Així funcionen els lladres de carrer: un furt cada tres minuts
Els delictes baixen i les detencions de la policia augmenten, però el bloqueig judicial continua incentivant la multireincidència
BarcelonaLa jornada laboral comença d'hora, tant que falten tres hores perquè surti el sol i els turistes encara estan entrant a les discoteques del Port Olímpic. Són les tres de la matinada d'aquest dijous quan es registra un dels primers robatoris del dia a Barcelona. A la sortida d'un local d'oci nocturn, roben un IWC Portofino Chronograph, un rellotge valorat en 6.000 euros. Les dades de delictes contra el patrimoni estan baixant —des del 2017 que no s'havien registrat tan pocs furts al país— però el ritme continua sent frenètic, de 23 furts cada hora a Catalunya, i gairebé la meitat, 10, a Barcelona. La gent s'acostuma a moure calculant els costos i els beneficis d'una acció. Com la d'escollir una feina de nits (més son, menys trobades amb amics, però més diners) o de comprar-se un cotxe elèctric (més car, però menys emissions i menys diners en gasolina). Els lladres no viuen en un món a part, i el que ha començat la jornada laboral tan d'hora ha calculat que el cost que el detinguessin era molt més baix que el benefici que ha aconseguit en dos minuts de feina.
"Els surt a compte robar", explica un comandament dels Mossos d'Esquadra, que apunta que aquesta és una de les claus per entendre la multireincidència, protagonitzada per lladres que fan del robatori la seva forma de ser al món. Es dediquen a guanyar-se la vida pispant encara que els arrestin i els jutgin, i els tornin a detenir l'endemà de sortir dels calabossos. Ho fan perquè, segons la mateixa font, saben que tenen un càstig "assumible i bastant improbable". Encara que baixin els furts, cada any les detencions de la policia pugen. Però, "que la policia els detingui no és un càstig prou alt perquè sigui dissuasiu", reflexiona el mateix comandament. Això és el que explica que a Barcelona hi hagi 452 multireincidents que han comès 9.114 delictes l'any 2024. Els cinc més actius acumulen 189 detencions en un any, fins a 37 cadascun.
El que podria ser dissuasiu és un ingrés a la presó, però els judicis ràpids, a l'hora de la veritat, són lents. Els tribunals estan intentant solucionar-ho amb més jutjats, però admeten que l'efecte encara tardarà a notar-se. Els Mossos també estan intentant trobar solucions i han encarregat a un membre de la prefectura que analitzi a fons el conflicte de la multireincidència. Les primeres línies mestres d'aquest estudi, segons ha pogut saber l'ARA, començaran a veure la llum previsiblement aquesta setmana. El resum de tot plegat, però, és que passa molt temps fins que el multireincident que treballa de nits rep les conseqüències del robatori que ha comès a les tres de la matinada del dijous 27 de març del 2025.
Altres
Rellotges
11,3
10,6
Mòbils
41,9
15,2
Cadenes
21,0
Bosses i
carteres
Quan la ciutat ja s'ha llevat, el segon multireincident de dijous triga poc a actuar. Són les 8:30 hores del matí quan roba una motxilla d'una persona que baixava per les escales de la boca del metro al carrer Villarroel. En un principi, el lladre té sort, ja que a la bossa hi ha un ordinador valorat en 400 euros. Al final, la sort se li torça perquè la policia el deté uns metres més enllà, al carrer Urgell. El que buscava aquest lladre, amb diversos antecedents, és un dels béns més preuats dels multireincidents. Les bosses i les carteres són el segon objecte més robat a Barcelona (21% dels casos), per darrere dels mòbils (41,9%) i per davant de les cadenes (15,2%) i els rellotges (10,6%), una tendència a l'alça.
