Subirats sacseja la llei d'universitats: fre a la temporalitat i més inversió

MadridDesprés de passar per les mans de dos ministres d'Universitats diferents, primer Manuel Castells i ara Joan Subirats, la llei orgànica del sistema universitari (LOSU) o llei d'universitats –la tercera reforma en democràcia– arriba en segona volta al consell de ministres d'aquest dimarts per fer el salt al mes de setembre al Congrés de Diputats, on els diferents partits polítics podran presentar esmenes. Del text inicial al text actual han canviat moltes coses, sobretot després que Subirats accedís al càrrec i hagi personalitzat i simplificat el projecte de llei que va heretar del seu predecessor i que havia aixecat les crítiques de rectors i estudiants: l'ha fet menys reglamentista i ha deixat moltes mesures en mans de cada universitat. Entre altres coses, la futura llei es marca com a objectius elevar la inversió pública, tallar de soca-rel la temporalitat a les universitats, crear noves figures docents i blindar els drets dels estudiants.

Fre a la temporalitat

Malgrat que la idea inicial era reduir els contractes temporals del 40% al 20%, el ministeri ha aprofitat aquest últim mes per afegir un canvi important: convertir les places temporals en indefinides, una mesura de la qual es beneficiaran uns 25.000 professors associats i que busca fer caure la temporalitat al 8%. Aquest canvi garantirà drets com el d'antiguitat o el de complements salarials, entre d'altres.

Ara les universitats tindran fins al desembre del 2024 per convocar els concursos de mèrits que permetran convertir aquestes places de caràcter temporal en estructurals. Cal tenir en compte, però, que el focus es posa en "les places" i les seves casuístiques i no en "les persones", seguint el model de la nova llei d'estabilitat del sector públic. Això vol dir que el canvi no és automàtic i, per tant, no està assegurat que un associat es quedi amb la plaça que té, perquè s'hi podrien presentar altres associats. Per exemple: imaginem que surt a concurs una plaça a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona que fins ara era temporal i estava ocupada per un associat. Aquest associat s'hi presenta, però alhora també s'hi presenta un associat amb el mateix perfil i que porta més anys exercint però a la UB. Tenint en compte els mèrits i l'experiència, podria ser que la plaça fos finalment per al treballador de la UB.

Històricament, a causa de les limitacions per substituir els professors que es jubilaven, les universitats han acabat cobrint necessitats estructurals amb els associats, que inicialment van ser pensats per incorporar professionals especialistes perquè fessin classes puntuals. A la LOSU també es limitarà la docència a 120 hores lectives en un curs. Amb tot, també s'estableix que el professorat funcionari arribi al 55% (ara se situa en un 51%).

Noves figures contractuals

Visitants i substituts

A part dels canvis que afecten els associats, també es modifica la figura del professor visitant, que podrà tenir un contracte d'un màxim de dos anys i no serà ni renovable ni prorrogable. A més, es crea la figura del substitut, que substituirà el PDI (personal docent i investigador) i tindrà un contracte de tres anys amb dret de reserva del lloc de treball. "S'evita que les universitats es vegin obligades a recórrer a altres figures, com la de l'associat", defensa el ministeri d'Universitats.

Ajudants de doctor

Els ajudants de doctor queden exclosos de la categoria de temporals i, per tant, no s'afegeixen als associats, els substituts o els professors visitants. Això permetrà a les universitats contractar els que vulguin. Ara bé, per a aquesta figura es preveu una carrera de deu anys per després obtenir l'acreditació de figura permanent i passar a formar part del sistema universitari. Com? Primer, amb un contracte predoctoral de quatre anys per fer la tesi. Posteriorment es podrà accedir a una de les places de contracte postdoctoral o ajudant de doctor durant sis anys, i no caldrà que estiguin acreditats per l'Aneca.

Més formació

La norma incorporarà cursos de "metodologies docents" durant el primer any dels professors ajudants de doctor amb l'objectiu de millorar la formació. Justament per millorar la formació no només entre el professorat, sinó també a la societat, la llei planteja programes de curta durada anomenats microcredencials que poden tenir durades diverses amb continguts equivalents a entre 4 i 30 crèdits. "Estem en una etapa en la qual si has de continuar treballant, t'has d'anar formant al llarg de la vida", ha dit el ministre, Joan Subirats, en roda de premsa. Una altra novetat és que una persona sense batxillerat podrà estudiar una carrera si abans passa una avaluació i demostra que ha estat treballant en aquella àrea.

Contractació per prestigi

La norma també dona autonomia a les comunitats perquè les seves universitats puguin contractar investigadors que estan acreditats per l'agència d'avaluació espanyola Aneca però que no han obtingut una plaça de funcionari, és a dir, seran professors titulars o catedràtics laborals. En aquest cas, el rectorat podria contractar-los per la seva experiència professional sota un contracte "fix i indefinit".

Facilitats als estudiants estrangers

Per primer cop s'incorporen elements per impulsar la internacionalització del sistema universitari. La novetat principal és que s'agilitzaran els visats vinculats als estudis per atraure talent, i al finalitzar uns estudis universitaris de grau, màster o postgrau es podrà optar a un visat de dos anys per poder fer pràctiques o treballar. A més, la LOSU crea la figura de professor distingit per atraure professors de prestigi acadèmic i investigadors, tant espanyols com estrangers.

Drets estudiantils i igualtat

Els alumnes, que van criticar amb duresa la proposta de Castells, tindran una representació del 25% en els òrgans de govern de les universitats, com ara els claustres i els consells de la facultat. A més, per primer cop a la història la norma reconeixerà el dret de la vaga acadèmica dels estudiants. La norma també desplega fins a 17 drets, entre els quals hi ha el de conèixer els plans docents o ser informat de la llengua en què s'impartirà la classe i de la modalitat (presencial, virtual o híbrida).

Alhora, la llei estableix l'equitat de gènere als òrgans col·legiats i a les comissions d'avaluació o selecció a través de la paritat entre dones i homes, entre d'altres.

Reforç del finançament

La normativa també recull una millora de la inversió pública en el sistema universitari amb l'objectiu d'arribar a l'1% del PIB. En aquests moments la inversió total equival al 0,7%. La llei estableix la creació d'una comissió entre el govern espanyol i les comunitats autònomes per treballar per aquesta fita.

Governança

Després d'un estira-i-arronsa amb els rectors de les universitats, la norma deixa també la porta oberta perquè siguin els claustres de les universitats els que decideixin sobre temes vinculats amb les funcions dels campus, l'estructura dels òrgans i l'elecció del rector, que tindrà un mandat fixat per la llei d'un màxim de sis anys. La governança queda en mans dels estatuts de les universitats, que seran les que regularan el claustre, el consell de govern i el consell d'estudiants, entre d'altres.