Barcelona ja ha talat vuit palmeres com la del Raval des de la mort de la noia de 20 anys
La sequera, la principal hipòtesi municipal per explicar la caiguda de l'arbre a la plaça Emili Vendrell
BarcelonaJa ha passat una setmana des que una palmera de la plaça Emili Vendrell, al Raval de Barcelona, es va partir per la meitat i va matar una noia de 20 anys, la Shamira, que passava per allà. Just aquells dies, els tècnics de Parcs i Jardins de l'Ajuntament estaven revisant palmeres d'aquesta espècie, la datilera, que podien representar un risc. La de la plaça Emili Vendrell, però, no formava part d'aquest grup en revisió. El motiu? En una avaluació del 2021 ja no es va posar dins de les 350 que es consideraven amb més risc. Tot i això, el març d'aquest any els veïns ja van entrar una incidència a l'Ajuntament dient que estava en mal estat, tal com va avançar l'ARA. Els tècnics hi van anar dues vegades, però la inspecció només va ser ocular. No es va detectar cap anomalia. De moment, la principal hipòtesi és que la persistent sequera va provocar que el tronc es tornés més rígid i s'acabés partint, segons fonts municipals.
La palmera no estava al radar i, així i tot, es va partir per la meitat. Davant d'això, l'Ajuntament ha iniciat una revisió de gairebé 900 palmeres que tenen unes condicions (espècie, alçada, edat...) semblants a la del Raval. La prova, però, va molt més enllà d'una inspecció ocular. El mateix gerent de Parcs i Jardins admetia que en una palmera "és molt difícil veure-hi defectes" des de fora. Cal, doncs, fer altres proves com un test d'oscil·lació o picar el tronc per escoltar com sona. Això és el que s'està fent a les 900 palmeres, i ja se n'han talat vuit després d'establir uns llindars més restrictius per curar-se en salut. "Davant del dubte, hem tallat", ha resumit el cap d'arbrat de l'Ajuntament, Joan Guitart. Aquest dimecres al matí tocava revisar una palmera a la plaça del Pes de la Palla, a escassos 400 metres de la palmera que va matar la Shamira. De moment, n'han revisat un centenar.
És una palmera alta, de més de nou metres, que té certes característiques semblants a la de la plaça Emili Vendrell. És datilera, pateix una mica d'estretament a la part alta del tronc i hi ha un niu de cotorres a la copa. En aquest cas, la palmera no estava inclinada. La del Raval sí que ho estava, i és un dels principals motius pels quals els veïns es van queixar. Sigui com sigui, de forma extraordinària s'està fent una prova a les palmeres que normalment es fa cada dos anys: els tècnics hi pugen amb una grua, treuen algunes branques mortes i revisen que, si n'hi ha, el niu estigui buit. "Està buit i ben fixat", comenta el tècnic al cap d'arbrat. "Endavant amb el test d'oscil·lació, doncs", respon Guitart.
A dalt de la grua, un tècnic agafa una branca i la comença a estirar i a deixar anar. Ha de "ballar harmònicament", descriu Guitart. És a dir, s'ha de balancejar de forma equilibrada, i no només a la part de la copa, sinó també a la base del tronc. Després, ha de tornar a estar recta i quieta. "Tot correcte", comenta Guitart. Després del test d'oscil·lació, el tècnic va clavant cops al tronc amb un martell per escoltar com sona. Cal mirar que no estigui buida per dins (ho solen provocar les plagues) i, sobretot, que no hi hagi un tros més rígid que l'altre, que és per on es podria trencar. D'alguna manera, tota la palmera ha de sonar igual.
Caldrà fer-li més proves?
"Està tot correcte", referma el cap d'arbrat. Apunta que no caldrà fer-li la prova del resistògraf. Aquest és el següent pas. Quan se sospita que hi ha un punt més rígid, es fa un forat al tronc per aquesta zona i es pot saber com estan les fibres. Tot i que l'avaluació d'aquesta palmera ha sigut, a priori, correcte, fonts consultades per l'ARA apunten que potser sí que finalment caldrà fer-li la prova del resistògraf. La sospita ve més pel so del tronc quan l'han picat que pel test d'oscil·lació. Les mateixes fonts apunten que hi havia algun tram, sobretot el més estret, que sonava més rígid que els altres. Per això, no descarten que s'hi faci el següent pas i, si cal, l'acabin tallant.
Fonts expertes en la matèria apunten que l'estretament del tronc normalment ve donat perquè les palmeres les replanten a la ciutat quan ja són grans, per evitar que les fulles, amb forma de punxa, puguin fer mal a algú. Quan creix en un camp de plantació, la palmera s'hi adapta i un cop a la ciutat no té les mateixes condicions. Una de les conseqüències és l'estretament. Precisament, la palmera del Raval es va partir pel seu punt més prim. El niu, tot i que estava ben fixat i en un inici s'ha descartat treure'l, fonts consultades per aquest diari també apunten que potser caldrà retirar-lo. Sigui com sigui, afegeixen que al cap d'unes setmanes ja n'hi haurà un altre.
A la palmera del Raval també hi havia un niu semblant i, tot i que podria haver ajudat a la caiguda, de moment no es considera que sigui el principal detonant. Guitart ha explicat que la principal hipòtesi és la sequera. Alhora, l'estretament i el niu hi podrien haver contribuït. Amb tot, l'Ajuntament també ha regat totes les palmeres datileres per prevenció. L'informe per determinar la caiguda encara està en un estadi preliminar. En paral·lel, arribarà un altre informe extern d'una empresa especialista.