Les tècniques
A vegades tot comença amb una cigarreta, com la que dos joves van demanar a un home que passejava per Ciutat Vella aquest diumenge a les cinc de la tarda. En el moment que treia el paquet de tabac, però, li van agafar el canell i li van treure el rellotge. Però no era un rellotge qualsevol, sinó un Richard Mille, de color negre i corretja blanca, que val, ni més ni menys, que 250.000 euros. I altres vegades tot comença amb una abraçada. És la tècnica de les anomenades mimoses, dones que t'abracen mentre et buiden la butxaca. O amb una taca fortuïta que un desconegut t'ha fet, a priori sense voler, amb un got de cafè calent, i que després s'esforça a netejar. En realitat, també s'està esforçant per veure què portes a dins de la motxilla. O amb altres tècniques més futbolístiques, com fer un Ronaldinho, que és quan un lladre intenta jugar amb la teva cama mentre et treu el mòbil.
![Patrullatge dels Mossos a la zona del Port Olímpic, una de les àrees amb més robatoris.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 3937 2624"%3E%3C/svg%3E)
Hi ha cops, però, que tot és tan fàcil com aprofitar una aglomeració al metro, o simplement sortir corrents. El dijous que comença amb el robatori del rellotge i el furt de la motxilla, continua al migdia en una botiga H&M d'un centre comercial del Poblenou. Són les 13:30 hores i un home i una dona acaben d'entrar en aquesta botiga, han agafat diverses peces de roba i han sortit corrents. Els vigilants de seguretat, però, els han aconseguit retenir.
Segons fonts policials, els multireincidents no tenen un perfil homogeni, tot i que acostumen a ser persones joves. N'hi ha que roben per desesperació, perquè no tenen de què viure, i això fa que sovint siguin de nacionalitat estrangera. D'altres roben per pagar-se la droga, o són estrangers que només venen a fer la temporada d'estiu. Uns darrers, més organitzats, roben en grup i perquè volen. "Podrien treballar, però els surt més a compte això", apunten fonts policials. Es coneixen tots els rellotges per sostreure els més cars, i cometen pocs robatoris però preferentment de víctimes amb calés.
![Detenció per part dels Mossos d'un lladre de rellotges.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 5000 3334"%3E%3C/svg%3E)
Les víctimes solen ser turistes, ja que normalment porten més diners en efectiu i denuncien menys. Segons fonts policials, això fa que els punts més calents de robatoris coincideixin amb les zones amb més visitants. Ciutat Vella centra tota l'atenció dels lladres i la policia, però també hi ha els voltants de la Sagrada Família, els de la Barceloneta, les estacions amb més afluència de gent (com Sants o Plaça Catalunya) i l'aeroport del Prat. De fet, l'aeroport, tal com ha explicat en diverses ocasions l'ARA, ha sigut el paradigma de la multireincidència, amb grups que fins i tot es reparteixen les zones. Ara, amb més efectius i aplicant ordres d'allunyament de l'aeroport, la situació està començant a millorar. S'estan trobant, però, que els lladres roben a les carreteres dels accessos davant l'augment de la presència policial a l'edifici.
Recepció d'objectes
El dijous multireincident continua a la carretera AP-7, a l'altura de Girona, quan un home distreu dos ciutadans ucraïnesos perquè s'aturin al voral i els sostreu del cotxe un ordinador, una tauleta, dos mòbils i 5.500 euros. Ja són les set de la tarda, i uns minuts més tard arriba una altra alerta a la comissaria dels Mossos de Lleida: algú ha furtat diversos productes d'un supermercat Lidl. Tot passa molt de pressa. El lladre ha fugit cames ajudeu-me en cotxe i, mentrestant, a Girona els Mossos ja han geolocalitzat l'ordinador dels ucraïnesos en una botiga de venda de mòbils. A les vuit del vespre ja han detingut el lladre i han recuperat els objectes. Del de Lleida no en sabem res més.
La policia va enxampar el lladre de Girona just quan intentava col·locar els objectes robats, i aquesta també és una de les claus per lluitar contra la multireincidència. Els Mossos estan enfocant les investigacions en els grups que reben els objectes i els revenen, una peça fonamental en aquest negoci. Es reparteixen per pisos, molts al Raval, i distribueixen els productes robats a través de serveis de paqueteria, normalment a altres països. De fet, segons fonts policials, Barcelona s'estaria convertint en un epicentre de revenda de mòbils; arriben telèfons robats d'altres llocs d'Espanya i fins i tot d'Europa.
