Front comú per implicar les subministradores en la lluita contra la pobresa energètica

BarcelonaLa Generalitat i les administracions locals han arribat a un acord per elaborar un conveni comú per demanar la "corresponsabilitat" de les empreses subministradores en relació amb la pobresa energètica. Així, la proposta preveu que aquestes empreses cobreixin "com a mínim" el 50% de la despesa que genera la pobresa energètica i que no facin cap tall a les famílies que es trobin en aquesta situació.

La proposta de conveni s'ha presentat aquest dijous al Palau de la Generalitat, on han assistit representants de les administracions locals catalanes. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha deixat clar que aquest nou conveni és "una interpel·lació directa a les companyies subministradores" perquè compleixin "el seu deure".

En una intervenció per cloure l'acte, el president ha demanat a les companyies que posin el seu gra de sorra per aconseguir que l'acord d'aquest dijous sigui efectiu. Segons ha dit, la importància del conveni es confirmarà "si d'aquí un temps hem aconseguit que els més vulnerables siguin més forts i els més forts siguin més vulnerables a les demandes de la societat".

El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha sigut l'encarregat de presentar el conveni, un document "que vol deixar clar que totes les administracions catalanes van juntes en la lluita contra la pobresa energètica". El conveni va dirigit, sobretot, a les empreses subministradores que encara no han arribat a cap acord amb la Generalitat per lluitar contra la pobresa energètica, i vol unificar tots els convenis que hi ha vigents actualment en diferents ajuntaments. Segons el Govern, les companyies de llum i gas encara no han signat cap conveni, en canvi, 21 distribuïdores d'aigua que abasteixen gairebé 6,5 milions de ciutadans ja han firmat.

Baiget ha explicat que el conveni preveu que les empreses subministradores garanteixin "descomptes i bonificacions" a les famílies vulnerables, així com mesures com tarifes socials, condonacions del deute o aportacions econòmiques directes per tal de cobrir el 50% de la despesa generada per la pobresa energètica. El conveni també preveu que les subministradores promocionin el bo social.

A l'espera de la resposta de les subministradores

L’objectiu, ara, serà aconseguir que les empreses subministradores es facin seu aquest conveni. De fet Baiget ha explicat que ara es donen un termini de màxim dos mesos per negociar aquest conveni amb les subministradores, tot i que ha assegurat que la Generalitat no preveu rebaixar el 50% de la despesa de la qual s'haurien de fer càrrec les subministradores. Les principals companyies del sector, però, s'han negat a valorar la proposta perquè han assegurat a l'ARA que encara no han rebut el document.

El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Xavier Amor, ha reconegut les dificultats per asseure totes aquestes empreses a la taula. Tanmateix, Jaume Collboni, tinent d’alcalde de Barcelona, ha celebrat l’acte d’aquest dijous perquè suposa "un gran pas en aquesta direcció de recuperar la dignitat d’una societat que interpel·la els poders públics però també les empreses privades".

El nou conveni desenvolupa una part de la llei 24/2015 que no va ser suspesa pel Tribunal Constitucional (TC), i tant el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, com els representants de les quatre diputacions han confiat que ajudarà els ajuntaments a donar resposta a un dels principals problemes que afecten ara mateix els municipis.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha celebrat que, tot i arribar tard, el conveni acordat unifica l'actuació de totes les administracions i "posa la pilota a la teulada de les companyies subministradores". Colau ha donat per fet que les companyies signaran aquest conveni, però ha avisat que, tot i que no és el seu desig, les administracions han de poder fer aplicar la llei per la via sancionadora. "No és la nostra via, però evidentment hem de fer complir la llei, especialment a qui més té i a qui està fent negoci amb un dret fonamental", ha avisat. De fet, la via sancionadora ja l'ha fet servir, la Generalitat. En els últims mesos ha comunicat 75 expedients sancionadors per incomplir la llei i n'ha obert 200 més.

Nou protocol entre administracions i subministradores

Les administracions també han acordat un nou protocol més curt i que no s'haurà de renovar anualment. Preveu agilitzar els tràmits a seguir quan es detecta un impagament d'una factura de subministrament energètic.

El protocol estableix que les companyies subministradores hauran d'informar dels drets que tenen les famílies que estan en situació de pobresa energètica en tots els avisos per manca de pagament. Abans d'interrompre qualsevol subministrament les empreses subministradores hauran de sol·licitar als serveis socials del municipi un informe que acrediti si la persona es troba en situació de "risc d'exclusió residencial", explicita el protocol.

A partir d'aquí les administracions hauran d'enviar un informe a l'empresa en un termini de 15 dies. Si no s'envia el text s'entendrà que la persona o la família es troben en una situació de risc d'exclusió residencial. Les administracions també hauran d'informar dels ajuts de què disposen a aquestes famílies. Un cop s'hagi fet aquest procediment, les empreses subministradores hauran de mantenir el subministrament mentre duri aquesta situació de risc.

Aquest nou protocol arriba quan encara no hi ha una sentència ferma sobre el protocol vigent que van recórrer Endesa i la patronal elèctrica UNESA. Hi ha una sala del tribunal contenciós administratiu que l'ha invalidat provisionalment i una altra que en va desestimar la suspensió cautelar. Davant d'aquesta contradicció, la Generalitat ha continuat el protocol que tenia establert i ara l'ha reformulat per agilitzar-ne els tràmits.

La posició de les entitats socials

L'Aliança contra la Pobresa Energètica considera que el conveni comú "arriba tard" i té "llacunes importants". En un comunicat que ha emès l'entitat, defensen que siguin les companyies les que "assumeixin el 100% dels deutes acumulats i dels descomptes" a aplicar a les famílies en situació de pobresa energètica.

També critiquen que les companyies puguin triar entre "condonar el deute o fer una aportació econòmica" perquè, segons expliquen, la "majoria de famílies" necessiten les dues mesures. L'Aliança contra la Pobresa Energètica també demana incloure en el conveni les famílies que viuen "en habitatges recuperats de la banca" i que també se'ls garanteixi els subministrament "bàsic". De totes maneres, valoren l'esforç en l'elaboració d'aquest conveni comú i demanen que s'apliquin de "manera urgent".

Per la seva banda, la Taula del Tercer Sector demana que el Govern convoqui les empreses subministradores abans de l'1 de març per "concretar com i quan s'implica" a aquestes companyies. En un comunicat, el seu president, Oriol Illa, ha advertit que aquest conveni "elimina les excuses perquè les companyies compleixin la Llei 24/2015".