Es tripliquen les agressions als funcionaris de presons en set anys

BarcelonaLa tràgica mort de la Núria, la cuinera de la presó de Mas d'Enric, és el primer cas d'una treballadora assassinada per un pres en la història democràtica. Els funcionaris de presons, però, feia temps que advertien d'un augment de la conflictivitat i la violència als centres penitenciaris que no passa desapercebut en les estadístiques: pugen pràcticament tots els indicadors. Segons les dades de la Generalitat a les quals ha tingut accés l'ARA, les agressions de presos a funcionaris gairebé s'han triplicat en set anys. Si el 2017 se'n van registrar 202, l'any passat van ser 577, una xifra rècord. També ha augmentat el còmput total d'incidents, que inclouen agressions entre funcionaris, autolesions i fugues consumades: en els últims sis anys (encara no estan disponibles les dades completes del 2023), els incidents han pujat un 138%.

S'ha de tenir en compte que cada any hi ha més agressions i més incidents, tot i que la població penitenciària disminueix. Si el gener del 2017 hi havia 8.523 presos, el desembre del 2023 eren 8.042. Això provoca que la ràtio d'incidents per cada 100 presos s'hagi multiplicat per tres en els darrers anys. I que hi hagi més conflictes comporta directament que s'hagin d'obrir més expedients. En aquest punt, doncs, les dades també són negatives: si el 2017 se'n van obrir 69,8 per cada 100 interns, el 2022 van ser 121,8.

L'efecte de la pandèmia

Concretament, de totes les agressions d'interns a funcionaris, 80 van ser greus, 174 lleus i 323 sense lesions. En aquesta classificació, la consideració greu no és la mateixa que en termes sanitaris, sinó que implica una baixa laboral per part del treballador, sigui per seqüeles físiques o psicològiques. L'increment més preocupant d'incidents es va detectar el 2022: n'hi va haver 1.000 més que l'any anterior. Fonts penitenciàries assenyalen la pandèmia com un dels detonants d'aquest augment, ja que encara no s'ha recuperat tot el gruix d'activitats i apunten que això pot haver generat frustració entre els interns. Tot això sumat a l'impacte psicològic, i més en un context en què el 60% dels interns tenen algun tipus de trastorn mental pel fet de viure confinats en una cel·la.

Les mateixes fonts asseguren que les xifres s'expliquen també perquè s'estan recollint més i millor les dades d'agressions, que van començar a registrar-se el 2016 i en què s'ha anat filant cada vegada més prim. Les dues presons que lideren el rànquing d'agressions a funcionaris són també les més poblades del país: Brians 1 (338) i Brians 2 (213). Les segueixen la presó de Joves (130), Quatre Camins (123) i Puig de les Basses (88).

Els funcionaris

Una de les queixes dels funcionaris és la falta de personal per fer front a la conflictivitat creixent. Segons les dades de Justícia, des del 2017 només hi ha hagut un augment de 58 treballadors en plantilla dels serveis penitenciaris: de 5.633 a 5.691. Ara bé, si parlem solament dels vigilants de seguretat, segons les xifres a les quals ha tingut accés l'ARA, els efectius baixen: de 3.312 el 2017 a 3.280 el 2024. Fonts de Justícia ho argumenten apuntant que la majoria d'efectius nous és personal de tractament. És a dir, sobretot educadors i psicòlegs.

La plantilla no està creixent de forma sostinguda i una altra crítica dels treballadors és que cada vegada està més envellida. Segons ha pogut saber l'ARA, la mitjana d'edat del personal penitenciari és de 49,45 anys. Cada any aquesta mitjana ha augmentat, ja que el 2018 estava en 48,3 anys. La mitjana d'edat dels funcionaris de les presons espanyoles està gairebé dos anys per sota (47,5 anys) de la catalana. En tots dos casos, però, és lluny de la mitjana d'altres països com el Regne Unit (40 anys), els Estats Units (40,4 anys) i Itàlia (44,70 anys), segons les dades dels respectius governs.

La jubilació anticipada, que abans de la crisi a les presons ja s'estava negociant amb els sindicats, permetria als treballadors jubilar-se voluntàriament a partir dels 60 anys, o als 59 si acrediten 35 anys de servei. La mesura tindria una gran afectació: el 31% de la plantilla (al voltant de 1.400 professionals) s'hi podria acollir en els vuit anys vinents.