Percepció d'inseguretat
Diverses fonts policials consultades coincideixen que els delictes vinculats a la multireincidència no són els més greus i sovint no impliquen violència, però són els més visibles i això provoca que augmenti la percepció d'inseguretat. Fonts de la Guàrdia Urbana apunten que han marcat 85 punts de la ciutat on hi ha presència uniformada precisament per combatre aquesta sensació. També es triplicarà el nombre de càmeres de seguretat, que dissuadeixen els lladres però que també serveixen per investigar robatoris. La lluita contra la multireincidència també la protagonitzen desenes d'agents de paisà que cada dia patrullen per les zones més sensibles de la ciutat i segueixen els lladres multireincidents. Tenen un document amb les cares dels més freqüents i els busquen entre la multitud de persones que cada dia baixen per la Rambla.
El dijous multireincident arriba al final. El divendres, com gairebé cada dia, s'espera que serà intens als jutjats. Hi ha una desena de judicis per furts que no superen els 50 euros. Són robatoris en centres comercials, botigues o supermercats, però també hi ha carteristes del metro o lladres de la zona de la platja. La majoria són multireincidents: quan arriben al judici ja han robat almenys tres vegades abans.
Prop del 20% dels judicis per delictes lleus que es fan a Barcelona són a multireincidents del delicte de furt. A la ciutat es fan 42 judicis immediats per delictes lleus cada dia —72 des de fa dues setmanes gràcies als reforços—, la gran majoria són furts, i vuit procediments al dia es converteixen en delicte menys greu perquè s’obre la possibilitat d’aplicar l’agreujant de multireincidència, explica a l’ARA la jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando. Ara bé, això no vol dir que a tots se’ls acabi imposant aquest agreujant, que "ha generat moltíssims problemes de tramitació", indica la jutgessa. Per aplicar l’agreujant cal comprovar que en els antecedents de l’acusat almenys hi hagi tres sentències fermes, que pot haver dictat qualsevol jutjat d’Espanya, i que els objectes sostrets superin en total els 400 euros. El valor dels objectes, però, no figurava fins fa poc a les bases de dades compartides entre els jutjats de l’Estat.
Ferrando insisteix que alleugerir els tempos als jutjats és essencial per acabar amb la "sensació d’impunitat". Des de fa dues setmanes, a Barcelona hi ha un jutjat més per a delictes lleus. Fins ara, cada dia feien guàrdia dos jutges d’instrucció i podien assumir 42 judicis al dia, però d’ara endavant els jutges assumiran una guàrdia més cada mes i això permetrà fer 72 judicis diaris. Aquests judicis s’haurien de fer en un màxim de dues setmanes, però a la pràctica el decalatge és de vuit mesos. Amb el reforç que s’ha afegit els últims dies, Ferrando calcula que a finals de juny l’espera haurà baixat a cinc mesos. Tenint en compte les dades policials, si les detencions continuen a aquest ritme creu que d’aquí a un any i mig podran fixar els judicis a un mes vista. "Ens agradaria poder-ho fer en menys temps, però és impossible", diu la degana.
Els jutjats de Barcelona també esperen l’autorització econòmica del govern espanyol per posar en marxa aquesta primavera nous reforços als jutjats penals, que és "on hi ha l’embús més gran". Aquests jutjats s’encarreguen dels judicis ràpids, com ara els dels furts que deixen de ser un delicte lleu perquè s’hi aplica l’agreujant de multireincidència. Ferrando calcula que aquests reforços permetran redactar unes 2.000 sentències més cada any. Ara per ara els retards dels judicis ràpids voregen l’any i mig, i la degana encara no es veu amb cor de pronosticar quan aconseguiran posar-se al dia. Malgrat que es puguin fer més judicis, els últims anys les detencions han suposat un "increment exponencial" de casos que arriben al jutjat: "Si continua incrementant a aquest ritme, no ho podrem assumir", adverteix Ferrando.
