De Bèlgica a Barcelona passant per Tànger: el grup de 10 lladres amb més de 100 antecedents

BarcelonaVa arribar a principis d'any a Barcelona. En poc més de dos mesos, els Mossos d'Esquadra l'han identificat 19 vegades, l'han detingut sis cops i han registrat nou denúncies en contra seva per furts i robatoris amb violència. Un altre feia més temps que era a la capital catalana: en una mica menys d'un any, la policia l'ha identificat 15 vegades i l'ha detingut cinc cops. De lladres reincidents n'hi ha gairebé 300 a Barcelona (els Mossos en tenen 283 de catalogats com a multireincidents), però aquests trencaven uns quants tòpics. No eren llops solitaris, com la majoria de furtadors, i tenien una llarga trajectòria internacional a l'esquena. Eren 10 persones que sumaven més de 100 antecedents.

Ara fa dos anys la policia catalana va crear el pla Tremall precisament per tenir més controlats els lladres reincidents. El sergent Rafael Roig, cap de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Gràcia, explica que en van detectar un grup que mai anaven sols. Formaven parelles i els noms sovint coincidien a l'hora d'identificar-los. Van anar lligant caps i van arribar a la conclusió que eren un grup criminal organitzat. "El seu modus vivendi era únic", diu, i depenia "exclusivament" de delinquir. Es movien per les zones més turístiques, des del Parc Güell fins a la Rambla, i el seu principal objectiu eren els aparells electrònics. Mòbils, portàtils, tauletes i bateries externes... De vegades, també es colaven als hotels per robar. Alguns cops feien estrebades i d'altres actuaven més dissimuladament, però sempre robaven i fugien amb patinets elèctrics (també robats).

El grup el formaven nou homes i una dona d'entre 19 i 35 anys que els Mossos van detenir el 27 de març. Se'ls relaciona amb una cinquantena de fets delictius, però fonts policials no descarten que en un futur n'acabin emergint més. No tots venien del mateix lloc i havien arribat a Barcelona per mitjans diferents i en moments diferents, però estaven molt coordinats. De fet, tenien tres locals ocupats on vivien i emmagatzemaven el material robat i se solien reunir en un restaurant de Gràcia. La seva presència, segons el sergent, també va crear "molèsties veïnals". A l’interior dels pisos es van localitzar una trentena de telèfons mòbils, una bicicleta elèctrica i multitud d’aparells electrònics.

Fins i tot, tenien una caixa comuna i la policia treballa amb la hipòtesi que totes les despeses del dia a dia es pagaven amb aquells diners. El dia de l'escorcoll, els Mossos van trobar una bossa amb 3.300 euros. També hi havia monedes dels Emirats Àrabs, Oman, les Filipines i Malàisia, o documentació d'un ciutadà argentí. La policia interpreta que va sortir dels objectes robats als turistes. Eren molt joves, entre els 19 i els 29 anys, i tot i que no tenien un nivell de vida gaire alt, solien portar roba cara per fer-ne ostentació.

Arribada i destí

La policia té clar que aquests lladres van triar Barcelona com a destí per delinquir perquè és "un punt turístic molt important". Ara bé, la investigació encara intenta aclarir quina relació mantenien abans d'arribar a Catalunya. Alguns membres del grup ja actuaven junts en altres països, però d'altres hi van aterrar més tard. Sigui com sigui, els detinguts no són debutants. Les bases de dades de l'Europol apunten que ja havien delinquit en països com França, Bèlgica i Alemanya, sempre amb identitats falses. També cometien furts i robatoris reiteradament. "Dos dels detinguts apareixen al top 20 de furtadors més actius a escala europea", apunta el sergent Roig. Entre tots acumulen una setantena d’antecedents comesos fora de Catalunya. Un d'ells, per exemple, té 26 antecedents només a Bèlgica.

"A tots els grups criminals hi ha líders", afirma l'investigador dels Mossos. En aquest cas n'hi havia dos. Tots sortien al carrer a robar, s'ho anaven repartint. Ara bé, n'hi havia dos, els líders, que eren els encarregats de contactar amb els receptors dels productes que robaven. Aquests receptors enviaven el material tecnològic a altres països per vendre'l. Concretament, el sergent explica que la geocalització de la majoria de telèfons els condueix fins a Tànger, al Marroc. El sergent dels Mossos conclou que ha estat una "molt bona investigació" que en gran part és gràcies al pla Tremall, que permet als Mossos anar més enllà dels fets delictius.