Almenys 82 punts conflictius d'armes blanques a Barcelona: "Tenim un problema"

Barcelona"Tenim un problema amb les armes blanques". Ha estat una de les primeres frases del tinent d'alcaldia de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, a la comissió municipal extraordinària –a petició de Junts– per parlar d'aquesta conflictivitat a l'alça a la capital. Eren les 8.30 i així s'ha donat el tret de sortida a una jornada amb un monotema: les armes blanques. De fet, aquesta qüestió també ha centrat bona part de la trobada que ha tingut lloc poc després entre l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el mateix Batlle amb la consellera d'Interior, Núria Parlon, i la plana major dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana (GUB).

Aquesta conjura d'autoritats i agents ha de servir per aturar la multireincidència, els narcopisos i les armes blanques en una ciutat on, segons ha explicat el cap de la policia barcelonina, l'intendent major Pedro Velázquez, hi ha 82 punts crítics de navalles. Fins ara, la GUB ha identificat aquestes zones en els darrers mesos i hi ha augmentat els controls. Són llocs on saben que hi ha trobades de persones amb antecedents o una ocupació conflictiva. I això, sumat a l'augment dels controls amb detectors de metall, ha fet que ja es comencin a notar els primers resultats, segons Velázquez. "Ahir ja no en vam trobar [d'armes blanques], estem enviant un missatge important", ha conclòs en la mateixa comissió que Batlle.

Ara bé, el fet que hi hagi avenços no vol dir que el conflicte estigui ni molt menys tancat. El nombre d'armes blanques decomissades pels Mossos en els últims cinc anys ha crescut gairebé un 90%: si el 2019 se'n confiscaven 4.899, l'any passat en van ser 9.180. I de cara a les festes de la Mercè, el tinent d'alcalde de Seguretat ha avançat que destinaran 2.500 efectius amb pales detectores de metall.

Col·laboració de cossos

"No són fets aïllats, hi ha una tendència a l'alça que s'està mostrant a l'espai públic", ha afirmat la consellera Parlon ja al migdia, després de reunir-se amb Collboni. Precisament, aquest dijous Parlon presenta un pla per combatre la proliferació de navalles. Al seu torn, l'alcalde ha promès una "resposta contundent" contra la multireincidència. Per als responsables polítics de l'Ajuntament i el Govern, la solució implica una intensificació de les patrulles i també una millor col·laboració entre cossos. Aquest dimecres, Collboni ha fet dos anuncis i tots dos han anat en la mateixa direcció: els Mossos i la GUB crearan un equip conjunt amb 120 agents (60 de cada cos) per lluitar contra la multireincidència, els narcopisos i les armes blanques. Aquest equip permanent d'especialistes en la temàtica compartirà tota la informació que tinguin, però no comissaria.

El segon acord és que els dos cossos també compartiran la base de dades de les empremtes dactilars i els Mossos tindran accés a les càmeres de trànsit de la GUB. Aquests aspectes estaven encallats fins ara, quan al Palau de la Generalitat i a l'Ajuntament hi ha el mateix color polític (el PSC).

Tant Collboni com Parlon han insistit en el problema de la multireincidència i les armes blanques, però també han explicat que hi ha dades d'aquest estiu que no acaben de ser del tot dolentes. Han baixat un 6,8% els delictes en general a Barcelona i també han disminuït un 10,1% els delictes contra el patrimoni (els més vinculats a la multireincidència). Dins d'aquests, els furts han baixat un 6,1%. Parlon ha dit que la percepció de seguretat de la ciutadania no "acompanya" la millora de les dades i ha promès més presència al carrer.

El perfil

Unes hores abans de la reunió col·lectiva, el cap de la GUB ha relacionat el fenomen de les armes blanques amb l'augment del consum de droga (l'any passat van pujar un 120% els delictes contra la salut pública a la ciutat) i ha explicat que les navalles són un "element d'oportunitat per delinquir", perquè són barates i fàcils d'aconseguir. Majoritàriament, a Barcelona la policia en troba en contextos d'amenaces (42%) i robatoris amb violència (13%). A tot Catalunya, segons les dades dels Mossos, un 22% són amenaces, un 22% més lesions, un 13% maltractament en l'àmbit de la llar i un 7% robatoris amb violència.

El perfil de la persona que porta una navalla a Barcelona, segons Velázquez, és el d'un home d'entre 16 i 34 anys amb antecedents per delictes violents o contra la salut pública. I l'horari més preocupant sol ser el de les nits de festa. Les armes blanques se solen treure en contextos de baralles vinculades al consum de drogues i també al sensellarisme, ha subratllat el cap de la GUB. El mateix Velázquez ha apuntat que també hi ha grups "incipients" que, "si bé no tenen la sofisticació de les bandes llatines", sí que n'imiten el comportament i porten armes blanques. En aquest sentit, ha dit que hi estan a sobre.

Ja fa més d'un any i mig que Batlle va afirmar que a la ciutat hi havia "una cultura de la navalla", unes declaracions que van causar polèmica i van topar amb l'oposició frontal del llavors conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena. Aquest dimecres el tinent de Seguretat ha vingut a dir que va haver-hi gent que ho va interpretar malament, però que qui ho va voler entendre ho va entendre.