compartit bona part dels grups polítics. La recepta compartida, doncs, passa per reforçar la presència policial, però també impulsar encara més la tasca social.
"Cal ser clars: qui cometi delictes n'haurà d'assumir les conseqüències", ha afegit, poc després, el president. La majoria dels partits han coincidit en la necessitat d'encarar el debat de manera “serena” i sense caure en "populismes": "La seguretat no entén de partidisme o ideologies", ha dit Illa. La proximitat o llunyania entre ells es demostrarà amb les propostes de resolució que es votaran dijous i ara els partits estan intentant pactar. Tot i les bones paraules inicials, el ple no ha transcorregut sense crítiques al Govern: "És evident que les coses no s'estan fent bé", ha afirmat el líder de Junts al Parlament, Albert Batet. "No hi ha hagut cap element d'autocrítica en el seu discurs", ha retret també el diputat de PSC-Units, Ramon Espadaler.