Stephen Hawking publica la base matemàtica per detectar rastres d'Universos paral·lels

BarcelonaL'ultima teoria científica sobre l'origen de l'Univers del físic britànic Stephen Hawking, que va morir el 14 de març, s'ha publicat avui al 'Journal of High Energy Physics'. La teoria planteja que el nostre univers podria no ser l'únic, sinó tan sols un de molts altres de semblants. L'article, a més, proposa per primera vegada uns fonaments matemàtics per poder detectar els rastres d'altres Big Bang, explosions còsmiques com la que va originar el nostre Univers, i demostrar que existeixen Universos paral·lels.

Hawking, que va morir als 76 anys, va fer aquesta teoria amb el seu col·lega Thomas Hertog, de l'Institut de Física Teòrica de Lovaina, a Bèlgica i va sotmetre l'article publicat avui a revisió el mes de març, segons va publicar 'The Telegraph'. El text, publicat 'post mortem', es podria convertir en una de les principals obres del reconegut físic.

La nova teoria diu que arran del Big Bang l'Univers es va formar com un vast i complex holograma, de manera que n'hi poden haver d'altres de molt semblants. La teoria dels multiversos o universos paral·lels no és nova i fins i tot és habitual en sèries de ciència-ficció que han aconseguit força ressò els últims anys com 'Fringe' i 'Stranger things'. De fet, aquest article matisa una hipòtesi anterior feta arran d'altres estudis del mateix Hawking i segons la qual l'Univers es va expandir a partir d'un punt minúscul en un procés conegut com a inflació en el qual es van crear infinits Universos o multiversos que podrien ser molt diferents del nostre.

Aquesta hipòtesi, derivada de les investigacions de Hawking amb el seu col·lega nord-americà James Hartle durant els anys vuitanta, plantejava un problema. I és que si hi ha infinits Universos amb infinites variacions de les lleis físiques, no hi hauria manera de predir en quin Univers ens trobem. La teoria Hawking-Hertog proposa ara que tots els Universos que existeixen comparteixen les mateixes lleis físiques, de manera que allò que es descobreixi sobre aquest es pot aplicar als altres, que serien semblants al nostre.

Hawking mateix va dir l'any passat en una entrevista que no era cap fan de la idea dels Universos infinits. "No estem reduïts a un únic Univers –va dir–, però les nostres descobertes impliquen una reducció considerable del multivers fins a un ventall molt més petit d'Universos possibles". Hertog ha declarat avui a la BBC que ni ell ni Hawking estaven satisfets amb la idea d'una infinitat d'Universos impossibles de predir. Aquesta idea, ha afegit, suggeriria que el multivers va sorgir "arbitràriament" i no hi ha res més a dir-hi.

Les investigacions dels dos científics s'han basats en noves tècniques matemàtiques pensades per desgranar la branca de la física coneguda com la teoria de cordes, una proposta que intenta explicar l'Univers amb un sol model. A diferència del model que planteja la física de partícules estàndard, la teoria de cordes proposa que els elements més petits de l'Univers –i que el formen– no són partícules subatòmiques, sinó cordes extremadament més petites que vibren de diferent manera.

Hawking va morir el 14 de març a Cambridge, a Anglaterra, i patia des del 1964 una malaltia neurodegenerativa que l'havia deixat immòbil i l'obligava a comunicar-se amb un sintetitzador de veu. A més del ressò i la importància que va aconseguir amb la seva recerca acadèmica, va ser un gran divulgador amb llibres com 'Breu història del temps'.