Aquests són els cinc objectes més robats a Barcelona

BarcelonaLa llista d'elements més robats a Barcelona l'encapçalen quatre objectes i un tipus de negoci concret, segons les dades de la Guàrdia Urbana de l'any 2023. La primera posició d'aquest top 5 no és difícil d'endevinar: els mòbils. La segona posició l'ocupen les carteres, i l'intendent de la Guàrdia Urbana Juan Guzmán, cap de la unitat d'investigació, avisa que, si bé ara l'efectiu va a la baixa, els turistes en continuen portant bastant a sobre. La tercera posició l'ocupen les bosses de mà i les motxilles, i la quarta ja no l'ocupa un objecte, sinó els comerços de roba i comestibles. Aquest rànquing el tanca un valor a l'alça: els rellotges. 

Aquests cinc elements són també els preferits dels lladres multireincidents i, de fet, Guzmán ha donat aquestes dades precisament en la comissió de l'Ajuntament de Barcelona que analitza el fenomen de la multireincidència. L'any passat 526 persones van cometre fins a 6.169 delictes (la majoria furts i robatoris) a Barcelona. Surt a una mitjana de gairebé 12 delictes per persones. Els Mossos d'Esquadra prefereixen anomenar-los multidetinguts abans que multireincidents, i els qualifiquen així si compleixen una sèrie de condicionants com el nombre de delictes o el temps que ha passat entre l'un i l'altre. Ara mateix, per exemple, hi ha 102 persones a Barcelona que compleixen aquests paràmetres, i el balanç del març passat va ser de 174, tal com ha explicat en la mateixa comissió la intendenta dels Mossos Sònia Rius, coordinadora d'investigació a Barcelona. 

Més enllà de les dades, en la comissió d'aquest dijous s'han tractat, sobretot, les possibles solucions. Tant la Guàrdia Urbana com els Mossos coincideixen en el fet que cal actualitzar les tipologies penals i agreujar el robatori de certs objectes, com els mòbils. En aquest cas, esgrimeixen, el robatori va molt més enllà de l'objecte, ja que també afecta dades personals. La clau de volta també es troba als jutjats i la seva capacitat d'assenyalar judicis ràpids. Ara mateix, tot i la denominació, hi ha una llista d'espera fins al desembre, segons ha explicat la intendenta Rius. La comandant de la policia catalana també ha apostat per atacar la figura del receptor, que recull l'objecte robat i l'intenta col·locar al mercat, sobretot a l'estranger. De nou, ha apuntat Rius, les penes són molt baixes per a aquest delicte. "Els receptors són una peça clau", ha advertit també l'intendent de la Guàrdia Urbana.

La responsable dels Mossos ha reconegut que els delinqüents cada cop "estan més preparats", perquè coneixen la forma d'actuar de la policia i també del sistema judicial. A més, cada cop són més itinerants i tenen la capacitat d'actuar i fugir en un altre país o territori, on cometen un nou delicte. Rius ha avisat que el volum de delictes a la ciutat de Barcelona "ha incrementat de forma exponencial" i ha considerat imprescindible disposar dels recursos necessaris, així com poder accedir amb "total dret" a les bases de dades internacionals. Això facilitaria, diu, poder identificar aquests grups itinerants.

El tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, ha reconegut que Barcelona té un "problema" i que hi ha una sensació "d'impunitat" generalitzada. Per fer-hi front, els comandaments policials i també el representant de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), el lletrat Emilio Zegrí, han assenyalat un punt de la reforma de l'agost del 2022 del Codi Penal que precisament es va implementar per frenar la reincidència. Ell va participar en la redacció de la reforma i ha assegurat que una esmena d'última hora del PNB la va "boicotejar".

L'article deia que el furt pot implicar penes de presó quan l'autor ja hagi comès tres robatoris, però l'esmena va afegir que només passarà si la suma del que ha sostret supera els 400 euros. Això, segons l'advocat (i hi coincideixen els jutges), ho complica tot, perquè sovint les sentències anteriors no inclouen el preu del que el lladre ha robat i, a més, el servei de peritatge també té un llarg retard.