Stefania Giannini: “Separar els migrants a l’escola pot incrementar la tensió social”

BarcelonaStefania Giannini (Lucca, Itàlia, 1960) va ser ministra d’Educació a Itàlia del 2014 al 2016, amb el govern progressista de Matteo Renzi, i des de principis d’any és la màxima responsable d’educació de la Unesco. Fa uns dies va ser a Barcelona per presentar l’informe Educació per als objectius de desenvolupament sostenible i va participar en un seminari d’experts per debatre sobre el dret a l’educació de les persones refugiades, amb l’objectiu d’acordar una declaració conjunta que marqui les línies d’acció que la Unesco proposarà al conjunt d’estats membres.

¿Garantir el dret a l’educació dels refugiats és el repte més important que té la Unesco ara mateix?

La Unesco és la casa dels drets humans, i l’educació és un dret humà fonamental. Hem de garantir una educació de qualitat i inclusiva i, per aconseguir-ho, els governs han de facilitar l’educació a la gent que queda en els marges. És una qüestió global i una de les nostres prioritats.

Qui és el responsable d’assegurar que els refugiats tenen accés a l’escola?

Establim diferents nivells d’acció. El primer inclou sensibilitzar la societat que l’educació és un dret fonamental. Ens hem d’adreçar a governs, societat civil i associacions de mestres, que ja saben bé què vol dir educar refugiats però que han d’estar ben preparats per fer-ho. El segon nivell són els polítics, que han de buscar solucions i implementar millors polítiques públiques per acollir-los, perquè veiem que allà on els refugiats estan inclosos en el sistema escolar tot funciona millor que en els països on això no passa, on hi ha més tensions socials. El tercer nivell està relacionat amb l’assistència tècnica a les escoles, amb els mestres i educadors, i també amb les famílies, a qui s’ha d’involucrar en el procés d’acollida.

Què poden fer els països que no tenen tants refugiats?

Hi ha reptes en què tothom hi ha de posar de la seva part sense delegar responsabilitats, com les migracions, els refugiats o el canvi climàtic. És important que els països que no tenen tants refugiats, com Espanya, tinguin el mateix coneixement sobre la matèria que els països on hi ha camps de refugiats.

Quines accions concretes es poden fer per millorar l’acollida a l’escola?

La formació inicial dels mestres és una qüestió que cal resoldre urgentment. Els mestres han de saber integrar tota mena d’alumnes en una mateixa aula on hi ha idiomes, religions, cultures i comportaments socials diferents. I això es lliga amb un dels obstacles més rellevants per a la inclusió dels refugiats: l’idioma. Si no entens la llengua del teu professor o si el teu professor no sap res de la teva identitat o la teva cultura és molt difícil sentir-se integrat. La tercera recomanació és involucrar les famílies en l’acollida dels immigrants i dels refugiats. Hi ha polítiques públiques que incentiven que les escoles s’obrin per acollir els pares d’aquests infants. Cal construir una estratègia conjunta, perquè la Unesco no pot obligar a fer-ho, tot això, només pot orientar i donar directrius als que prenen decisions.

Com responen els països?

Hi ha diferents respostes. Hi ha casos sorprenents, com Kènia, que és el país que té les millors polítiques per incloure els refugiats en el seu sistema educatiu.

A Catalunya i a Espanya pràcticament no s’acullen refugiats, però hi ha menors que arriben sols, els menes. Què han de fer les institucions en aquests casos?

Aquest és un tema molt important. Proposem que els governs no tinguin tant en compte la qüestió formal de la documentació i els certificats, que en alguns casos són els obstacles reals per acollir-los. Hem de fer polítiques per facilitar l’arribada i la inclusió en el sistema escolar.

En alguns països se’ls envia a l’escola, però en centres separats.

Aquesta no és la solució. El que volem es una educació de qualitat per a tothom. Donar als migrants una educació separada podria augmentar la segregació, crear processos de radicalització i incrementar les tensions socials, encara que sigui a llarg termini. I són fenòmens que l’educació pot prevenir.

Hi podria haver també un augment de l’abandonament escolar.

I tant. És un grup molt més vulnerable a l’exclusió social i pot abandonar el sistema. Estem mirant de donar guies als professionals perquè identifiquin i potenciïn les capacitats d’aquests joves de 18 o 20 anys. A vegades no les sabem detectar i estem perdent potencial, talent i oportunitats en molts països.