D’antiavalots d'"ordre públic" a antiavalots d'“intervenció”: el nou model de la Brimo dels Mossos

BarcelonaQuan fa mig any el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va destituir el major Josep Lluís Trapero com a cap dels Mossos d’Esquadra, un dels encàrrecs que va rebre la cúpula entrant va ser dissenyar una nova organització interna. L’estiu del 2020 s’havia presentat una modificació de l’estructura, però va quedar en un calaix després de la sortida de Miquel Buch com a conseller i amb el retorn de Trapero liderant el cos. El nou comissari en cap dels Mossos, Josep Maria Estela, ha reunit aquest dijous a Riner, al Solsonès, els comandaments de la policia per debatre una nova proposta d’organització. Un dels canvis serà el model dels antiavalots, que volen passar d’anomenar-los d'"ordre públic" a “intervenció”.

Els Mossos pretenen mantenir per separat les dues unitats d’antidisturbis: la Brimo i l’ARRO, amb “la voluntat d’orientar-les a la prevenció i el suport especialitzat”. Pel que fa al canvi d’ordre públic a “intervenció”, la policia argumenta que la intenció és que “integri les capacitats” de seguretat ciutadania i doni suport al territori. Precisament, una de les novetats de l’estructura és que es “dissol la dicotomia” entre serveis centrals i serveis territorials. Dit de manera més clara, el focus de poder dels Mossos ja no pivotarà només en el Complex Central Egara, sinó que quedarà més repartit: “situa com a pilar organitzatiu” el territori, que és el que “presta el servei directe a la ciutadania”.

El dia que Estela va ser presentat com a nou cap, va assegurar: “Volem desterrar la primera persona del singular i la convertirem en la primera persona del plural”. L’al·lusió d’evitar els personalismes també s’ha mencionat al comunicat del nou decret d’organització, que es defineix com “una estructura més plana que permet ordenar millor la naturalesa matriarcal de la policia”. Un organigrama que “enforteix l’orientació comunitària i de proximitat i reforça l’atenció a les víctimes i a la ciutadania”. De fet, els Mossos expliquen que “s’assumeix un enfocament de l’activitat policial victimocèntric”; és a dir, centrat en les víctimes, i “orientat a la prevenció i la resolució de problemes”, en què evidentment “s’aposta inequívocament per la mediació i la gestió alternativa de conflictes”.

Una previsió de presència virtual

La policia catalana parla de la "modernització” en dos sentits: el tecnològic, per a la transformació digital, i la intel·ligència per millorar la generació de coneixement, la comprensió dels fenòmens criminals i donar una resposta més eficaç. Pel que fa al lideratge, la Prefectura –la direcció dels Mossos– es defineix “com a unitat orgànica” en què el màxim comandament “esdevé un òrgan plural que té les responsabilitats definides”. Sobre les unitats d’investigació, la policia aposta “per no centralitzar més”. També opta “per racionalitzar l’estructura existent” de suport a la direcció. Per acabar, la nova organització incorpora el desplegament dels Mossos al mar, a l'espai –drons– i a internet, on preveuen la presència d’una policia virtual.

L’estructura actual del cos és de fa una dècada, del 2011: segons la policia, “ha quedat àmpliament depassada”. La trobada de comandaments dels Mossos per enllestir el nou decret d’organigrama s’ha fet amb l’assistència dels caps de les regions i les comissaries generals després d’una vintena de reunions prèvies “amb les parts afectades”.