Barcelona es prepara per a un estiu amb més robatoris i en alerta pels botellons
La Guàrdia Urbana diu que només queden una vintena de manters actius a la ciutat
BarcelonaSi cap virus ho altera, després de dos anys en pandèmia, aquest estiu tornarà a assemblar-se al del 2019, l'últim amb la normalitat precovid. Des de Setmana Santa, la ciutat s'ha omplert de turistes i s'espera que encara n'arribin més. L'augment de la seva presència va lligat a un creixement de la delinqüència, sovint amb els visitants estrangers com a víctimes recurrents. Els furts i els robatoris, de fet, ja se situen per sobre del 2020 –quan els delictes van tocar fons– i de l'any passat, però encara per sota del 2019, quan van arribar a un màxim històric i es parlava d'una "crisi de seguretat" a la ciutat. Amb aquestes dades, la Guàrdia Urbana i també els Mossos es preparen per a un estiu que recuperarà alguns debats previs de la pandèmia per bé que no tots, ja que la presència del top manta a Barcelona es troba a mínims, segons les dades de l'Ajuntament.
L'estiu del 2019, després de l'arribada d'Albert Batlle com a tinent d'alcaldia de Seguretat, es va anunciar un gran desplegament policial per ocupar l'espai públic de la Barceloneta on acostumaven a posar-se els venedors ambulants. Al final de l'estiu el consistori va assegurar que el nombre de manters s'havia reduït de 777 a 140. Ara, segons fonts municipals, aquesta xifra encara ha baixat més perquè es calcula que queden una vintena de venedors ambulants actius al centre de la ciutat que es veuen quan no es detecta presència policial. Dimecres a la tarda hi havia quatre venedors ambulants a la Rambla. Des de l'Ajuntament expliquen que, arran de la pandèmia, alguns manters s'han traslladat a municipis de la costa catalana i d'altres ho han canviat per la ferralla o fan de temporers de la campanya de la fruita.
Aquesta reducció del top manta s'atribueix al fet que s'ha donat el missatge que Barcelona no permet aquesta activitat, després que en períodes anteriors aquesta directriu no fos tan taxativa. Però, més enllà de la venda ambulant, la sorpresa de l'estiu de l'any passat a la ciutat van ser els botellons, sobretot els massius durant les Festes de la Mercè. La incògnita d'aquest estiu és si es repetiran les imatges, tot i que la Guàrdia Urbana confia que la reobertura de les discoteques –a diferència de l'estiu passat, quan estaven tancades– mantingui el consum d'alcohol al carrer sota control. En canvi, una de les prioritats de les nits són els dispositius contra la delinqüència pels robatoris amb agressions físiques a les zones d'oci nocturn.
La Guàrdia Urbana ha reforçat la seva unitat de reforç d'emergències i proximitat, la UREP –que va substituir l'antiga unitat d'antiavalots–, que ara està formada per 179 agents, 40 més que el 2019. La unitat es focalitza en les nits dels caps de setmana per la concentració de delictes en aquesta franja. Pel que fa a la delinqüència, continua predominada pels furts –s'espera que la modificació que ha aprovat el Congrés per castigar més la multireincidència contribueixi a frenar-los–, que conviuen amb els robatoris violents, centrats en els rellotges de luxe. La Guàrdia Urbana presentarà la setmana vinent el dispositiu d'estiu que desplegarà a les platges de Barcelona per evitar els delictes i vetllar per la convivència. Un conflicte que va començar amb la pandèmia i que es manté són les queixes dels veïns per sorolls als domicilis o procedents de les terrasses i els botellons.
Els bicitaxis, un objectiu
L'estiu de l'any passat la Guàrdia Urbana va posar en marxa una ofensiva contra els bicitaxis amb controls i multes contra els conductors dels vehicles que transporten turistes. Els pròxims mesos continuaran sent un objectiu i el grup municipal del PSC portarà al ple de Barcelona d'aquest divendres una proposició per demanar a la Generalitat que prohibeixi els bicitaxis. Segons el text, la seva activitat "genera una problemàtica a la ciutat en termes de circulació i d'ocupació de l'espai públic que posa en joc la seguretat dels passatgers, dels conductors i del conjunt dels vianants". Explica que el Govern "s'ha negat reiteradament a regular" els vehicles tot i les peticions de l'Ajuntament, que "no té competències" per regular-los.
Pel que fa als grafitis, després que les últimes setmanes se n'hagin produït alguns a edificis històrics de Barcelona, fonts de la Guàrdia Urbana admeten un repunt de pintades però no ho atribueixen a cap grup organitzat. El consistori s'ha compromès a crear operatius de vigilància per protegir el patrimoni de l'incivisme, arran d'una demanda dels grups de l'oposició de més contundència en la persecució dels actes vandàlics. És un dispositiu que s'ha de definir amb el suport dels equips de neteja. Les pintades han afectat la façana i l'aparador modernistes de Queviures Múrria, la basílica del Pi o l'antic Hospital de la Santa Creu.